A. J. Cronin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Archibald Joseph Cronin (Cardross, Escòcia, 19 de juliol de 1896Montreux, Suïssa, 6 de gener de 1981) és considerat com un dels principals escriptors escocesos. Algunes de les seves obres són considerades com caps d'obra, en particular La Ciutadella i sobretot Les Claus del Regne. Escocès catòlic amb orígens irlandesos i una mare protestant, orfe de pare als set anys, alumne brillant, es fa en principi metge dels pobres, després amb una brillant clientela. El seu itinerari i els seus orígens inspiren molts dels seus personatges novel·lescos.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Casa natal de Cronin

A. J. Cronin va néixer a la casa Rosebank (Rosebank Cottage) a Cardross, al Dunbartonshire (avui al Consell d'Argyll and Bute) a Escòcia. Era fill de Patrick Cronin, agent d’assegurances i representant de comerç, catòlic d'origen irlandesa, i de Jessie Cronin nascuda Montgomerie, protestant, filla d'un barretaire. Archibald té set anys quan el seu pare mor de tuberculosi. Es trasllada llavors amb la seva mare amb els seus avis materns, a Dumbarton. La seva mare es la primera dona inspectora de salut a Escòcia. És un alumne precoç, s'emporta nombrosos premis i destaca també en atletisme i en futbol. Es fa metge dels pobres en una regió industrial de Gal·les, després inspector de mines el 1924. Després de la seva tesi sobre les aneurismes (1924), s'instal·la a Londres amb una brillant clientela. Un descans forçat li dóna llavors l'ocasió d'escriure el 1931 la seva primera novel·la: El Barretaire i el seu castell . Publica a continuació una vintena de novel·les. Escriu principalment novel·les tràgiques; moltes són adaptades al cinema. Se'l podria associar a d'altres metges escriptors d’èxit de la mateixa època com Frank Gill Slaughter, Lloyd C. Douglas o André Soubiran. Un dels seus fills, Vincent Cronin, és igualment escriptor.

Obres[modifica | modifica el codi]

Novel·les[modifica | modifica el codi]

(Per ordre de publicació original)

  • Hatter's Castle, 1931. Adaptat al cinema per Lance Comfort el 1941.
  • Three Loves, 1932
  • Gran Canary, 1933. Adaptat al cinema per Irving Cummings el 1934.
  • The Stars Look Down, 1935. Adaptat al cinema per Carol Reed el 1939.
  • The Citadel, 1937. Adaptat al cinema per King Vidor el 1938.
  • Lady with Carnacions, 1945.
  • Vigil in the Night, 1939. Adaptat al cinema per George Stevens el 1940.
  • The Valorous Years, 1940.
  • Les Claus del regne (The Keys of the Kingdom, 1941). Adaptat al cinema per John M. Stahl el 1944.
  • The Green Years, 1944. Adaptat al cinema per Victor Saville el 1946.
  • Shannon's Way, 1948.
  • The Spanish Gardener, 1950. Adaptat al cinema per Philip Leacock el 1956.
  • The Sisters, 1952.
  • Beyond This Place, 1953. Novel·la adaptada al cinema per Jack Cardiff el 1959.
  • Crusader's Tomb ; A Thing of Beauty,1956.
  • The Northern Light, 1958.
  • The Native Doctor, 1959.
  • The Judas Tree, 1961.
  • A Song of Sixpence, 1964.
  • A Pocketful Of Rye, 1969.
  • Gracie Lindsay, 1973.
  • The Minstrel Boy, 1975.
  • Enchanted Snow, 1971.

Altres obres[modifica | modifica el codi]

  • Kaleidoscope in 'K', 1933
  • Les Aventures d'un maletí negre (Adventures of a Black Bag), 1943.
  • Adventures in Two Worlds, 1952. Autobiografia.
  • Further Adventures of a Black Bag (1964).
  • Jupiter Laughs (1940): Obra en 3 actes. Adaptada al cinema per Irving Rapper el 1941, i per O W Fischer el 1955.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]