a-ha

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


a-ha
A-ha cologne1.jpg
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Oslo Noruega
Gènere(s) Pop rock-New wave
Anys en actiu 19831994, 1998-2010
Discogràfiques WEA Universal
Lloc web oficial http://www.a-ha.com/
Membres
Morten Harket (Vocalista)
Magne Furuholmen (Teclats)
Paul Waaktaar-Savoy (Guitarrista)
Membres anteriors
Pål Waaktaar (Guitarrista)

a-ha és un grup musical noruec de Pop rock i New wave molt popular al Regne Unit i als Estats Units durant la dècada dels 80, però que ha continuat tenint èxit durant els 90 i 2000. El trio està format per: el vocalista Morten Harket, el guitarrista Paul Waaktaar-Savoy (Pål Waaktaar fins que es va casar el 1994) i als teclats Magne Furuholmen. El grup noruec va canviar la seva Noruega natal per Londres el 1982 per tal de tenir èxit en la seva carrera musical. El seu productor i mànager va ser John Ratcliff. L'origen del nom a-ha prové del títol d'una de les primeres cançons, Nothing To It. Després que ells comprovessin diferents diccionaris en diferents llengües van trobar que a-ha era una manera internacional d'expressar reconeixement amb unes connotacions positives. Era una paraula curta, fàcil de dir i força inusual.

Membres del grup[modifica | modifica el codi]

  • Morten Harket - Vocalista (1982-94; 1998 - al present)
  • Magne Furuholmen - Teclats (1982-94; 1998 - al present)
  • Paul Waaktaar-Savoy - Guitarres i principal compositor de la banda (1982-94; 1998 - al present). Va néixer el 6 de setembre del 1961 a Oslo, Noruega amb el nom de Pål Gamst Waaktaar. És el responsable de molts dels èxits de la banda, entre ells The Sun Always Shines on T.V., Hunting High and Low, Take on Me i Summer Moved On.

Història[modifica | modifica el codi]

Principis[modifica | modifica el codi]

Quan els a-ha van marxar de Noruega van anar a Anglaterra a gravar, i el 1984 van llençar Take On Me. Originalment la cançó tenia com a títol Lesson One. Aquesta primera versió de la cançó no va aconseguir ser popular i el vídeocip no va sortir mai a la llum, de manera que només se'n van vendre 300 còpies.

Take On Me[modifica | modifica el codi]

Una nova versió de Take On Me aparegué el 1985; aquesta versió va ser la que va captivar tot el món. La cançó va ser un èxit i el video va ser espectacular gràcies al director Steve Barrons. El video mesclava seqüències reals amb seqüències animades d'estil còmic. Així que la cançó es va convertir en el major èxit del grup, fins i tot ara, 21 anys després del seu llançament. El single va aconseguir vendre en una setmana 1.500.000 còpies. La 12a edició del single va incloure Love Is Reason i una versió estesa de Take On Me.

Els començaments de l'èxit: Hunting High And Low[modifica | modifica el codi]

Morten Harket en un concert del grup a-ha a Colònia

L'àlbum de debut dels a-ha, Hunting High And Low, ha estat també el seu més gran èxit, car cap altre dels seus discos posteriors no ha aconseguit les xifres de vendes d'aquest primer. Inclou cançons com Take On Me, The Sun Always Shines On T.V., Train Of Thought i Hunting High And Low entre d'altres.

We want the world and we want it now[modifica | modifica el codi]

La primera gira dels a-ha va tenir lloc un any després del llançament del seu primer àlbum. Aquell mateix any van treure a la llum el seu segon LP, Scoundrel Days, que va aconseguir també una xifra considerable de vendes, tot i que no va superar les del primer àlbum. Aquest segon àlbum inclou èxits com I've Been Losing You, Cry Wolf o Manhattan Skyline.

Finals dels 80 i començaments dels 90[modifica | modifica el codi]

El 1987 a-ha es va unir al compositor principal de les cançons de James Bond, John Barry i van enregistrar junts The Living Daylights (amb Pål Waaktaar i John Barry com a compositors) per a la pel·lícula de James Bond d'aquell any (007: Alta tensió). Aquesta cançó apareixeria en una versió diferent al seu següent disc i a més es pot escoltar en alguns dels àlbums recopilatoris que ha tret el grup.

El 1988 enregistren Stay On These Roads, que inclou la balada Stay On These Roads i temes més ballables com The Blood That Moves The Body, Touchy!, You Are The One i una versió diferent a la del single de The Living Daylights, fins a un total de 10 cançons.

El 1990 surt a la venda East Of The Sun, West Of The Moon, amb temes com Early Morning o I Call Your Name i la cançó de més èxit de l'àlbum: una versió pròpia del clàssic de The Everly Brothers Crying In The Rain.

Després de cinc àlbums d'estudi a-ha va llançar al mercat Headlines And Deadlines, un recopilatori amb 15 grans èxits (alguns remixos de les versions dels àlbums) i un nou single Move To Memphis que va tenir molt d'èxit.

La decadència[modifica | modifica el codi]

Després de pasar per una etapa de gran èxit, a-ha va tenir unes vendes molt minses amb l'àlbum Memorial Beach del 1993. Només va vendre 750.000 còpies. Van aparèixer conflictes personals i creatius i el grup va entrar en decadència. Després de tocar el seu últim concert a Sant Petersburg i de gravar el single Shapes That Go Together pels jocs paralímpics de Lillehammer el 1994, el grup noruec més important es va separar i els tres components van començar carreres per separat.

Set anys separats[modifica | modifica el codi]

Durant els set anys separats, Morten Harket va gravar tres àlbums: dos en noruec i Wild Seed el 1995 en anglès, del qual va vendre 160.000 còpies. A més a més de col·laborar amb altres artistes i en projectes ambientals, el més important per ell va ser la lluita per la llibertat i la independència de Timor Oriental, ocupada per Indonèsia, i que va aconseguir la independència el 1999. El 1996 va ser l'encarregat de presentar el festival d'Eurovisió celebrat a Oslo, on va cantar Heaven's Not For Saints, tot i que no va representar Noruega.

Magne Furuholmen va dedicar la seva creativitat a la pintura, a l'art i a la música per a pel·lícules. Va formar el grup Timbersound amb Kjetil Bjerkestrand i Freddy Wadling. Després de tres àlbums junts van desfer el grup. Magne va treure dos àlbums com a solista, ajudat per Kjetil, que també ha col·laborat com a músic addicional a a-ha i com a productor d'algunes cançons.

Paul es va unir amb la seva dona, Lauren Savoy, i al bateria Frode Unneland i van formar el grup Savoy. El grup té cinc àlbums que van aconseguir cert èxit a Noruega. El tercer àlbum va ser disc de platí i l'edició limitada va vendre 5.000 còpies en tres dies. A més a més conté la cançó Whalebone (inclosa en el seu últim àlbum) que és el single de la pel·lícula noruega "Hawaii-Oslo".

El retorn: "Minor Earth | Major Sky"[modifica | modifica el codi]

a-ha va ser invitat per participar en el Premi Nobel de la Pau del 1998. Allí van tocar una nova cançó ja que no en volien tocar cap de les dels anys 80. Va sonar Summer Moved On. El que havia de ser una trobada del grup i que cadascú continués per separat, va ser un retrobament després de l'èxit impressionant que va aconseguir aquesta cançó i el grup va decidir renéixer i anunciar el llançament d'un nou àlbum el 2000.

Minor Earth | Major Sky un àlbum amb 13 nous temes es va editar el 2000 i va tenir molt d'èxit. Va convertir-se en Disc d'Or. El 2001 Warner Music Vision va editar un DVD amb el concert del 24 de març del 2001 a Vallhall, Oslo titulat Live at Vallhall - Homecoming.

El 2002 van editar Lifelines. Aquest disc va aconseguir superar el disc del 2000 i es va convertir en disc de platí a Noruega. Aquell any va començar la gira "Lifelines WorldTour", la qual va passar pels Països Catalans el 4 d'octubre a la sala Razzmatazz de Barcelona. Gràcies a l'èxit de la gira van treure un àlbum en directe How Can I Sleep With Your Voice In My Head: a-ha Live el 2003.

Un descans[modifica | modifica el codi]

Concert dels a-ha al festival Live8 de Berlín

Després d'una altra època d'èxits a-ha va descansar i només va editar un àlbum recopilatori amb els singles de més èxit que vol celebrar els 20 anys de carrera del grup. Aquell any també s'edita la biografia "The Swing Of Things" de Jan Omdahl que inclou un CD amb demos del grup a-ha.

El 2 de juliol del 2005 a-ha va presentar al festival Live8 de Berlín el seu gran èxit de tota la seva història: Take On Me.

"Analogue"[modifica | modifica el codi]

El febrer del 2005 a-ha torna a gravar i presenta un nou àlbum: Analogue.

El 2006 van realitzar una gira europea del grup però sense passar pels Països Catalans.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Àlbums[modifica | modifica el codi]

  • 1985: Hunting High and Low
  • 1986: Scoundrel Days
  • 1988: Stay On These Roads
  • 1990: East Of The Sun, West Of The Moon
  • 1993: Memorial Beach
  • 2000: Minor Earth Major Sky
  • 2002: Lifelines
  • 2005: Analogue

Singles[modifica | modifica el codi]

  • 1984: Take On Me (Primera versió 1)
  • 1985: Love is Reason
  • 1985: Take On Me (Segona versió 2)
  • 1985: Take On Me (Tercera versió, número 1 en més de 12 països)
  • 1985: The Sun Always Shines On T.V.
  • 1986: Train Of Thought
  • 1986: Hunting High And Low
  • 1986: I've Been Losing You
  • 1986: Cry Wolf
  • 1987: Maybe, Maybe
  • 1987: Manhattan Skyline
  • 1987: The Living Daylights
  • 1988: Stay On These Roads
  • 1988: The Blood That Moves The Body
  • 1988: Touchy!
  • 1988: You Are The One
  • 1990: Crying In The Rain
  • 1990: I Call Your Name
  • 1991: Early Morning
  • 1991: Waiting For Her (només al Japó)
  • 1991: Move To Memphis
  • 1992: The Blood That Moves The Body 92 (Remix de les cançons del 1988)
  • 1993: Dark Is The Night
  • 1993: Angel
  • 1993: Lie Down In Darkness (només als Estats Units)
  • 1994: Shapes That Go Together (títol oficial dels Paralímpics del 1994)
  • 2000: Summer Moved On
  • 2000: Minor Earth | Major Sky
  • 2000: Velvet
  • 2001: The Sun Never Shone That Day (només a la capsa de singles Minor earth major sky)
  • 2002: Forever Not Yours
  • 2002: Lifelines
  • 2002: Did Anyone Approach You?
  • 2003: The Sun Always Shines On TV (live) (al canal alemany RTL)
  • 2005: Celice
  • 2005: Analogue (All I Want)
  • 2006: Cosy Prisons

Àlbums en directe[modifica | modifica el codi]

  • 2003: How Can I Sleep With Your Voice in My Head?

Recopilatoris[modifica | modifica el codi]

  • 1991: Headlines And Deadlines – The Hits Of a-ha
  • 2004: The Singles 1984–2004 (2005 al Regne Unit i en altres països venut com a Definitive Singles Collection 1984–2004)

Videos/DVDs[modifica | modifica el codi]

  • 1991: Headlines And Deadlines – The Hits Of a-ha
  • 1993: a-ha – Live In South America
  • 2001: a-ha Live at Vallhall – Homecoming
  • 2005: a-ha - Headlines And Deadlines – Best Of

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A-ha