89 Aquarii

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca



89 Aquarii
Dades d'observació
Època J2000      Equinocci J2000
Constel·lació Aquari
Ascensió recta 23h 09m 54.8996s
Declinació -22° 27′ 27.401″
Magnitud aparent (V) 4.726
Característiques
Tipus espectral G7III
Índex de color U-B 0.39
Índex de color B-V 0.65
Astrometria
Velocitat radial (Rv) -4,8 km/s
Moviment propi (μ) RA: 35,92 mas/Any
Dec.: -7,79 mas/any
Paral·laxi (π) 6,26 ± 1,06 mas
Distància approx. 520 anys-llum
(approx. 160 pc)
Magnitud absoluta (MV) 5,334
Detalls
Massa 1,1 M
Radi 1,1 R
Lluminositat 1,2 L
Temperatura 5,000–6,000 K
Metal·licitat  ?
Rotació  ?
Edat  ? anys
Òrbita binària visual
Companya 89 Aquarii B
Semieix major (a) 0.2"
Inclinació (i) 286°
Altres designacions
CCDM J23099-2227AB, GSC 06401-01356, IRC -20630, TD1 29655, 89 Aqr, HD 218640, JP11 3594, TYC 6401-1356-1, RST 3320AB, HD 218641, 2MASS J23095490-2227272, UBV M 26867, CD-23 17771, HIC 114375, PLX 5606, UBV 19827, CPD-23 8278, HIP 114375, PPM 274652, uvby98 100218640 AB, GC 32262, HR 8817, SAO 191687, YZ 112 15563, GCRV 14541, IDS 23046-2300 AB, WDS J23099-2227.
Referències a bases de dades
SIMBAD dades
Font de dades:
Catàleg Hipparcos,
CCDM (2002),
Catàleg d'Estrelles Brillants (5ena ed. rev.)

89 Aquarii és una estrella de la constel·lació d'Aquari de magnitud aparent 4,71. Es tracta d'una estrella gegant groga; posseeix una magnitud absoluta de -1,29 i la seva velocitat radial negativa indica que l'estrella s'acosta al sistema solar. 89 Aquarii és un sistema d'estrelles format per dues components. La component principal A és una estrella de magnitud 4,73. La component B és de magnitud 6,2, separada per 0,4 segons d'arc d' A i amb un angle de posició de 007 graus.

Observació [modifica]

Es tracta d'una estrella situada a l'hemisferi celeste austral, molt a prop de l'equador celeste; el que comporta que pugui ser observada des de totes les regions habitades de la Terra, exceptuant el cercle polar àrtic. A l'hemisferi sud sembla circumpolar només en les àrees més internes de l'Antàrtida, sent de magnitud 4,7 és visible a ull nu en condicions de foscor del cel adequades. El millor període per a la seva observació és entre els mesos d'agost i desembre. El període de visibilitat és pràcticament el mateix en els dos hemisferis degut a la seva posició propera a l'equador celeste.