Fellini 8 ½
  Fellini 8 ½ |
|
|---|---|
 Poster original de la pel·lícula |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Federico Fellini |
|
|
|
| Producció: | Angelo Rizzoli |
|
|
|
| Guió: | Federico Fellini Ennio Flaiano |
|
|
|
| Música: | Nino Rota |
|
|
|
| Fotografia: | Gianni Di Venanzo |
|
|
|
| Muntatge: | Leo Cattozzo |
|
Dades i xifres |
|
| Països: | Itàlia França |
| Data d'estrena: | 1963 |
| Duració: | 138 minuts |
| Idioma original: | italià |
|
|
|
| Fitxa sobre “Otto e mezzo” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity | |
Fellini 8 ½,[1][2] també coneguda com 8½ i com Vuit i mig (títol original en italià: 8½ o Otto e mezzo) és una pel·lícula del 1963 dirigida per Federico Fellini que pretén recrear l'atmosfera i els problemes quotidians als quals es troba abocat un director de cinema (interpretat per Marcello Mastroianni) com ara la seva de manca de creativitat, els poblemes materials, la pressió de la premsa, l'estrés, etc. El film conté elements autobiogràfics i el seu títol Fellini 8 ½ fa referència a la pel·lícula mateixa, la qual va suposar la vuitena producció i mitja que Fellini va dirigir després d'acumular un historial format per sis pel·lícules, dos curtmetrages i una col·laboració amb el director Alberto Lattuada (les tres darreres produccions compten només la meitat cada una).
Fellini 8 ½ va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa[3] i en una enquesta del British Film Institute del 2002 feta a directors de cinema va sortir elegida com la tercera millor pel·lícula de la història.[4]
Taula de continguts |
[modifica] Argument
El protagonista Guido Anselmi, un cèlebre i estressat director de cinema que ja ha deixat enrere el punt àlgid de la seva carrera, ha perdut tant la inspiració com la seguretat necessària per finalitzar la seva darrera obra. Abatut, decideix retirar-se en un reclòs balneari per tal de reposar. No obstant, són totes les persones de les quals el confòs director es volia distanciar, qui precisament el persegueixen al seu refugi: el guionista, el productor, la seva dona i la seva amant. Atabalat per l'entorn, Guido només es pot encomanar als seus somnis per tal d'abstreu-re's. Així, el seu particular món oníric format de records i fantasies va intercal·lant-se d'una subtil manera amb una realitat que acaba esdevenint fins i tot confusa i delirant.
[modifica] Rerefons i interpretació
Amb Fellini 8 ½ Fellini va pretendre abordar els seus propis problemes com a tema principal de la pel·lícula. El director italià es trobava aleshores immers també en una crisi de creativitat, la qual va convertir en el tema de la seva pròxima pel·lícula. Guido, el protagonisa, es pot considerar com l'alter ego de Fellini i els seus somnis són subconscients representacions metafòriques de la seva vida real.
[modifica] Guardons
[modifica] Premis
- Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
- Oscar al millor vestuari en blanc i negre
- Bodil a la millor pel·lícula europea
[modifica] Nominacions
- Oscar al millor director
- Oscar al millor guió original
- Oscar a la millor direcció artística en blanc i negre
- BAFTA a la millor pel·lícula
[modifica] Biografia
- Michael Töteberg: Metzler Film Lexikon. Editorial 'J. B. Metzler', 2005, pàg. 490f., ISBN 3-476-02068-1. (alemany)
[modifica] Referències
- ↑ Títol de la pel·lícula en català, a Ésadir
- ↑ Fitxa de doblatge al català, a ElDoblatge
- ↑ Nominacions i premis a IMDb (anglès)
- ↑ «Directors' Top Ten Poll». British Film Institute. [Consulta: 26 March 2007].
[modifica] Enllaços
- Fellini 8 1/2 a Internet Movie Database (anglès)
- Fellini 8 1/2 a AllMovie (anglès)
- Fellini 8 1/2 a AlloCiné (francès)
- Fellini 8 1/2 a FilmAffinity (castellà)
- Crítica de Roger Ebert a SunTimes (anglès)
