A
A és la primera lletra de l'alfabet català i de la majoria dels llatins. Té el seu origen en l'alfabet llatí el qual la pren de l'alfa de l'alfabet grec que la pren de l'alef de l'alfabet fenici, símbol que derivava del jerogrífic egipci d'un cap de bou. En català es pronuncia com a /a/ (la vocal oberta anterior no arrodonida de l'alfabet fonètic internacional) menys en els dialectes orientals on en posició àtona es pronuncia com a vocal neutra o schwa /ə/ (excepte a l'Alguer). Quan es troba en posició tònica i compleix les regles d'accentuació s'escriu de les formes À, à.
Grafisme
 A gòtica |
 A uncial |
 A lineal i romana moderna |
 A romana antiga |
 A romana antiga cursiva |
 A escripta |
Símbols derivats o relacionats
| Caràcter | Descripció | Unicode (maj./min.) | Html (maj./min.) | Notes d'ús |
|---|---|---|---|---|
| À à | A amb accent greu | U+00C0 U+00E0 | À à | català, francès, italià, etc. |
| Á á | A amb accent agut | U+00C1 U+00E1 | Á á | castellà, hongarès, etc. |
| Â â | A amb accent circumflex | U+00C2 U+00E2 | Â â | francès |
| Ä ä | A amb dièresi | U+00C4 U+00E4 | Ä ä | alemany, finès, etc. |
| Ã ã | A amb titlla | U+00C3 U+00E3 | Ã ã | portuguès |
| Å å | A amb cercle superior | U+00C5 U+00E5 | Å å | suec |
| Ǎ ǎ | A amb anticircumflex | U+01CD U+01CE | pinyin | |
| Ă ă | A amb breu | U+0102 U+0103 | romanès | |
| Ā ā | A amb màcron | U+0100 U+0101 | ||
| Ą ą | A amb ogonek | U+0104 U+0105 | lituà, polonès | |
| Ȧ ȧ | A amb punt superior | U+0226 U+0227 | ||
| Ạ ạ | A amb punt inferior | U+1EA0 U+1EA1 | ||
| Æ æ | lligatura AE | U+00C6 U+00E6 | Æ æ | danès |
| ª | ordinal femení | U+00AA | ª | |
| @ | arrova | U+0040 | ||
| Ɑ ɑ | Alfa llatina | U+2C6D U+0251 | alfabet fonètic internacional (AFI) vocal oberta posterior no arrodonida | |
| Ɒ ɒ | Alfa llatina invertida | U+2C70 U+0252 | (AFI) vocal oberta posterior arrodonida | |
| Ɐ ɐ | a invertida | U+2C6F U+0250 | (AFI) vocal quasioberta central | |
| ∀ | A invertida | U+2200 | ∀ | Quantificador universal |
