-
Recorregut de la 7a etapa del Tour de França de 2009
La 7a etapa del Tour de França de 2009 es disputà el divendres 10 de juliol sobre un recorregut de 224 quilòmetres entre Barcelona i l'estació d'esquí d'Arcalís, al Principat d'Andorra, sent aquesta la primera etapa de muntanya de la present edició del Tour. La victòria fou pel francès Brice Feillu, que arribà en solitari després d'una llarga escapada.
[modifica] Recorregut de l'etapa
Amb sortida des de l'avinguda Maria Cristina de Barcelona, la 7a etapa ha de dur els ciclistes fins al bell mig dels Pirineus. Primer fan un recorregut pels carrers de la ciutat, passant per seguint per l'avinguda del Paral·lel, la ronda de Sant Pau , el carrer del Comte d’Urgell, la Gran Via de les Corts Catalanes, el passeig de Gràcia, Gran de Gràcia, plaça de Lesseps, l'avinguda de Vallcarca i la ronda de Dalt per agafar la carretera de l'Arrabassada [1] i dirigir-se cap a Sant Cugat del Vallès i Terrassa, on poc després es troben la primera dificultat del dia, el coll de Montserrat. D'aquí segueixen cap a Manresa i Solsona, on poc abans troben el port de Solsona, de 3a categoria. A Solsona els ciclistes passen pel primer esprint especial de la jornada i poc després s'enfronten al primer port de primera categoria de la present edició el coll de Serra Seca, que enllaça amb el coll del Port del Comte de 3a categoria. Un fort descens duu els ciclistes a Organyà, per seguir cap a la Seu d'Urgell i Andorra. Dos nous esprints especials, a Andorra la Vella i la Cortinada eren l'avantsala de l'arribada a l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís.
[modifica] Desenvolupament de l'etapa
Només prendre la sortida un grup de vuit corredors ataca, però és ràpidament neutralitzat pel gran grup. Poc després es comença a gestar l'escapada del dia, formada per: Egoi Martínez (Euskaltel-Euskadi), Christophe Riblon (AG2R-La Mondiale) i José Ivan Gutierrez (Caisse d'Épargne). Al km 34 se'ls uneix Rinaldo Nocentini (AG2R-La Mondiale), Aliaksandr Kuchynski (Liquigas), Christophe Kern (Cofidis), Jérôme Pineau (Quick Step), Brice Feillu (Agritubel) i Johannes Fröhlinger (Team Milram).
Aquest grup de 9 va anar augmentant la diferència respecte el gran grup fins a tenir una màxima de 14' 20" al km 65. Això va fer que l'Astana es posés al capdavant del gran grup per evitar que anés augmentant, i si bé no va reduir-la considerablement, si va estabilitzar les diferències: 11' 45" al port de Solsona i 12' al coll de Serra Seca. En arribar a Andorra els escapats encara mantenien una diferència superior als 11', si bé a partir d'aquest moment el ritme del grup principal augmentà notablement, cosa que va fer que al peu d'Ordino-Arcalís el grup sols tingués uns 60 membres.
Els escapats comencen la darrera ascensió del dia amb 7' sobre el grup principal. Kuschynski és el primer en quedar despenjat, al mateix temps que es comencen a produir diversos atacs. Brice Feillu ataca a 5 quilòmetres de l'arribada i aconsegueix mantenir una petita diferència, que és de 32" a manca d'un quilòmetre, i que li permet arribar en solitari a la meta d'Ordino i fer-se amb la victòria. La resta de companys d'escapada arribaran darrera seu.
Pel darrera, entre els favorits, no hi ha cap mena d'atac, tot i que els primers quilòmetres del port són els més dificultosos. L'Astana domina la cursa, amb set components entre els primers, posant un ritme sostingut per evitar els atacs d'Andy Schleck, Cadel Evans i Carlos Sastre.
Evans és el primer en intentar un atac, però és seguit per una vintena de corredors. El seu company Jurgen van den Broeck ataca a 2 km de l'arribada, però és respost per Alberto Contador, que marxarà en solitari i aconsegueix treure 21" a Evans i els altres favorits, a la meta.
Les diferències que s'estableixen provoquen un canvi de líder, donat que Fabian Cancellara no pot seguir els ritmes dels millors i perd més de 9' respecte el vencedor d'etapa. El nou líder és l'italià Rinaldo Nocentini, amb 6" sobre Contador, i sent el primer italià en dur el mallot groc des que Alberto Elli el portés el 2000.[2]
[modifica] Esprints intermitjos
- 1r esprint intermig. Solsona (km 105)
|
|
[modifica] Ports de muntanya
- Coll de Montserrat. 435m. 4a categoria (km 32) (4,7 km al 3,8 %)
- Coll de Solsona. 708m. 3a categoria (km 97) (5,8 km al 4,3 %)
- Coll de Serra Seca. 1160m. 3a categoria (km 127) (5,8 km al 4,3 %)
|
- Coll de Port del Comte. 1249m. 3a categoria (km 136,5) (3,1 km al 5,3 %)
- Coll d'Arcalís. 2240m. Categoria Especial (km 224) (10,6 km al 7,1 %)
|
[modifica] Classificació de l'etapa
[modifica] Classificació general
[modifica] Classificacions annexes
[modifica] Classificació per punts
[modifica] Classificació de la muntanya
[modifica] Classificació del millor jove
[modifica] Classificació per equips
[modifica] Enllaços externs
Brice Feillu
Johannes Fröhlinger
Rinaldo Nocentini
Egoi Martínez
Cadel Evans
Lance Armstrong
Bradley Wiggins
Andy Schleck
Thor Hushovd
Team Astana 
