4 de maig
De Viquipèdia
| << | Maig 2012 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs. Queden 241 dies per finalitzar l'any.
Taula de continguts |
[modifica] Esdeveniments
- Països Catalans
- 1704, Lisboa, Portugal: Hi desembarca l'arxiduc Carles d'Àustria, amb la qual cosa comença la Guerra de Successió.
- 1707, Bunyol, Foia de Bunyol: Les tropes borbòniques ocupen la vila, guerra de Successió).
- 1773, Barcelona: S'hi esdevé l'Avalot de les quintes, una protesta contra les lleves abusives, i seguit després pel Rebomboris del pa, una de les causes de la Guerra dels Matiners.
- 1814, Ferran VII d'Espanya proclama a València un decret pel qual es restableix l'absolutisme i es nega validesa a l'obra constitucional de les Corts de Cadis.
- 1879, Barcelona: S'hi publica el primer número del "Diari Català".
- Resta del món
- 1589, La Corunya, Galícia: el corsari anglès Francis Drake comença el seu pla d'atac contra la ciutat.
- 1640: Reacció violenta a Escòcia per la rigorosa observança del culte anglicà propugnat per Carles I d'Anglaterra, que el conduí pressionat pels presbiterians escocesos a convocar el Parlament.
- 1675, Greenwich, Sussex, Regne d'Anglaterra: el rei Carles II ordena que s'hi construeixi un observatori astronòmic.
- 1803: Els Estats Units compren el territori de Louisiana a França.
- 1824: Ludwig Van Beethoven, completament sord, dirigeix la seva Novena Simfonia a Viena.
- 1886, Chicago Ocorren els fets de la Revolta de Haymarket. Fet històric del moviment obrer on es reivindicà la jornada laboral de vuit hores. D'aquí sortiren els anomenats “Màrtirs de Chicago” i la commemoració del Primer de Maig.
- 1904: Comença la construcció del Canal de Panamà
- 1949: Accident aeri de Superga en el que hi morí gran part de la plantilla del Torino Football Club coneguda com a Gran Torino.
- 1968, Gibraltar: les autoritats espanyoles tanquen el pas fronterer en aquest enclavament en un nou tour de force amb el govern britànic per al control del Peñon.
- 1979, Madrid, Espanya: s'hi constitueix del Senat per primera vegada després del franquisme.
- 1979, el Regne Unit: el Parlament nomena Margaret Thatcher cap del govern: serà la primera dona que ocupa aquest càrrec.
- 1994, Oslo, Noruega: Signat un acord de pau entre Isaac Rabin, Israel) i Iàssir Arafat, Palestina) per la creació de l'Autoritat Nacional Palestina, amb poders limitats a la Franja de Gaza i Jericó (posteriorment ampliats a tot Cisjordània).
[modifica] Naixements
- Països Catalans
- 1757, Énguera, la Canal de Navarrés: Manuel Tolsà, arquitecte i escultor valencià neoclàssic.
- 1898, Barcelona: Just Cabot i Ribot, escriptor i periodista català.
- 1916, Barcelona: Ricard Palmerola, radiofonista i actor de doblatge català.
- Resta del món
- 1622: Juan de Valdés Leal, pintor.
- 1781, Weissenfels: Carl Gotthelf Glaeser, músic prussià
- 1875: Ramiro de Maeztu, escriptor.
- 1928, Al-Minufiyah, Egipte: Hosni Mubàrak , president d'Egipte (1981 - 2011)
- 1947, DeKalb, Illinois, Estats Units: Richard Jenkins, actor estatunidenc.
- 1951, París, França : Gérard Jugnot , actor, director, guionista i productor de cinema francès
- 1971: Mike Dirnt, músic de rock, Green Day
- 1979: Lance Bass, músic de pop.[1]
- 1994: Alexander Gould, actriu, Buscant en Nemo[2]
[modifica] Necrològiques
- 1937, Noel de Medeiros Rosa, músic brasiler.[3]
- 1938 -
- Berlín: Carl von Ossietzky, escriptor i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau el 1935.
- Kobe: Jigoro Kano, artista marcial japonès i fundador del Kodokan Judo.
- 1949 - Valentino Mazzola, futbolista.
- 1966 - Lió, França: Edmond Locard, criminòleg i metge forense
- 1980 - Ljubljana, Eslovènia: Josip Broz, conegut com Tito, militar i polític croata, president de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
- 2006 - Amsterdam: Karel Appel, pintor i escultor neerlandès
[modifica] Festes i commemoracions
- Santoral: sants Ciríac de Jerusalem,[4] màrtir i patró dels Crucífers d'Itàlia; Antonina de Nicea, màrtir; Florià de Lorch, màrtir; Lupí de Carcassona, bisbe; Geronci d'Hagetmau, màrtir; Màrtirs d'Anglaterra i Gal·les; Màrtirs Cartoixans de Londres.
- Dia Nacional del Jovent a la República Popular de la Xina[5]
- Dodenherdenking (Record de la Segona Guerra Mundial) als Països Baixos[6]
[modifica] Referències
- ↑ Summers, Kimberly Dillon. Justin Timberlake: A Biography (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p.18. ISBN 0313383200.
- ↑ «Alexander Gould» (en anglès). IMDB.
- ↑ Alcântara de Vasconcellos, Eduardo. Noel Rosa: para ler e ouvir (en portuguès). Dix, 2004, p.14. ISBN 8574194824.
- ↑ «St. Judas Cyriacus» (en anglès). Catholic Online. [Consulta: 12∕9∕2011].
- ↑ «Chinese leaders and youth celebrate Youth Day» (en anglès). China Daily, 5∕5∕2005. [Consulta: 13∕9∕2011].
- ↑ Keeffe, III, James H. Two Gold Coins and a Prayer: The Epic Journey of a World War II Bomber Pilot (en anglès). Epicenter Press, 2010, p.401. ISBN 098436000X.
