51a Divisió d'Infanteria (Highland)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
51a Divisió d'Infanteria (Highland)
51st (Highland) Division
Escut de la 51a Divisió Higland
Data de lleva: 1939
1945
País: United Kingdom Regne Unit
Branca: Exèrcit Territorial
Arma: Infanteria
Estructura: XXX Cos (1942/43, 1945)
I Cos (1944)
Mida: Divisió
Comandants:
Oficials destacats: Alan Cunningham
Neil Ritchie
Douglas Wimberley
Thomas Rennie
Guerres i batalles:
Guerres i batalles: Segona Guerra Mundial:
Cultura militar:
Divisa: The Highway Decorators

La 51a Divisió d'Infanteria (Highland) va ser una divisió de l'Exèrcit Territorial britànic que lluità en la Segona Guerra Mundial. La divisió va rebre el malnom de "Highway Decorators", en referència a la insígnia "HD" amb què adornaven els senyals de carretera durant el seu avanç.

Història[modifica | modifica el codi]

La 51a Divisió, comandada per Victor Fortune, va formar part del Cos Expedicionari Britànic a l'inici de la Segona Guerra Mundial. Amb la captura de dues brigades a França, la divisió cessà d'existir efectivament. La 9a Divisió d'Infanteria (Highland) va ser renumerada com la 51a i posteriorment a la campanya del nord d'Àfrica. Des d'allà passà a Sicília abans de tornar a França durant la invasió del nord d'Europa.

França 1940[modifica | modifica el codi]

Després de 3 anys d'entrenament sota el comandament del Major General Fortune, la 51a Divisió d'Infanteria salpà des de Southampton i desembarcà a Le Havre a mitjans de gener de 1940.[1] Va ser enviada davant de la fortalesa de Ouvrage Hackenberg, a la Línia Maginot, i aconseguí escapar de quedar encerclada, juntament amb la resta de la BEF a Dunkerque. Va tornar a ser situada en una nova línia al voltant del riu Somme, on va quedar inclòs al Desè Exèrcit francès. Durant algun temps, va haver de mantenir una línia quatre vegades més gran del que habitualment s'espera que cobreixi una divisió. Durant aquest període, la 154a Brigada va ser destacada de la "Arkforce" i va poder escapar de l'avanç alemany cap al Midi francès i Normandia. Però les brigades 152a i 153a van quedar atrapades a Saint-Valéry-en-Caux i van rendir-se el 12 de juny.

Posteriorment, la major part dels membres van ser presoners del Stalag XX-A a Toruń fins a inicis de 1945, quan van haver de fer la "Llarga Marxa", caminant uns 730 km durant l'hivern fins al Stalag XIB/357 a Bad Fallingbostel, al cor de Lüneburg.

El Renaixement d'una Divisió[modifica | modifica el codi]

A l'agost de 1940, la 9a Divisió d'Infanteria (Highland), un duplicat de segona fila de l'Exèrcit Territorial de la 51a Divisió, va convertir-se en la nova 51a Divisió, amb les brigades 26a i 27a van ser redenominades com 152a i 153a Brigades, i la 28a va convertir-se en la 154a, tot i estar per sota de la seva força. Passà els dos anys següents dedicats a la defensa de la costa sud d'Anglaterra i de la costa nord-est d'Escòcia.[2]

La Mediterrània[modifica | modifica el codi]

Arribant al nord d'Àfrica al juny de 1942, la nova 51a Divisió Highland participà en la seva primera batalla a El Alamein (octubre-novembre de 1942). Va tenir un paper principal a l'operació Peu Lleuger, on va estar al centre de l'avanç nord, entre la 9a Divisió Australiana i la 2a Divisió Neozelandesa. Va enfrontar-se amb la 21a Divisió Panzer i amb diverses unitats italianes. Si bé en un inici no va tenir èxit durant Peu Lleuger, els camps de mines que van netejar van ser claus per aconseguir l'èxit durant l'Operació Supercàrrega. Participà en la batalla de Wadi Akarit, Tunísia, a inicis d'abril de 1943, i va prendre part a l'assalt frontal contra els punts forts protegits per profunds camps de mines, on estaven a la punta dreta de la línia. El comandant de batalló del 7è Argylls, el tinent coronel Lorne Campbell, va ser condecorat amb la Creu Victòria pel seu lideratge durant la batalla. Després, la divisió va prendre part a la invasió de Sicília i després, a la invasió d'Itàlia. Després va ser reclamada del Vuitè Exèrcit a Itàlia, per desig de l'antic comandant del 8è Exèrcit, General Bernard Law Montgomery, juntament amb la 7a Divisió Cuirassada i la 50a Divisió d'Infanteria (Northumbrian) per preparar la invasió del nord-oest d'Europa. Montgomery posteriorment comentà "De les diverses bones divisions que van servir a les meves ordres durant la Segona Guerra Mundial, cap no va ser millor que la divisió Highland".

Motí de Salerno[modifica | modifica el codi]

Article principal: Motí de Salerno

Quan diversos soldats ferits que s'estaven recuperant de la 51a tornaren del seu hospital del nord d'Àfrica per tornar-se a unir a la divisió a Itàlia, on se'ls dividí i se'ls dirigí a diverses unitats i formacions diferents a la 51a Divisió o als seus regiments. Alguns soldats de la divisió ho van veure com una prepotència administrativa i rebutjaren seguir aquestes ordres. Finalment, els amotinats finalment van ser distribuïts independentment en diverses formacions, i els líders van ser empresonats.

Normandia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Operació Overlord

La 51a Divisió va desembarcar a Normandia el 7 de juny, integrada al I Cos. Després de passar un breu període recolzant la 3a divisió canadenca, va ser enviada a través del riu Orne, passant dos mesos recolzant la 6a Divisió Aerotransportada al seu cap de pont. Durant el seu període va intervenir en diverses accions difícils, coma Breville (11-12 de juny) i Colombelles (11 de juliol). La seva actuació a Normandia va ser, malgrat tot, considerada decebedora, en particular pel General Montgomery, que afirmà en un telegrama que envià al Mariscal Brooke que la divisió "havia fracassat en totes les missions que se'ls havia encomanat".[3]Això comportà que el comandant durant l'època de Normandia, Major-General D.C. Bullen-Smith, fos substituït pel Major-General Thomas Rennie, que havia servit amb la divisió a França, nord d'Àfrica i Sicília abans de ser promogut a comandar la 3a divisió d'Infanteria per a la invasió de Normandia.[4]

L'1 d'agost de 1944 la divisió, juntament amb la resta del I Cos, va passar a formar part del recentment activat Primer Exèrcit Canadenc. La divisió lluità en aquest exèrcit a l'Operació Totalize, abans d'avançar cap a Lisieux. Llavors continuà cap a l'est pel riu Sena i es dirigí, obeint ordres de Montgomery,[5] cap a Saint-Valéry-en-Caux, on la divisió es va rendir al juny de 1940. La divisió va fer sonar gaites i tambors pels carrers de la ciutat, i en la desfilada es van incloure veterans de la campanya de 1940 amb els membres de la 51a de 1944. Posteriorment es faria el mateix a Dieppe, quan va ser alliberada per la 2a divisió d'infanteria canadenca.

Després de Normandia[modifica | modifica el codi]

Abandonant St. Valery, la 51a Divisió participà en l'operació Astonia, la batalla per alliberar Le Havre. Després de l'exitosa conquesta de la ciutat, la divisió va anar a prendre part en la Batalla del Scheldt a l'octubre de 1944, fins a passar a la reserva i fer tasques de guarnició al riu Mosa durant la batalla de les Ardenes, formant part del XXX Cos. No participà en les primeres etapes de la lluita i es desplega de manera provisional per si de cas els alemanys aconseguien superar el front. Al gener de 1945 la divisió, juntament amb la resta del XXX Cos, va ajudar a netejar l'extrem nord del sortint alemany, enllaçant amb la 84a divisió estatunidenca a Nisramont el 14 de gener.[6] Després d'això, la divisió participà en l'operació Veritable, la neteja del Rin, acabant la guerra a l'àrea de Bremerhaven, al nord d'Alemanya.

Durant la campanya del nord-est d'Europa, la 51a Divisió (Highland) va tenir un total de 19.524 baixes en combat.[7]

Ordre de Batalla[modifica | modifica el codi]

51a Divisió d'Infanteria (Highland), 1939-1940[8][modifica | modifica el codi]

152a Brigada d'Infanteria

153a Brigada d'Infanteria

154a Brigada d'Infanteria

Unitats de Suport de la Divisió

  • 1r Lothians & Border Yeomanry
  • 75è Regiment (Highland), Artilleria Reial
  • 76è Regiment (Highland), Artilleria Reial
  • 77è Regiment (Highland), Artilleria Reial
  • 51r (West Highland) Regiment Antitanc, Artilleria Reial
  • 236a Companyia de Camp, Enginyers Reials
  • 237a Companyia de Camp, Enginyers Reials
  • 238a Companyia de Camp, Enginyers Reials

51a Divisió d'Infanteria (Highland), 1940-1945[9][modifica | modifica el codi]

152a Brigada d'Infanteria (antiga 26a Brigada d'Infanteria
  • 2n Batalló, The Seaforth Highlanders
  • 5è Batalló, The Seaforth Highlanders
  • 5è Batalló, The Queen's Own Cameron Highlanders
153a Brigada d'Infanteria (antiga 27a Brigada d'Infanteria
  • 5è Batalló, The Black Watch
  • 1r Batalló, The Gordon Highlanders
  • 5/7è Batalló, The Gordon Highlanders
154a Brigada d'Infanteria (antiga 28a Brigada d'Infanteria
  • 1r Batalló, The Black Watch
  • 7è Batalló, The Black Watch
  • 7è Batalló, The Argyll and Sutherland Highlanders

Unitats de Suport de la Divisió

Comandants[10][modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Delaforce, p.10
  2. Salmond, pp.19-25
  3. Doherty, p.167
  4. Delaforce, p.145
  5. Doherty, p.184
  6. Delaforce, pp.196-7
  7. Salmond, p.273
  8. url=http://www.ordersofbattle.com/UnitData.aspx?UniX=1443&Tab=Oob; Doherty, pp.277-78
  9. url=http://www.ordersofbattle.com/UnitData.aspx?UniX=1443&Tab=Oob
  10. See Salmond, The Story of the 51st Highland Division

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Delaforce, Patrick, Monty's Highlanders: The Story of the 51st Highland Division Pen & Sword, 2007. ISBN 1-84415-512-9
  • Doherty, Richard, None Bolder: The History of the 51st Highland Division in the Second World War Spellmount, 2006. ISBN 1-86227-317-0
  • Salmond, J.B. The Story of the 51st Highland Division. Wm Blackwood & Sons, 1953. No ISBN.
  • Linklater, Eric The Highland Division. HMSO, 1942. No ISBN.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]