El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs. Queden 240 dies per finalitzar l'any.
- Països Catalans
- Resta del món
- 553 - Constantinoble, actual Istanbul: Comença el Segon concili de Constantinoble que durarà fins al 2 de juny. El concili condemna del nestorianisme.
- 1045 - Roma: Comença al pontificat de Papa Gregori VI, només va durar fins el 20 de desembre de 1046, ja que Enric III, valent-se dels privilegis que li atribuïen el Privilegium Othonis, el va obligar a abdicar i va ser desterrat a Colònia.
- 1862 - Puebla de Zaragoza, Estat de Puebla, Mèxic: el general Zaragoza, enfront de l'exèrcit liberal mexicà, derrota a la batalla de Puebla les tropes intervencionistes franceses que feien costat als conservadors.
- 1864 - Comtat de Spotsylvania i Comtat d'Orange (Virgínia, EUA): Comença la Batalla de Wilderness (Guerra civil dels Estats Units).
- 1936 - Etiòpia - L'exèrcit italià captura Addis Abeba, la capital d'Etiòpia. S'acaba la conquesta d'Etiòpia per part de l'exèrcit italià.
- 1945 - Mauthausen, Alta Àustria, Àustria: Les tropes dels Estats Units n'alliberen el camp de concentració de Mauthausen, camp de concentració nazi, on moriren 2.000 catalans.
- 1949 - Londres - Tractat de Londres on se signa l'Estatut del Consell d'Europa.
- 1961: Alan Shepard, va viatjar a l'espai. Va ser la segona persona en orbitar sobre la Terra.
- 1998 - Nouméa, Nova Caledònia, Dependències d'ultramar franceses : Es signa l'Acord de Nouméa, preveu la transferència de determinades competències de França a Nova Caledònia.
- 2005 – Regne Unit: Eleccions al Regne Unit. El Partit Laborista del primer ministre Tony Blair, obté la victòria per tercera vegada consecutiva, circumstància que no s'havia produït mai.
- Països Catalans
- Resta del món
- 1813 - Copenhaguen (Dinamarca): Søren Kierkegaard, filòsof danès. Considerat el primer filòsof existencialista.
- 1818 - Trier, Prússia: Karl Marx, filòsof, economista i sociòleg europeu, conegut sobretot per la seva anàlisi de la Història en termes de lluita de classes.
- 1846 - Wola Okrzejska, Tsarat de Polònia: Henryk Sienkiewicz, escriptor polonès, Premi Nobel de Literatura a l'any 1905.
- 1864 - Cochran's Mills, Pennsilvània, EUA: Nellie Bly, periodista nord-americana, pionera en el periodisme d'investigació i en el periodisme clandestí.
- 1869 - Moscou, Rússia: Hans Erich Pfittzner, compositor alemany.
- 1909 - Budapest, Hongria: Miklós Radnóti, poeta hongarès.[2]
- 1914 - Cincinnati, Ohio (EUA): Tyrone Power, productor i actor estatunidenc.
- 1943 - Linares, Jaén: Miguel Rafael Martos Sánchez, conegut com Raphael, cantant espanyol.
- Països Catalans
- Món
- 1028 - Viseu, Portugal: Alfons V de Lleó, rei de Lleó i Galícia
- 1652 - Le Conquet, Bretanya, Regne de França: Mikael an Nobletz, sacerdot i predicador francès, lingüista sistematitzador del bretó.
- 1821 - Illa de Santa Helena, Imperi Britànic: Napoleó Bonaparte, estadista francès.
- 1832 - Hawaii: Kaahumanu, reina regent de Hawaii.
- 1904 - Budapest, Hongria: Mór Jókai, escriptor, periodista i polític hongarès.
- 1949 - Niça, França: Maurice Maeterlinck, dramaturg belga en llengua francesa, principal exponent del teatre simbolista. Premi Nobel de Literatura a l'any 1911.
- 1959 - Buenos Aires, Argentina: Carlos Saavedra Lamas, Premi Nobel de la Pau en l'any 1936, pel seu paper mediador en la Guerra del Chaco, entre Paraguai i Bolívia, com a president de la Societat de Nacions.
- 1981 - Maze (Irlanda del Nord): Bobby Sands, membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament britànic. Primer en morir a la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord. Portava en vaga de fam 66 dies, des del 1 de març.
- 1983 - La Jolla, Califòrnia, Estats Units: John Williams , actor de cinema, teatre i televisió britànic.
- 2010, Roma, Itàlia: Giulietta Simionato, mezzosoprano italiana.
Festes i commemoracions [modifica]
- Sant Màxim de Jerusalem, bisbe;
- Irene de Lecce;
- Hilari d'Arle, bisbe;
- Àngel de Sicília, carmelita[3]
- Amador de Tucci o de Martos, màrtir;
- Venerable Mikael an Nobletz.
- Sant Silvà, màrtir [4]
- Santa Crescenciana, màrtir [4]
- Sant Eutimi, diaca i màrtir [4]
- Sant Irineu, sant Pelegrí i santa Irene, màrtirs a Tessalònica, cremats vius a la foguera durant la persecució de Dioclecià. [4]
- Sant Màxim de Jerusalem, bisbe i confessor, tercer bisbe d'aquest nom a Jerusalem. [4]
- Sant Jovinià, lector i màrtir. [4]
- Sant Eulogi, confessor i bisbe d'Edessa, morí durant el regnat de Teodosi el Gran. [4]
- Sant Niceci, catorzè bisbe de Viena del Delfinat, mort el 375. [4]
- Sant Teodor, bisbe de Bolonya, mort el 540. [4]
- Sant Geronci, arquebisbe de Milà (segle V). [4]
- Sant Sacerdot, bisbe de Lió i de Sigüenza. [4]
- Sant Hilari d'Arle, bisbe i confessor. [4]
- ↑ «Manel torna el 15 de març». Avui, 17 de febrer del 2011 [Consulta: 18 de febrer de 2011].
- ↑ Gass, William H. The writer in politics (en anglès). SIU Press, 1996, p.140. ISBN 0809320509.
- ↑ Palau, José. Pedro Martínez de San Martín. La leyenda de oro para cada día del año, 2. Vol. II (en castellà). Barcelona: Imprenta de Llorens Hermanos, 1844, pàg. 143 [Consulta: 4 de maig de 2013].
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 Palau, José. Pedro Martínez de San Martín. La leyenda de oro para cada día del año, 2. Vol. II (en castellà). Barcelona: Imprenta de Llorens Hermanos, 1844, pàg. 143 [Consulta: 4 de maig de 2013].
