89 d'Aquari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: 89 Aquarii)
Infotaula objecte astronòmic89 d'Aquari
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G8III++A4:III:[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAquari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi17,21 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,8 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,9 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.799 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi5,8698 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−11,648 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)35,565 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−2,6 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial1.800 cm/s²[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)23h 9m 54.8895s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-23° 32' 32.6151''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,36[3] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat285,99 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada320 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

89 d'Aquari (89 Aquarii) és una estrella de la constel·lació d'Aquari de magnitud aparent 4,71. Es tracta d'una estrella gegant groga; posseeix una magnitud absoluta de -1,29 i la seva velocitat radial negativa indica que l'estrella s'acosta al sistema solar. 89 d'Aquari és un sistema d'estrelles format per dues components. La component principal A és una estrella de magnitud 4,73. La component B és de magnitud 6,2, separada per 0,4 segons d'arc de A i amb un angle de posició de 007 graus.

Observació[modifica]

Es tracta d'una estrella situada a l'hemisferi celeste austral, molt a prop de l'equador celeste; el que comporta que pugui ser observada des de totes les regions habitades de la Terra, exceptuant el cercle polar àrtic. A l'hemisferi sud sembla circumpolar només en les àrees més internes de l'Antàrtida, sent de magnitud 4,7 és visible a ull nu en condicions de foscor del cel adequades. El millor període per a la seva observació és entre els mesos d'agost i desembre. El període de visibilitat és pràcticament el mateix en els dos hemisferis degut a la seva posició propera a l'equador celeste.

Referències[modifica]

  1. «Spectral Classification of the Hot Components of a Large Sample of Stars with Composite Spectra, and Implication for the Absolute Magnitudes of the Cool Supergiant Components». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, desembre 2002, pàg. 513–537. DOI: 10.1086/342942.
  2. Claus Fabricius «The Tycho double star catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, març 2002, pàg. 180–189. DOI: 10.1051/0004-6361:20011822.
  3. 3,0 3,1 3,2 «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juliol 2011, pàg. 165–165. DOI: 10.1051/0004-6361/201116769.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  5. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.