Aïr

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Desert prop d'Agadès amb les muntanyes de l'Aïr al fons
Guelta, prop de Timia a l'Aïr central
la vall a l'entorn de Timia

Aïr (també Ayr, tuareg Ayăr, hausa occidental Azbin o Abzin) és un massís triangular del nord del Níger al desert del Sàhara. La seva altura mitjà és de 830 metres i la superfície de 84000 km².[1] Es troba al mig del desert al nord del paral·lel 17; forma una illa de clima sahelià amb una gran varietat de vida.

Es divideix en tres zones principals: l'Aïr septentrional formada per planes i altiplans; l'Aïr central on es troben les altures de les que alguna arriba fins a més de 1500 metres; i l'Aïr meridional, altiplans rocosos. La pluja és d'entre 50 i 160 mm a l'any. Hi ha àrees completament desertes i amb roques volcàniques mentre altres (sobretot a l'entorn de Timia) formen un oasi amb plantes i granges; l'altiplà de Barzane al centre, rep prou aigua per l'agricultura. La principal ciutat es Agadès (Agadez), ciutat dels tuaregs; generalment la població sedentària són hauses o altres pobles, i deriven dels vassalls o servidors de la classe nobiliària dels pastors tuaregs (anomenats Kel Aïr, un dels set principals grups de tuareg i del que formen part els Kel Gerès i els Kel Oui o Ewey encara que aquestos darrers es consideren barrejats amb els hauses). Al cens acabat el 1938 els tuaregs de l'Aïr eren uns 28000 i el districte d'Agadès en total tenia 40.000 censats.

Història[modifica | modifica el codi]

A les roques de l'Aïr es troben pintures i gravats datats entre el 6000 i el 1000 aC. Al neolític la regió era de pastures com acrediten aquestes pintures amb mamífers i ramats; el procés de desertificació va començar al tercer mil·lenni temps en què s'hi van establir els tuaregs emigrats del nord; les pintures del darrers temps indiquen guerres amb imatges de carros i cavalls. La pintura més famosa és una girafa de cinc metres descoberta a Dabous el 1999[2]

Els tuaregs foren expulsats dels territoris més al nord pels àrabs però van controlar l'Aïr completament almenys des del segle XII. Al segle XV es va fundar Agadès que fou part de l'Imperi Songhai; els tuaregs van esdevenir musulmans en aquest temps. El 1515 va sorgir el sultanat de Kel Oui (quan aquest grup va suplantar als Kel Gerès) que després fou conegut com a sultanat d'Aïr governat pels tuaregs.

El sultà Muhammad al-Baqiri "Sufu" va demanar l'ajut francès per fer front a l'anarquia que s'havia iniciat al territori uns anys abans amb incursions dels tubus, i es va establir una guarnició francesa a Agadès el 1902. Segurament fou per això que el 1903 fou proclamat sultà Uthman Mikitan ibn Abd al-Qadir. Però la situació no va millorar, l'autoritat del sultà no era respectada perquè els abans servidors eren encoratjats a no servir com esclaus, i fins i tot el sultà ja no estava còmode amb els francesos, i la guarnició fou retirada el 1905. Això va tenir un efecte negatiu al Ahaggar i la guarnició va ser restablerta el 1907 i es va instal·lar un nou sultà Ibrahim ad-Dusuqi ibn Ahmad ar-Raffa que va governar un any fins a la proclamació el 1908 de Abd ar-Rahman Taghama ibn Muhammad al-Baqiri. El 1908 Agadès tenia uns 1000 habitants i els testimonis indicaven que la situació no s'havia estabilitzat encara. Quan la situació va millorar els tuareg ja no estaven interessats en la presencia francesa, però França no tenia cap intenció de retirar-se. A partir del 1909 els tuareg van començar a veure clarament als francesos com invasors i van començar accions puntuals i aïllades de lluita. El 22 de juny de 1910 es va constituir el territori militar del Níger i el sultanat hi fou inclòs.

El 1911 es va rebel·lar Firhoun, amenokal d'Ikazkazan, però fou derrotar a Ménaka, i empresonat. En el període de 1911 a 1914 els francesos van confiscar camells per servir en altres llocs i van imposar l'abolició de l'esclavatge. Ag Mohammed Wau Teguidda Kaocen (1880-1919) era l'amenokal (cap) d'Ikazkazan adherent de la secta sanusiyya la qual el mes d'octubre del 1914 havia declarat la djihad contra els francesos a l'oasi de Kufra al Fezzan. Kaocen va començar a preparar la rebel·lió a l'Aïr. Taghama el sultà d'Agadès, d'acord als rebels, va convèncer als francesos que els tuareg de l'Aïr romanien lleials i així foren sorpresos a Agadès per les forces de Kaocen i del seu germà Mokhtar Kodogo (total uns mil homes) el 17 de desembre de 1916 deixant a la guarnició assetjada al fortí; amb fusells capturats als italians a Líbia van derrotar a les columnes franceses enviades a Agadès i es van apoderar de totes les viles de l'Aïr incloent Ingall, Assodé, i Aouderas. L'antic amenokal Firhoum es va escapar dels mateixos francesos durant el 1916 i ara es trobava al nord de Mali. El 3 de març de 1917 una força francesa important va arribar des de Zinder i va rescatar a la guarnició per després recuperar les ciutats ocupades. Les represàlies franceses fores cruels i desproporcionades, especialment contra els marabuts locals tot i que molts ni eren tuaregs ni havien donat suport a la rebel·lió; hi van haver nombroses execucions sumaries a Agadès i Ingall (unes 130).[3] El sultà Taghama fou deposat i substituït per Ibrahim ad-Dusuqi ibn Ahmad ar-Raffa (que ja havia estat sultà al final del segle XIX i del 1907 al 1908). El 13 de maig de 1920 fou proclamat Umaru Agg-Ibrahim, sense cap autoritat efectiva (encara als anys seixanta el va succeir el seu fill Ibrahim ibn Umaru)

Kaocen va fugir cap al nord al Tibesti, i van seguir fent incursions contra els francesos, fins que fou expulsat cap al Fezzan on fou capturat a Murzuk per forces locals enemigues dels sanusiyya i penjat. El seu germà Kodogo va resistir fins al 1920 amb els tubus i els fula al sultanat de Damagaram, fins que va morir en lluita el 1920. El 4 de desembre de 1920 el territori de Níger va deixar de ser militar i el 26 de desembre de 1922 es va crear la colònia.

Sota el domini francès, Agadès fou capital d'un cercle administratiu amb aquest mateix nom; la ciutat tenia uns 4.000 habitants el 1950. El 1960 Níger esdevingué independent però els tuaregs no van obtenir autonomia política o cultural. Les grans sequeres de finals dels anys setanta i els vuitanta i la fam que va comportar, la mort o disminució dramàtica dels ramats, i la desestructuració de la vida tradicional, van causar, junt amb altres causes més immediates, la revolta armada dels tuareg iniciada el 1990 que va durar fins a l'acord de pau de Ouagadougou de 5 d'abril de 1995, acords als que es van adherir algun petits grups en els tres anys següents. La revolta es va reprendre el 2007 i encara dura (2008)

Llista d'amenokals (sultans)[modifica | modifica el codi]

  • Muhammad Agg-Abba ibn Muhammad al-Mubarak 1687-1721
  • Muhammad al-Amin ibn Muhammad al-Mubarak 1721
  • al-Wali ibn Muhammad al-Mubarak 1721
  • Muhammad al-Amin ibn Muhammad al-Mubarak 1721 (segona vegada)
  • Muhammad al-Mumin 1721
  • Uthman ibn Muhammad al-Mumin 1721-1722
  • Muhammad Agg-Aïsha ibn Muhammad Agg-Abba 1722-1735
  • Muhammad Humad ibn Muhammad al-Mubarak 1735-1739
  • Muhammad Guma ibn al-Adil 1739-1744
  • Muhammad Humad ibn Muhammad al-Mubarak 1744-1759 (segona vegada)
  • Muhammad Guma ibn Uthman 1759-1763
  • Muhammad Humad ibn Muhammad al-Mubarak 1763-1768 (tercera vegada)
  • Muhammad al-Adil ibn Muhammad Humad 1768-1810
  • Muhammad al-Dani 1810-1815
  • Muhammad al-Baqiri 1815-1816
  • Muhammad Guma Tabdali 1816-1821
  • Ibrahim Waffa 1821-1828
  • Muhammad Guma Tabdali 1828-1835 (segona vegada)
  • Abd al-Kadir ibn Muhammad al-Bakiri 1835-1853
  • Ahmad al-Raffa ibn Muhammad Guma 1853- ?
  • Muhammad al-Bakiri Sufu
  • Ahmad al-Raffa ibn Muhammad Guma (segona vegada)
  • Muhammad al-Bakiri Sufu (segona vegada)
  • Ibrahim al-Dusuki ibn Ahmad al-Raffa
  • Muhammad al-Bakiri Sufu (tercera vegada) ? -1903
  • Uthman Mikitan ibn Abd al-Kadir 1903-1907
  • Ibrahim al-Dusuki ibn Ahmad al-Raffa 1907-1908
  • Abd al-Rahman Taghama ibn Muhammad al-Bakiri 1908-1917
  • Ibrahim al-Dusuki ibn Ahmad al-Raffa 1917-1920 (segona vegada)
  • Umaru Agg-Ibrahim 1920-196?
  • Ibrahim ibn Umaru 196?- ?

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Thorp, M.B. 1969: Some aspects of the geomorphology of the Air Mountains, southern Sahara. Transactions, Institute of British Geographers, 47, 25-46.
  2. Trust for African Rock Art. ROCK ART OF SAHARA AND NORTH AFRICA:THEMATIC STUDY. David COULSON. Sub-Zone 3: Niger (June 2007).
  3. Jolijn Geels. Niger. Bradt London and Globe Pequot New York (2006). ISBN 1-84162-152-8

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aïr
  • URANIUM GEOLOGY: NIGER, WEST AFRICA, NWT Uranium Corp.
  • James Decalo. Historical Dictionary of Niger. Scarecrow Press/ Metuchen. NJ - London (1979) ISBN 0-8108-1229-0
  • Finn Fuglestad. A History of Niger: 1850-1960. Cambridge University Press (1983) ISBN 0-521-25268-7
  • Michael J. Mortimore. The Changing Resources of Sedentary Communities in Air, Southern Sahara. Geographical Review, Vol. 62, No. 1 (Jan., 1972), pp. 71-91.


Coord.: 18° 16′ 37″ N, 7° 59′ 58″ E / 18.27694°N,7.99944°E / 18.27694; 7.99944