Aín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi valencià. Si cerqueu altres significats, vegeu «Ain».
Aín
Escut d'Aín
(En detall)
Localització

Localització d'Aín respecte del País Valencià Localització d'Aín respecte de la Plana Baixa


Municipi de la Plana Baixa
Vista d'Aín
Vista d'Aín
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Plana Baixa
Manc. Espadà-Millars
Nules
Gentilici Aïnenc, aïnenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 12,29 km²
Altitud 498 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
132 hab.
10,74 hab/km²
Coordenades 39° 54′ 01″ N, 0° 20′ 27″ O / 39.90028°N,0.34083°O / 39.90028; -0.34083Coord.: 39° 54′ 01″ N, 0° 20′ 27″ O / 39.90028°N,0.34083°O / 39.90028; -0.34083
Distàncies 77 km de València
36 km de Castelló de la Plana
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
3 PSPV, 1 PSD i 1 PP
Ricardo Miro Ballester (PSPV) (2007)
Codi postal 12222
Codi territorial 12002
Festes majors Del 7 al 10 de desembre
Patró/Patrons Sant Ambròs
Dies de mercat Dijous
Fira tradicional Mercat a l'Antiga
Agost
Web

Aín és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb l'Alcúdia de Veo, Eslida, Assuévar i Almedíxer.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situada a 495 m sobre el nivell del mar i envoltada d'una imponent massa vegetal, formada principalment per pins i sureres. Aín es troba al bell mig de la Serra d'Espadà, al vessant septentrional, prop del pic Espadà (1.039 m). Amb una orografia molt pronunciada, manté un clima temperat, tot i que durant els mesos de desembre i gener s'assolixen temperatures prou baixes.

Història[modifica | modifica el codi]

El topònim de la població ve de l'àrab, i significa "indret d'aigües". D'origen musulmà, fou conquerida el 1239 per Jaume I, qui mantingué la població musulmana sota la jurisdicció del cadí d'Eslida, com consta en la seua carta pobla del 1242. Després de pertànyer a la baronia de Xèrica (fins a 1369) i al ducat de Sogorb, el segle XVI passà a ser propietat de la Corona. El 1526, els moriscos d'Aín se sumaren a la sublevació de la serra d'Espadà, que fou sufocada per les tropes de Gaspar de Montsoriu. L'ocupació d'Aín i Artesa (llogaret d'Onda) va impedir, donada la seua situació estratègica, que s'estengués la revolta. El 1609, en conèixer-se el decret d'expulsió, els moriscos d'Aín es refugiaren de nou a la serra d'Espadà.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2010 2011 2012
129 134 131 130 155 167 156 153 149 145 140 141 140

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia aïnenca es basa fonamentalment en l'agricultura, amb el conreu del ametller, oliveres i fruiters, com la poma i la cirera. Aín s'activa en estiu amb l'arribada de nombrosos estiuejants.

Administració[modifica | modifica el codi]

A les darreres eleccions (2011), el PSPV va aconseguir la majoria absoluta a la corporació municipal (3 regidors) amb el 53,64% dels vots, el Partit Social Demòcrata va aconseguir un regidor amb el 30,00% dels vots i el PP va comptabilitzar el 26,36% dels vots, i aconseguí un regidor. El BLOC no es va presentar a les eleccions.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Herminio Lengua Rochera UCD
1983 - 1987 Miguel Miravet Castelló PSPV
1987 - 1991 Antonio García Moliner PSPV
1991 - 1995 Antonio García Moliner PSPV
1995 - 1999 Arturo María Sorribes PSPV
1999 - 2003 Vicent Franch i Ferrer BLOC
2003 - 2007 Herminio Lengua Rochera PSICV
2007 - 2011 Ricardo Miró Ballester PSPV
Des del 2011 Ricardo Miró Ballester PSPV

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Miquel

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Miquel. Del segle XVII.

Es troba presidint el petit monticle sobre el qual s'assenta la població. L'edifici posseïx una torre de carreus i és d'una única nau amb columnes d'estil corinti. D'entre el seu patrimoni cap destacar un llenç de Sant Ambròs del segle XIX. Possible mesquita àrab, al seu al voltant es van anar formant els carrers de la població.

  • Ermita del Crist del Calvari. Del segle XVII.

Envoltat d'un important bosc de sureres i amb un paisatge envejable, aquesta senzilla ermita alberga en el seu interior la imatge del Crist, al com es dediquen les principals festes de la localitat.

La petita capella, a la qual s'accedeix a través d'un passadís de xiprers, es troba envoltada per un petit mur emblanquinat albergant en el seu interior un atri amb tres arquejades del com es desenvolupen les estacions del via-crucis.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Nucli antic.
  • Castell de Benalí: Del segle XIII, apareix a la part alta d'una muntanya, custodiat per pins eminents d'entre els quals sobresurt la torre de l'homenatge entre les restes que encara es conserven, encara que el seu estat és bastant ruïnós. D'origen àrab va ser conquistat per les tropes cristianes als musulmans en l'any 1238.
  • Torre Àrab d'Aín: torre de l'Homenatge situada a les proximitats de les restes de l'antic castell. Es tractava d'una torre circular que hagué de formar part del sistema de vigilància i defensa del castell principal. El seu estat actual és de ruïna.
  • Nucli antic: L'accidentat relleu del seu emplaçament, desplegat sobre les faldilles circumdants de la Penya Pastor, ha configurat la seua peculiaritat i identitat urbanística que encara conserva el recolliment, senzillesa i intimitat de la vida rural, amb empinats i estrets carrers d'ascendència morisca, on sol i ombres juguen sobre l'emblanquinat de les cases.
  • Safareig i molí: El safareig (llavador) ha estat restaurat recentment per l'Ajuntament d'Aín. En el seu entorn pròxim es pot gaudir de les vistes sobre l'horta que ofereix el mirador recentment habilitat sobre el salt de l'aigua de les restes d'un antic molí fariner propietat del Duc de Medinaceli. Safareig i molí, estan funcionalment units pel curs d'aigua que discorre per la séquia principal.
  • Nevera: Del segle XIX, el dipòsit és en l'entrada d'un petit barranc. La nevera és de planta circular, amb un diàmetre de 8 metres, la profunditat màxima actual és de 6 metres amb una capacitat teòrica de 300 m³. Els murs tenen més d'un metre d'ample. No presenten restes d'escala d'obra. El dipòsit aquesta molt tapat pel despreniment de les parets i la vegetació.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Font de Sant Ambròs
  • Font de Sant Ambròs. Es troba en un petit bosc de vells i alts oms, que contrasta amb el dens verdor del teló de fons que els pins i sureres li confereixen. Al final del bosc d'oms, un ample arc alberga en el seu interior la font que raja de la mateixa vessant de la muntanya als peus d'un petit retaule de ceràmica que reproduïx la imatge del sant que dóna nom a la mateixa.
  • Barranc d'Almansor i la Font Calenta. Encara que l'origen del nom del barranc no està clar, sembla que es remunta al Cabdill Carbau, un moro d'Algar que en 1525 va liderar la revolta dels moriscs de la Serra d'Espadà, els quals li van posar el nom de Zelim Almansor. Aquest bell barranc destaca per la rica vegetació de ribera que ho embolica, caracteritzant-se per tupides formacions de sureres.
  • Surera Monumental. Es tracta d'un arbre de port majestuós envellit i de gran importància botànica i ecològica. Compta amb uns 500 anys, una altura de 18 metres, diàmetre de copa de 18 metres i perímetre de 1.30 a 5.50 metres.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni. Se celebra el dissabte més pròxim al 17 de gener. És típic la benedicció dels animals, els bunyols amb figues i la foguera popular a la plaça.
  • Festes del Crist del Calvari. Se celebren entre el 15 i el 18 d'agost.
  • Mercat a l'Antiga. Se celebra el primer cap de setmana d'agost. Es tracta d'una exposició, venda i degustació de tota classe de productes naturals, artesanals i tradicionals de la serra.
  • Festes Patronals. En honor de Sant Ambròs (7 de desembre). Els actes festius i els menjars de germanor congregen a tots els veïns del poble al voltant d'una gran foguera que s'encén en la plaça al llarg dels dos o tres dies que duren les festes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aín Modifica l'enllaç a Wikidata