5 de juliol

<<	Juliol 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs. Queden 179 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1316 - Lluís de Borgonya desembarca a Acaia (peloponès) i derrota a Ferran de Mallorca a Manolada o Espero.
1811 - Veneçuela s'independitza d'Espanya.
1865 - William Booth funda l'exèrcit de salvació al Regne Unit.
1941 - Surten els membres de la División Azul de l'exèrcit espanyol que recolzarien l'exèrcit alemany al front rus durant la II Guerra Mundial.
1997 - Accident mortal a la Muntanya Russa Stampida, al parc temàtic PortAventura.

Resta del món

1943 - Inici de la Batalla de Kursk.
1962- El país d'Algèria s'independitza de França.
1976 - Entra en vigor a Espanya la llei d'associacionisme polític.
1996 - Edimburg (Escòcia): hi neix el primer mamífer clònic, una ovella anomenada Dolly; l'Institut Roslinde ho farà públic el 23 de febrer de l'any següent.

Naixements

Països Catalans

1852 - Barcelona: Cèsar August Torras i Ferreri, muntanyenc i primer promotor de l'excursionisme català.
1921 - València: Pere Maria Orts i Bosch, escriptor i filantrop valencià.
1923 - Castelló de la Plana: Josep Sánchez Adell, historiador i cronista valencià (m. 2005).
1923 - Figueres, Alt Empordà: Agapit Torrent i Batlle, músic, saxofonista, i compositor, principalment de sardanes (m. 1991).

Resta del món

1182, Assís, Estats Pontificis: Francesc d'Assís, místic i religiós italià.
1466, Pesaro, Itàlia: Joan Sforza, noble italià.
1755, País de Gal·les: Sarah Siddons, actriu gal·lesa.
1761, La Bassée, Nord – Pas de Calais: Louis Léopold Boilly, pintor francès.
1801, Knoxville, Tennessee: David Farragut, militar nord-americà (m. 1870).
1805, Suffolk, Anglaterra: Robert FitzRoy, explorador i meteoròleg anglès.
1820, Edimburg, Escòcia: William John Macquorn Rankine, enginyer i físic britànic.
1853, Hertfordshire, Anglaterra: Cecil Rhodes, empresari, colonitzador i polític britànic.
1857, Wiederau, Regne de Saxònia: Clara Zetkin, política socialista alemanya.
1860, Augsburg: Albert Döderlein, ginecòleg alemany.
1885, Casares, província de Màlaga, Espanya: Blas Infante polític, escriptor i advocat espanyol.
1886, Amsterdam, Països Baixos: Willem Drees, polític neerlandès.
1888, Platteville, Wisconsin (EUA): Herbert Spencer Gasser, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1944 (m. 1963).
1889, Maisons-Laffitte, Illa de França: Jean Cocteau, escriptor, dibuixant i director de cinema francès.
1891, Yonkers, Estat de Nova York, Estats Units d'Amèrica: John Howard Northrop, químic estatunidenc.
1893, Luzzara, Reggio de l'Emília, Emília-Romanya: Giuseppe Caselli, pintor italià
1896, Madrid: Margarita Nelken, política feminista (m. 1968).
1904, Kempten, Alemanya: Ernst Walter Mayr, biòleg evolutiu alemany.
1911, Montboudif, França: Georges Pompidou, segon president de la República francesa.
1928, Cartignies, França: Pierre Mauroy, polític francès i Primer Ministre de França.
1936, Minnigaff, Escòcia: James Mirrlees, economista, Premi Nobel d'Economia de 1996.
1949, Den Helder, Països Baixos: Gerardus 't Hooft, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1999.
1956, Asunción, Paraguai: Horacio Cartes, president de Paraguai.
1960, Madrid, Espanya: Eduardo Chozas, ciclista professional espanyol.
1968, Wil, Suïssa: Alex Zülle, ciclista professional suís.
1979, Saint-Germain-en-Laye, França: Amélie Mauresmo, extennista professional francesa.
1989, Hungerford, Berkshire, Anglaterra: Charlie Austin, futbolista anglès.

Necrològiques

Països Catalans

1998, Barcelona (Barcelonès): Maria Mercè Marçal i Serra, escriptora.
2014, Barcelona: Jordi Peix i Massip, un activista agrari català, fundador del Banc dels Aliments.

Resta del món

1927, Heidelberg, República de Weimar: Albrecht Kossel, metge i bioquímic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'anys 1910 (n. 1853).

1969, Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Leo McCarey director de cinema i guionista estatunidenc.

Festes i commemoracions

Santoral^[1]

Església Catòlica^[2]

Sants al Martirologi romà (2011): Esteve de Nicea o de Reggio Calabria, bisbe (78); Ciril·la de Cirene, màrtir (304); Tròfima de Patti, màrtir (304); Atanasi de Jerusalem, diaca (451); Domeci de Quros, metge (s. V); Filomena de San Severino (500); Marta, mare de Simeó Estilita el Jove (551); Asti de Durrës, bisbe màrtir; Tomàs de Terreti, abat (1000); Atanasi d'Athos, monjo (1004); Antoni Maria Zaccaria, prevere i fundador (1539); Teresa Chen Jinxie i Rosa Chen Aixie, màrtirs (1900); només a Vic: sant Miquel dels Sants, patró.
- Beats Matthew Lambert, Robert Meyler, Edward Cheevers i Patrick Cavanagh (1581); George Nichols, Richard Yaxley, Thomas Belson, i Humphrey Pritchard, màrtirs (1589).
Sants: Zoe de Roma, màrtir (280); Agató i Trifina de Sicília, màrtirs (s. IV); Marí, Teòdot i Sedolfa de Tomi, màrtirs; Nicomedes, màrtir; Fragan de Britània, rei, i Gwenn, pares de Guengalè, Jactu, Guethenoc i Gunthiern (s. V); Gràcia i Probus de Cornualla; Edana de Westirland, verge; Erfyl de Llanerfyl, verge; Morwenna de Morwenstow (s. VI); Numerià de Trèveris, bisbe (ca. 666); Modwena de Whitby, abadessa (ca. 695); Pau de Sens, bisbe; Elies de Bourdeilles, bisbe de Tours, cardenal (1484).
Beats Guillem de Hirsau, abat (1091).
Venerable Hug de Sant Víctor.

Església Copta

28 Baoni: sants Pantè d'Alexandria (200); Sarabó de Nikios; Teodosi I d'Alexandria, patriarca (567).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

Se celebren els corresponents al 18 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 22 de juny del calendari julià.

Sants: Pompià, màrtir; Zenó i Zena de Filadèlfia, màrtirs (286); Albà d'Anglaterra, primer màrtir d'Anglaterra (305); Albí de Roma, màrtir; Paulí de Nola, bisbe; Anastàsia de Sèrbia, Eusebi de Samòsata, bisbe (379); Galacteó, Juliana i Sadurní de Constantinoble; Màrtirs de Samaria (615); Gregori el Lector, metropolità dels valacs; Maria de Voronezh (1822); Teoctist de Valaam, monjo (1863); Gennadios, prevere (1918); Michael Stephanowski, prevere màrtir.

Església Evangèlica d'Alemanya

Johann Andreas Rothe, prevere (1758).

Notes

↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 5. Juli» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni.

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:5 de juliol.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 5 de juliol

[1] Schäfer, Joachim. «Kalender - 5. Juli» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.

[2] Santi, beati e testimoni.

[1]

[2]