AMX-56 Leclerc
| AMX-56 Leclerc | |
|---|---|
 Demostració del tanc Leclerc a París, el 14 de juliol de 2006 |
|
| Característiques generals | |
| Tipus | Tanc |
| País d'origen |  |
| Fabricant | GIAT Industries (ara Nexter) |
| Dimensions | |
| Longitud del casc | 6,88 m |
| Amplada | 3,71 m |
| Altura | 2,53 m |
| Pes | 54,5 t |
| Tripulació | 3 (comandant, artiller, conductor) |
| Grup motopropulsor | |
| Motor | Wärtsilä |
| Tipus de motor | 8 cilindres dièsel |
| Potència màxima | 1.500 CV (1,100 kW) |
| Tren de rodatge | |
| Suspensió | hidroneumàtica |
| Prestacions | |
| Velocitat camp a través | 71 km/h |
| Autonomia camp a través | 550 km |
| Rati potència/pes | 27,52 CV/t |
| Armament | |
| Principal | canó de 120 mm d'ànima llisa amb 40 projectils (22 en el carregador automàtic i 18 emmagatzemats en el xassís) |
| Secundari | metralladora de 7,62 mm amb 3.000 projectils metralladora de 12,7 mm M2 HB amb 1.100 projectils |
L'AMX-56 Leclerc és el tanc de guerra principal (MBT) normalitzat de l'exèrcit francès, construït pel consorci públic d'armament Nexter. El Leclerc va rebre el seu nom en honor a Philippe Leclerc de Hautecloque, un destacat militar francès que va liderar la marxa sobre París al comandament de la 2ª Divisió Blindada (2 ème DB') en la Segona Guerra Mundial.
El Leclerc està en servei en l'Exèrcit Francès i en l'exèrcit dels Emirats Àrabs Units. Va entrar en producció en 1991, i en servei actiu a França en 1992, reemplaçant al venerable AMX-30 com el tanc estàndard. L'exèrcit francès té un total de 406 unitats, i el dels Emirats Àrabs Units 388.
Taula de continguts |
Història [modifica]
A començaments dels anys 1970, el AMX-30 es feia obsolet a ulls vista i, en 1977, el Exèrcit de França va fer un esborrador|esborrany de requisits per a un nou MBT, anomenat "EPC" (Engin Principal de Combat). Es va estudiar l'adquisició de material estranger, com el M1 Abrams, el Leopard 2 o el Merkava, però l'esmentada possibilitat es va rebutjar. Un programa conjunt amb Alemanya, basat en el Leopard 2, es va descartar al 1979 i es van iniciar els estudis per dur a terme un projecte nacional.
En contrast amb la majoria dels programes occidentals, es va posar més èmfasi en la protecció actives que en la passiva per limitar la massa total del vehicle. Es va prestar|deixar especial atenció a la mobilitat -per evitar el foc enemic- i al control de tret|tir del carro.
L'associació amb un estat estranger tenia com a finalitat limitar el cost per unitat. Aquest objectiu es va aconseguir quan els Emirats Àrabs Units van encarregar 436 vehicles, que es van afegir a les 426 unitats ja previstes per a l'exèrcit francès.
El projecte va començar en 1986 sota el nom de "Leclerc" amb la ràpida construcció de sis prototips. La producció en massa va començar en 1990 amb un primer lot de quatre unitats, utilitzats principalment per a proves comparatives en països estrangers. A les 17 unitats dels lots 2 i 3, amb millores a la torreta i el blindatge del casc, se'ls van diagnosticar problemes al motor i la suspensió i van ser ràpidament retirades.
Els lots 4 i 5 van ser construïts millor, se'ls van eliminar els problemes recurrents en la planta motriu i segueixen en servei, després d'haver estat modernitzats a finals dels anys 1990.
La segona sèrie, a la qual es va afegir un sistema de climatització en la part posterior dreta de la torreta, va començar amb el lot 6. Al lot 7 es va introduir un sistema de transmissió per als vehicles de comandament i un sistema de dades proporcionant visió instantània de l'estat de tots els tancs i blancs adquirits; també va incorporar millores menors al visor. Al lot 8 es va modernitzar el sistema electrònic i el 9 es va reemplaçar el visor amb un sistema iris SAGEM amb presentació tèrmica, que permet l'adquisició d'objectius a un abast major.
Tots els lots anteriors al 9 serien modernitzats als estàndards del mateix a partir de 2005. En 2004 es va presentar el lot 10, que incorporava nous sistemes d'informació que permetien compartir la informació de la disposició de les unitats enemigues i amigues a tots els vehicles, i un nou blindatge. Aquest és l'inici de les 96 unitats de la tercera sèrie. En 2007, haurien de ser operatius 355 tancs, 320 d'ells assignats a quatre regiments, format cada un d'ells per 80 Leclerc.
Els quatre regiments són:
- 1er-*1er-11e Régiment de Cuirassiers (1r-11º Regimiento de Cuirassers) ubicat en Carnoux-en-Provence, part de la 3a Brigada Mecanitzada.
- 6e-*6e-12e Régiment de Cuirassiers (6è-12º Regiment de Cuirassers) ubicat a prop de Orléans, part de la 2a Brigada Cuirassada.
- 1er-*1er-2e Régiment de Chasseurs (1r-2º Regiment de Caçadors) ubicat a prop de Verdún, part de la 7a Brigada Cuirassada.
- 501e-*501e-50e Régiment de Chars de Combat (501è-503º Regiment de Tancs) ubicat en Mourmelon-le-Grand, 1a Brigada Mecanitzada.
Característiques [modifica]
Armament [modifica]
El Leclerc està equipat amb un canó GIAT CN120-26 120 mm de ánima llisa. Teòricament aquest canó pot disparar munició OTAN estàndard de 120 mm, com el Leopard 2 alemany i el M1 Abrams nord-americà, però a la pràctica només s'utilitza munició específica produïda a França. El canó|gorja està aïllat amb una funda tèrmica i té un sistema d'extracció de fums automàtic d'aire comprimit en comptes del cilindre d'extracció de fums habitual. El Leclerc té un sistema de càrrega automàtica únic que va ser específicament dissenyat per a ell i que permet reduir la tripulació a tres membres, suprimint el lloc del carregador. La torreta del Leclerc va ser dissenyada al voltant del sistema d'autocarrega per evitar els problemes comuns per a altres tancs amb autocarrega.
L'autocarrega del Leclerc permet una cadència de foc de 12 trets per minut i manté 22 projectils preparats. Pot emmagatzemar fins cinc tipus diferents de munició alhora encara que, com la majoria de sistemes d'autocarrega, no pot canviar de tipus de municición una vegada que el projectil ha estat carregat. Els tipus més comuns són el perforant subcalibrat estabilitzat per aletes (APFSDS) amb nucli de tungstè i el projectil anticarro d'alt explosiu HEAT. Hi ha uns altres 18 projectils disponibles per recarregar. Un tanc Leclerc pot disparar mentre es desplaça a una velocitat de 50 km/h a un objectiu a 4 km de distància. El canó té 52 calibres de longitud en lloc de -com en la majoria dels tancs de la generació del Leclerc- 44, donant als projectils una major velocitat de sortida. Els tancs d'última generació alemanys i britànics tenen canons|gorges del calibre 55, encara més potents, i els nord-americans utilitzen projectils perforants d'urani empobrit avançats per compensar els seus canons més curts.
El Leclerc també està equipat amb una metralladora coaxial de 12.7 mm i una metralladora antiaèria per control remot de 7.62 mm, mentre que molts altres tancs de l'OTAN utilitzen el calibre 7.62 mm per a ambdues. La major excepció és el M1 Abrams nord-americà, que té una metralladora coaxial de 7.62 mm i dues metralladores muntades en la part superior, una de 7.62 mm i una altra de 12.7 mm.
Protecció [modifica]
El Leclerc té el sistema de protecció de vehicles de combat Galix de GIAT, que dispara diversos tipus de granades de fum i cartutxos de projecció infraroja, així com granades|magranes antipersona.
El casc i el canó són compostos d'acer soldat acoblat amb un blindatge modular, que pot ser reemplaçat fàcilment per reparar-lo o actualitzar-lo en el futur. L'exèrcit francès va rebutjar el blindatge Chobham a finals dels anys 1970 ja que estava massa especialitzat en la seva optimització per neutralitzar armes de càrrega buida i per tant, van optar per desenvolupar un sistema de blindatge perforat d'acer, comparable al que hi havia en els primers Leopard 2. Quan el Leclerc va ser introduït a començaments dels anys 1990 això se seguia fonament de dret adequat, a causa de la major espessor dels seus mòduls comparada amb el blindatge d'altres tancs occidentals moderns, fet possible -per a un pes limitat- a causa del disseny compacte del conjunt del tanc. Tanmateix, durant els anys 1990 els estàndards per a la protecció del blindatge dels tancs es van fer més exigents, com va exemplificar el seu principal rival al mercat de l'exportació, el Leopard 2 A 5 alemany, que va ser equipat amb un sistema de blindatge espaiat addicional. Per tot això es va decidir seguir la tendència marcada per alemanys (Leopard 2 A 4) i britànics (Challenger 2), que aplicaven un sistema de titani-tungstè, aplicant-lo al seu torn al Leclerc en 2001, al lot 10.
L'espai interior es va omplir amb blindatge reactiu no explosiu (NERA).
Control de tir i observació [modifica]
El Leclerc disposa d'un sistema de gestió de combat FINDERS i d'un sistema de comunicació digital ICONE TIS que integra dades d'altres carros i esglaons de comandament superiors.
El sistema de control de tir digital del Leclerc pot ser operat independentment tant per l'artiller com pel comandant, i ofereix representacions integrades a temps real de tots els sensors i visors, incloent la mira estabilitzada SAVAN 20, desenvolupada per SAGEM, i el sistema de visió OB-60 diürn/nocturn per al conductor, de Thales Optrosys. El sistema pueded adquirir sis blancs simultàniament i és molt similar al desenvolupat per la mateixa companyia per al tanc britànic Challenger 2.
Propulsió [modifica]
El Leclerc té un motor dièsel hiperbàric de vuit cilindres i 1.500 cavalls Wärtsilä (antigament SACM) V8X-1500 i transmissió automàtica SESM ESM 500, amb cinc velocitats cap a endavant i dos cap a enrere. La velocitat màxima oficial és de 72 km/h en carretera i 55 km/h camp a través, encara que s'ha constatat que és capaç de superar els 80 km/h en carretera. L'abast màxim és de 550 km, ampliable a 650 amb tancs externs. El sistema hiperbàric integra una turbina de gas Turbomeca TM 307 B al motor, que actua tant com turbocompressor i com unitat d'energia auxiliar (APU en anglès) , proporcionant potència auxiliar a tots els sistemes quan el motor principal és apagat.
Amb un pes en combat de 56 t, el Leclerc és un dels MBTs més lleugers del món, això li proporciona una de les millors relacions potència/pes dels tancs occidentals (27 cv/t) i ho fa uns dels més ràpids de la seva generació (accelera de 0 a 32 km/h en 5 s).
El tub d'escapament, situat enrere a l'esquerra, és refrigerat per reduir les empremtes tèrmiques del tanc. La transmissió és de tipus hidromecànic, amb cinc velocitats cap a endavant i dos cap a enrere. Els dipòsits tenen una capacitat de 1.300 L i actuen com a protecció addicional; se li pot afegir dos dipòsits externs de 200 L en la part posterior de la torre, però han de ser rebutjats abans d'entrar en combat perquè limiten la rotació de la torre.
La caixa de canvis està equipada amb un fre hidrocinètic que pot decelerar el Leclerc a de 7 m/s² (0.7 g), el que pot ser molt útil en l'últim moment abans de rebre un impacte. La dotació ha d'estar assegurada amb els seus cinturons per poder usar aquest sistema.
Ús en combat [modifica]
El primer Leclerc va ser lliurat el 1992, massa tard per a la Guerra del Golf de 1991, i no ha estat usat encara en una guerra a gran escala.
Quinze unitats han estat desplegades en Kosovo dins del marc de les operacions de pau de l'ONU, on els oficials francesos van considerar com a satisfactori el seu rendiment . Així mateix tretze unitats del Leclerc estan desplegats al sud del Líban en missió de pau amb la Força Provisional de Nacions Unides al Líban (UNIFIL en anglès).
Variants [modifica]
- Leclerc AZUR:Action a Zone Urbaine; amb millors prestacions per combatre en terreny urbà).
- Leclerc EPG: Engin Principal du Génie; vehicle principal d'enginyers.
- Leclerc DNG: Dépanneur Nouvelle Génération; vehicle de reparacions.
- Leclerc MARS: Moyen Adapté de Remorquage Spécifique; vehicle de recuperació.
- Leclerc EAU: versió tropicalitzada dels Emirats Àrabs Units; està equipat amb:
- EuroPowerPack amb el motor dièsel de 1.100 kW MTU 883. Els Emirats Àrabs Units tenen participació en la companyia que els construeix (MTU) i van preferir un motor propi. Aquest motor és més fiable que el francès UDV 8 X (1.500 HP), encara que té lleugers problemes amb l'embragatge.
- Unitat de potència auxiliar externa
- Metralladora de 7.62 mm accionada per control remot
- Funció de conducció i gir de torre completament automatitzats, per usar per tripulacions que hagin rebut només l'entrenament bàsic.
- Aire condicionat generat mecànicament, per refrigerar el tanc sense emprar corrent elèctric, l'ús del qual podria revelar la posició del carro.
Usuaris [modifica]
: 406 carros de combat +20 carros de recuperació [1]
: 388 carros de combat +46 carros de recuperació [1] +2 tancs d'entrenament
: 388 carros de combat +46 carros de recuperació Carros de combat similars [modifica]
Referències [modifica]
- Chassillan, Marc(2005); Char Leclerc: De la guerre froide aux conflits de demain.
- Chassillan, Marc(2001); Raids Hors-série N.3: les chars de combat en action
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: AMX-56 Leclerc |
- Article del tanc Leclerc a www.potierramaryaire.com (castellà)
- Article del tanc Leclerc a www.casusbelli.com.ar (castellà)
- www.chars-francais.net (en francès; moltes fotografies, també interiors)
- Modernización del Leclerc en la revista online Defense Update (anglès)
- Article sobre el Leclerc en Army-technology.com (anglès)
- Descripció detallada del tanc Leclerc en www.kampfpanzer.de (anglès) (alemany)
