A-27

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'autovia A-27 és una carretera de futura construcció finançada pel Ministeri de Foment espanyol, que hauria de connectar Tarragona amb Lleida per tal de descongestionar la carretera N-240.[1]

En una primera fase connectaria l'AP-7 a Tarragona amb l'N-240 i l'AP-2 a Montblanc i durant la segona fase, en estudi informatiu, l'autovia arribaria fins a Lleida.[2]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Tarragona estava connectada amb Lleida, Osca, Pamplona i Bilbao per la carretera estatal N-240.[2] Fins a Valls i Montblanc era la principal via de comunicació, continuant de forma paral·lela a la AP-2 fins a Lleida.

Al 1995 el Govern de la Generalitat va proposar desdoblar l'N-240 entre Tarragona i Montblanc (27,4 km) per tal de comunicar Tarragona amb l'AP-2. El 2003 s'aprova l'estudi informatiu i d'impacte ambiental de la futura A-27, desplaçant el traçat a l'est de l'N-240 fins a Valls, creant una variant per l'oest de la capital de l'Alt Camp i superant el coll de Lilla amb un túnel d'un quilòmetre i mig. Es dividia el traçat en quatre trams: Tarragona-el Morell (7,8 km), el Morell-variant de Valls (9,5 km), variant de Valls (5 km) i Valls-Montblanc (5,1 km). Entre els anys 2006 i 2008 es liciten i s'adjudiquen les obres.[2]

Construcció[modifica | modifica el codi]

Tram Estat (2013) km
Tarragona - El Morell Inaugurat el 13 d'agost de 2013[1] 7,8
El Morell - Variant de Valls Aturades per manca de pressupost[3] 8,7
Variant de Valls Aturades per manca de pressupost[3] 5,7
Variant de Valls- Montblanc Aturades per manca de pressupost[3] 7,3
Montblanc - Lleida Estudi informatiu -

El 30 d'abril de 2008 la titular de la Secretaria d'Estat d'Infraestructures va reconèixer retards en l'inici de les obres per modificacions en el traçat, i que tots els trams de l'autovia estarien en obres durant el 2008.[4]

El juliol de 2009, el Ministeri de Foment va anunciar que les obres de tota l'autovia acabarien el 26 d'octubre de 2012,[5] i la finalització de la primera fase fins a Montblanc estava prevista inicialment per al 2012,[6] però arran de la situació econòmica, l'obra va quedar aturada.[7]

Tarragona – El Morell[modifica | modifica el codi]

Amb un longitud aproximada de 7,760 km, aquest tram discorre íntegrament pel Tarragonès i travessa els termes de Tarragona, Constantí, La Pobla de Mafumet i El Morell. La primera part del traçat discorre en paral·lel i molt a prop del riu Francolí per a allunyar-se'n després i quedar-ne separat finalment per la refineria. Aquest tram finalitza després de creuar el Torrent de Manyer i les vies del ferrocarril Reus – La Pobla de Mafumet – Perafort.

Aquest tram és el primer que es va començar (20 de febrer de 2008), tot i que no hi havia resoltes qüestions pendents sobre el traçat al seu pas per Constantí, on els pagesos i l'administració havien d'acabar de negociar la salvaguarda de la mina dels Tarragonins, entre Tarragona i Constantí,[8] de la qual s'abastien un centenar de pagesos.[9] A aquest obstacle se li afegia la negativa de l'Ajuntament del Morell a signar les actes d'expropiació del segon tram, el Morell-Valls,[10] i amenaçava de denunciar a la Unió Europea el traçat de l'autovia si no s'arribava a un acord amb Foment quant a les sortides previstes per a la indústria química de Tarragona.[11]

El 30 d'abril de 2008, la titular de la secretaria d'estat d'Infraestructures va admetre que aquest primer tram no avançava perquè el ministeri estava mirant d'introduir una modificació en el traçat;[4] la decisió sobre el traçat definitiu no es prendria fins al mes de setembre de 2008.[12]

El juliol de 2009, la data anunciada per a la finalització d'aquest tram era el 17 de desembre de 2010.[5]

Finalment, les obres es van acabar en sis anys, el doble del pla inicial, inaugurant-se el 13 d'agost del 2013, amb un cost final de setanta milions d'euros.[3]

El Morell - Valls[modifica | modifica el codi]

Amb una llargada d'aproximadament 9,500 km, aquest tram discorre en paral·lel a l'oest de la carretera N-240: penetra a l'Alt Camp, travessa el Francolí i finalitza uns 450 m després de la seva intersecció amb la carretera C-37. El juliol de 2008, el director al Camp de Tarragona del Departament de Política Territorial, Joaquim Margalef, va anunciar que estava en estudi la connexió de la C-14 amb l'A-27, mitjançant la prolongació de 7 km del desdoblament entre Alcover i Valls, amb la finalitat de reduir les cues que es formen a la C-14.[6]

El juliol de 2009, la data anunciada per a la finalització d'aquest tram era el 17 d'abril de 2011.[5]

El 13 d'agost del 2013, la ministra de Foment, Ana Pastor, va anunciar que el cost previst d'aquest segon tram és de 161 milions d'euros i que resta paralitzat fins que el ministeri ho afegeixi als pressupostos. No es coneix encara la data del reiniciament de les obres o la forma de finançament.[3]

Variant de Valls[modifica | modifica el codi]

Aquest tercer tram de l'autovia, d'uns 5,7 km, travessa la carretera T-742, rodeja Valls per l'oest i enllaça amb la carretera N-240 prop de la pedania de Masmolets (Valls). L'inici de les obres d'aquest tram estava previst per al febrer de 2009, amb un termini d'execució de 24 mesos,[13] i en aquest mes ja s'havien dut a terme els treballs per a desbrossar la zona.[14]

El juliol de 2009, la data anunciada per a la finalització d'aquest tram era el 23 de febrer de 2011,[5] estant les obres paralitzades per manca de pressupost a data d'agost del 2013.

Valls – Montblanc[modifica | modifica el codi]

Estat de les obres en aquest tram (juliol 2009), fotografiades des del Coll de Lilla. A l'esquerra, Masmolets i, al fons, Valls

El quart i darrer tram de l'autovia, d'aproximadament 7,3 km, s'inicia prop de Masmolets i ressegueix inicialment el traçat de l'N-240; després travessa la serra de Miramar mitjançant un túnel de 1.567 m de longitud i, ja a la Conca de Barberà, torna a enllaçar amb l'N-240 a prop de la pedania de Lilla (Montblanc).

La longitud del túnel en els primers estudis s'havia establert en 1.800 m; la reducció a 1.567 m resultaria molt més econòmica per al Ministeri de Foment però, per contra, provocaria un fort impacte ambiental a la Conca de Barberà, ja que la boca de sortida del túnel suposaria la construcció d'uns talussos de fins a trenta-sis metres d'alçària. L'ajuntament de Montblanc va advertir que, per a arribar a qualsevol acord amb el Ministeri de Foment, caldria anul·lar la modificació del projecte, ja que l'estudi d'impacte ambiental únicament preveia la construcció del túnel de 1.800 metres i no la modificació posterior.[15] Tot i això, el febrer de 2009 se'n van iniciar les obres, amb un termini d'execució de 44 mesos, i l'acalde de Montblanc va afirmar que no firmaria les actes d'expropiació dels sis propietaris afectats per l'obra del túnel, com a mesura de pressió per bloquejar l'obra, si no s'arribava a cap acord.[16]

El juliol de 2009, la data anunciada per a la finalització d'aquest tram, i per tant de tota l'autovia, era el 26 d'octubre de 2011[5] i el túnel de Lilla es començaria a foradar el gener de 2010.[17] però arran de la situació econòmica, l'obra està aturada.[7][3]

Montblanc - Lleida[modifica | modifica el codi]

El traçat fins a Lleida es troba en fase de redacció de l'estudi informatiu des del juny de 2007, tot i que, el maig de 2008, l'Ajuntament de Montblanc ja va presentar tres al·legacions a l'estudi d'impacte ambiental d'aquest tram.[18] A l'agost del 2013, continua en fase d'estudi informatiu.[3]

Diverses entitats del territori van proposar evitar el desdoblament de l'N-240 i la construcció d'aquest tram de l'A-27, amb l'alliberament del peatge de l'AP-2 entre Montblanc i Lleida. Consideren que amb dues autovies paral·leles hi hauria una infrautilització d'aquestes infraestructures, evitant el seu elevat cost econòmic i l'impacte ambiental.

Segons les dades presentades per aquestes entitats, l'autopista AP-2 té una capacitat de 40.000 vehicles diaris, mentre que la intensitat actual d'aquesta via, més la de l'N-240 és de poc més de 20.000 vehicles.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]