-
Recorregut de la 6a etapa del Tour de França de 2009
La 6a etapa del Tour de França de 2009 es disputà el dijous 9 de juliol sobre un recorregut de 181,5 quilòmetres entre Girona i Barcelona. La victòria fou pel noruec Thor Hushovd, que guanyà a l'esprint.
La darrera vegada que el Tour de França arribà a Barcelona fou el 2 de juliol de 1965. En aquella ocasió la victòria fou pel català d'adopció José Pérez Francés, que arribà en solitari després d'una maratoniana escapada des d'Ax-les-Thermes.
[modifica] Recorregut de l'etapa
L'etapa, amb sortida des del Parc de la Devesa, travessa tot Girona (rotonda del Rellotge, avinguda d'en Ramon Folch, Gran Via de Jaume I, carrer Sant Francesc, plaça Catalunya, carrers General Mendoza, Ultònia, Migdia, Creu, plaça Països Catalans i carrer d'Emili Grahit [1]) per dirigir-se cap a Cassà de la Selva i Sant Feliu de Guíxols, on comencen a resseguir la costa fins a l'alçada de Caldes d'Estrac, ja al Maresme. Abans, d'aquest punt els ciclistes hauran superat les dues primeres dificultats muntanyoses del dia, l'alt de Sant Feliu de Guíxols i l'alt de Tossa de Mar i els dos primers esprints especials, el de Lloret de Mar i el de Sant Pol de Mar. Un cop a Caldetes els ciclistes afronten la part més complicada de l'etapa, el pas cap al Vallès, amb els ports de Sant Vicenç de Montalt i el Collsacreu, tots dos de 3a categoria. Un cop al Vallès els ciclistes afronten un nou esprint especial a Cardedeu i en passar per Sant Fost de Campcentelles inicien l'ascens a l'alt de la Conreria, darrera dificultat del dia i que acosta els ciclistes a Barcelona. Una vegada ja als carrers de Barcelona el recorregut seguit és el següent: Rbla. Guipúscoa, Av. Meridiana, Consell de Cent, Pg. Sant Joan, Pg. Lluís Companys, Pg. Pujades, Pg. Picasso, Av. Marquès de l'Argentera, Pg. Isabel II, Pg. Colom, Pg. Josep Carner, Av. Paral·lel, Pl. Espanya, Av. Maria Cristina, Av. Marquès de Comillas i Av. Estadi,[2] on es troba situada l'arribada, després d'uns darrers quilòmetres en lleuger ascens.[3]
[modifica] Desenvolupament de l'etapa
Els primers 25 km de l'etapa són de constants atacs, però cap d'elles fructifica. Sols David Zabriskie aconsegueix quedar-se al capdavant un parell de quilòmetres, que li permet passar destacat per l'alt de Sant Feliu de Guíxols. Al km 46 el que ataca és David Millar, company d'equip de Zabriskie. Sylvain Chavanel i Stéphane Augé també ataquen i al km 49 s'uneix el trio capdavanter.
La bona situació a la classificació general de David Millar dificulta que el trio agafi diferències, però en passar per Lloret de Mar aquesta ja era de 3' 45". L'equip Astana comanda en tot moment el gran grup per evitar sobresalts en una carretera cada cop més mullada a causa de la pluja que comença a caure. Stéphane Augé puntua en els diferents ports de muntanya que hi ha dispesos pel recorregut i això li permet assegurar-se el mallot de la muntanya al pas per Collsacreu. Durant aquesta ascensió Amets Txurruka s'havia escapat del gran grup i aconsegueix unir-se al grup capdavanter al km 111.
Durant el trajecte per les carreteres del Vallès les diferències es mantenen al voltant del minut i mig. A 29 km per l'arribada Millar decideix marxar en solitari i al pas pel cim de la Conreria la diferència respecte Txurruka era de 28", mentre que els altres dos companys ja s'havien reintegrat al gran grup.
Els nervis són presents entre els ciclistes per culpa d'uns carrers molt molls a causa de la fortíssima pluja que havia estat caient a Barcelona durant bona part del dia, i això provoca nombroses caigudes com ara les patides per Michael Rogers o Tom Boonen, entre molts d'altres.
A l'entrada dels carrers de Barcelona la diferència de Millar era d'un minut respecte a Txurruka i Remi Pauriol, que poc abans s'havia escapat del gran grup. Aquesta diferència va anar disminuïnt fins a tenir sols 25" a manca de 3 km, a l'avinguda Paral·lel, i de menys de 15" en sortir de l'Avinguda Maria Cristina. En les primeres rampes d'ascens a Montjuïc Millar fou finalment agafat per un gran grup sols format per una quarantena de membres. El llarg esprint, en lleugera pujada, fou guanyat per Thor Hushovd, per davant d'Óscar Freire i José Joaquín Rojas. El líder de la general, Fabian Cancellara, arribà en el grup principal i no hi hagué cap canvi substancial en les classificacions.
Les carreteres i carrers de tots els pobles que van veure creuar el Tour es van omplir de gent, sent més mig milió de persones les que van veure l'etapa en directe, segons fonts no oficioses, tot i la forta pluja caiguda a bona part del recorregut.[4]
[modifica] Esprints intermedis
|
|
- 3r esprint intermig. Cardedeu (km 132,5)
|
[modifica] Ports de muntanya
- Coll de Tossa de Mar. 176m. 4a categoria (km 55) (3,8 km al 4,2%)
|
- Collsacreu. 345m. 3a categoria (km 110) (4,1 km al 5,2%)
- Coll de la Conreria. 330m. 4a categoria (km 159) (4,7 km al 4,5%)
|
[modifica] Classificació de l'etapa
[modifica] Classificació general
[modifica] Classificacions annexes
[modifica] Classificació per punts
Mark Cavendish vestint el mallot verd a
Barcelona
[modifica] Classificació de la muntanya
[modifica] Classificació del millor jove
[modifica] Classificació per equips
[modifica] Enllaços externs
Thor Hushovd
Óscar Freire
Gerald Ciolek
Franco Pellizotti
Cadel Evans
Fabian Cancellara 
Lance Armstrong
Bradley Wiggins
Gustav Larsson
Maxime Monfort
Stéphane Augé 
Jussi Veikkanen
Roman Kreuziger
Team Astana 
Team Saxo Bank
Robert Gesink. No surt. Una caiguda el dia anterior ho impedeix [5]
