Alternativa Estel
|
|||||
 Pancarta de suport a les Madres de Plaza de Mayo  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | AE | ||||
| Tipus | sindicat d'estudiants | ||||
| Ideologia política | independentisme català socialisme | ||||
| Alineació política | esquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1993 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1r maig 2006 | ||||
| Reemplaçat per | Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Països Catalans | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Part de | Esquerra Independentista | ||||
Alternativa Estel (AE) fou una organització d'estudiants dels Països Catalans entre 1993 i 2006, any en què es va convertir en el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), fruit d'un procés de fusió.[1][2] Es definí pel seu paper sociopolític, tant en la defensa dels drets dels estudiants com en la seva implicació amb un projecte polític situat en l'espai de l'esquerra independentista i la reivindicació dels Països Catalans.
El 1999 va publicar Tornen els grisos (El Jonc)[3] que recollia els esdeveniments succeïts a la Universitat Autònoma de Barcelona arran de la visita del President espanyol José Maria Aznar, en la qual aquesta organització protagonitzà les protestes estudiantils que tindrien important repercussió política.[4][5] Protagonitzà accions de protesta en defensa de la universitat pública,[6][7] de la llengua catalana[8] i de caràcter més polític i social, contra la precarietat laboral dels joves i estudiants i les ETT,[9][10] contra el feixisme i l'anticatalanisme[11][12] o de caràcter internacionalista. Un dels esdeveniments que més ressò va tenir va ser l'acte polític de l'Asociación Madres de Plaza de Mayo, a càrrec de la seva presidenta Hebe de Bonafini, el 22 de maig de 2002.[13]
El maig del 2004 va començar un procés d'unió amb la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC),[2] que va culminar l'1 de maig de 2006 amb la creació Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), en una assemblea nacional constituent celebrada a Sueca (Ribera Baixa).[1][14]
El periodista i diputat al Parlament de Catalunya David Fernàndez en va ser militant des de 1993.[15] L'historiador i també diputat Ramon Usall, l'alcalde de Navàs Jaume Casals i Ció, la regidora de Sant Cugat del Vallès Núria Gibert i Dasca,[16] tots ells de la CUP, també en van formar part.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans i Alternativa Estel es fusionen en el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans». 324.cat, 09-05-2006. [Consulta: 21 abril 2013].
- ↑ 2,0 2,1 «Inventari del Fons DPP. Subsèrie ME-EI (Moviment Estudiantil de l'Esquerra Independentista) del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona» (pdf). Dipòsit.UB.edu. [Consulta: 10 desembre 2015].
- ↑ VV.AA. Tornen els Grisos. Edicions el Jonc, 1999.
- ↑ «Mayor Oreja achaca la responsabilidad de los incidentes en el campus de Barcelona a los manifestantes», 18-01-1999.
- ↑ «El rector de la UAB critica que Mayor ofreciera una lista de jóvenes radicale», 20-01-1999.
- ↑ «21 de novembre: Vaga d'estudiants dels Països Catalans», novembre 2002.
- ↑ «Jornada d'accions descentralitzades contra la privatització», 16-11-2005.
- ↑ «Alternativa Estel crema 2.000 diaris Metro i ADN per denunciar el menyspreu envers el català», 26-04-2006. Arxivat de l'original el 2011-12-19. [Consulta: 21 abril 2013].
- ↑ Alternativa Estel «Llibret informatiu». Què fer davant d'una ETT?, 1997.
- ↑ «Contrainfos 44», Maig 1999.
- ↑ «Comunicat Alternativa Estel i CEPC», 10-11-2004.
- ↑ «Comunicat incidents succeïts avui dia 25 de maig a la Universitat Pompeu Fabra», 25-05-2005.
- ↑ «Madres de Plaza de Mayo commemoren els vint-i-cinc anys a la UAB». Vilaweb.cat, 22-05-2002. [Consulta: 16 setembre 2015].
- ↑ «L'Alternativa Estel i la CEPC es fusionen». Vilaweb.cat, 03-05-2006. [Consulta: 21 abril 2013].
- ↑ «Sr. David Fernàndez i Ramos - Trajectòria política i institucional». Parlament.cat, 16-01-2013. [Consulta: 21 abril 2013].
- ↑ «Núria Gibert, de l'Alternativa Estel a l'Ajuntament». Crític.cat. [Consulta: 10 setembre 2015].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alternativa Estel |