APRA

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partido Aprista Peruano
APRA
Eslògans Fe, Unión, Disciplina y Acción

El Apra nunca muere

¡Víctor Raúl, Víctor Raúl!

Haya o no Haya, Haya será

Haya en la gloria, el APRA en la victoria

Fundació 7 de maig de 1924
Fundador Víctor Raúl Haya de la Torre
Organització partidària
President del CEN Alan García
Secretari General Mauricio Mulder Bedoya
Presidenta de la DPN Mercedes Cabanillas
President de la CPA Javier Velásquez Quesquén
Afiliació Internacional Socialista
Seu La Casa del Pueblo
Himne La Marsellesa Aprista

L' Alianza Popular Revolucionaria Americana, també coneguda com a APRA o Partido Aprista Peruano, és un partit polític peruà fundat per Víctor Raúl Haya de la Torre i actualment liderat per l'actual President de la República del Perú Alan García Pérez.

Es troba entre els partits més antics d'Amèrica i és el més antic del Perú. Es caracteritza per haver estat il·legalitzat molts anys durant les dictadures militars, especialment a les de Luis Miguel Sánchez Cerro, Manuel A. Odría i Juan Velasco Alvarado. Els seus militants són anomenats "els companys" i els seus opositors coneguts com a "búfals".

Fundació[modifica | modifica el codi]

Com a moviment polític llatinoamericà es considera el 7 de maig de 1924, en un acte en el qual Haya de la Torre entregà a la Federació d'Estudiants de Mèxic la bandera indoamericana com la fundació oficial de l'APRA. La formulació dels seus principis està en un article publicat en el nombre de desembre de 1926 de la revista anglesa "The Labour Monthly" What's the A.P.R.A. (en anglès), on es formulen els 5 punts de l'APRA, en la creació d'un Front Únic llatinoamericà (o indoamericano segons Haya de la Torre):

  1. Acció contra l'Imperialisme ianqui.
  2. Per la Unitat Política d'Amèrica Llatina.
  3. Per la nacionalització de terres i indústries.
  4. Per la internacionalització del Canal de Panamà; i
  5. Per la solidaritat amb tots els pobles i classes oprimides del món.

La primera organització política aprista es creà en 1927 en París. Finalment el 20 de setembre de 1930 es funda el "Partit Aprista Peruà". Amb la qual cosa l'APRA té una base nacional per a efectuar les seves tasques.

A pesar que l'APRA es proposava ser una agrupació política internacional llatinoamericana, al cap de poc es convertí en partit polític exclusivament peruà, sense sortir mai d'aquest àmbit. De fet els simpatitzants de l'APRA es concentren en la regió de la costa nord peruana, en la qual la militància en el partit s'asocia en bona part a la identitat local.

Història de l'APRA (1931-1985)[modifica | modifica el codi]

En 1931 Haya de la Torre va ser derrotat per mitjà d'un frau pel coronel Luis Miguel Sánchez Cerro, qui va imposar una dictadura que va reprimir l' APRA. Persecucions, expulsions de parlamentaris i l'empresonament de Víctor Raúl Hay de la Torre van deslligar la Revolució de Trujillo on milers d'apristes van ser afusellats per la dictadura. A pesar del seu assassinat per part d'un aprista de condició humil, la persecució va prosseguir als llarg dels 30 pels governs militars. En aquest moment l'APRA encarnava una forta opció de canvi polític i social en el país per representar als treballadors costaners i urbans. L'APRA va estar implicat en nombroses revoltes i assassinats polítics d'aleshores.

En 1945 van participar en l'aliança que va dur al poder a José Luis Bustamante i Rivero. No obstant això, la seva acció va contribuir a afeblir al govern i la seva promoció d'errades mesures econòmiques i les seves accions contra els dissidents (entre les quals la més greu va ser la de l'assassinat de Francisco Graña, director del diari La Prensa en 1947), van dur a la caiguda de Bustamente i al cop d'estat del general Manuel A. Odría, qui els va perseguir políticament.

Després de la sortida d'Odria van sorprendre a molts per la seva col·laboració amb el govern conservador de Manuel Prado Ugarteche, fent marxa enrere al seu suport a les reformes socials. En 1962 Haya de la Torre va obtenir el triomf a les eleccions presidencials enfront de Fernando Belaúnde Terry i Manuel A. Odría, però un cop d'estat l'hi va impedir ocupar el càrrec. Durant el règim de Belaúnde entre 1963 i 1968, van estar aliats amb Odría, el seu antic enemic ultraderechista, i la seva oposició va contribuir -irònicament- a paralitzar moltes de les reformes com l'agrària, que en algun moment van promoure.

En 1968 va arribar al poder el general Juan Velasco Alvarado, mitjançant un cop d'estat. Aquest, si bé va prohibir a l'APRA, va realitzar moltes de les reformes que abans havien plantejat.

En 1978 Víctor Raúl Haya de la Torre va tenir l'oportunitat de presidir l'Assemblea Constituent de 1978 la qual sancionà la constitució de 1979. Aquesta provocà importants canvis polítics i socials (laïcitat de l'Estat, igualtat de drets d'homes i dones, vot a analfabets i a partir dels 18 anys, entre altres) i de la qual en fou un important propulsor.

Primer Govern de l'APRA[modifica | modifica el codi]

L'únic govern aprista fins a la data, presidit per Alan García entre 1985 i 1990 va ser molt controvertit. Una fortíssima crisi econòmica va sacsejar al país, expressada en una inflació galopant (entre 2000 i 3000 % al final del règim) i una aguda devaluació de l'inti, moneda creada pel mateix govern aprista per a contrarestar la devaluació del sol. La crisi va ser agreujada pel tancament dels préstecs externs al Perú, decretat pel Fons Monetari Internacional en fracassar l'intent d'Alan García de reduir el pagament del deute extern al deu per cent del valor de les exportacions. Així mateix, l'intent d'estatitzar la banca en 1987 va dur a enfrontaments amb l'elit empresarial i inestabilitat econòmica.

D'altra banda, l'acció dels grups terroristes MRTA i Sendero Luminoso va créixer en aquest període. Aquests van realitzar nombrosos atemptats a Lima i altres ciutats a partir de 1989. L'acció de les forces de l'ordre va ser summament ineficaç; aquestes van respondre, amb una campanya repressiva que va costar milers de vides (un dels casos més notoris va ser la matança en una presó, portada a terme el 19 de juliol, que van ser assassinats 300 presoners detinguts per terrorisme que s'havien amotinat en les presons de San Juan de Lurigancho i El Frontón) en el seu intent per posar ordre.

Diversos membres de l'APRA, indignats amb els actes d'aquest govern (implicat en nombrosos i sonats escàndols de corrupció), van abandonar el partit.

Història de l'APRA (1990-2006)[modifica | modifica el codi]

Durant els anys 1990 el Partit Aprista, a pesar del desprestigi del seu govern va assolir tenir la segona majoria en el Congrés de la República del Perú (després del FREDEMO), la qual cosa no li va permetre a Alberto Fujimori portar a terme les seves reformes econòmiques, raó per la quel el 5 d'abril de l'any 1992 va donar un "auto-cop d'estat". Durant aquests anys, l'APRA no va poder participar del Congrés Constituent Democràtic però sí va assolir una considerable presència en el Congrés de la República del Perú en el període 1995-2000. En el 2001, després de l'ensorrada del govern fujimorista, el líder aprista Alan García va retornar al país. En poques setmanes va assolir desplaçar al tercer lloc la candidata Lourdes Flores. En el recompte final va assolir adjudicar-se la passada a la Segona volta electoral amb Alejandro Toledo Manrique, qui finalment el va derrotar.

Segon Govern de l'APRA[modifica | modifica el codi]

El candidat Alan García va llançar novament la seva candidatura a les eleccions generals de 2006 situant-se per molts mesos en el segon lloc, sent desplaçat per Ollanta Humala. A finals d'abril de 2006, va assolir un empat amb Lourdes Flores, qui també va ser desplaçada per Ollanta Humala. El 9 d'abril li va arrabassar el segon lloc a Lourdes Flores. Les eleccions van ser molt ajustades però en una segona volta, García Pérez va derrotar Ollanta Humala, convertint-se per segona vegada en President de la República del Perú. El seu govern compta l'agost de 2006, amb 74% d'aprovació ciutadana.

Organització de l'APRA[modifica | modifica el codi]

En el XXII Congrés Nacional de l'APRA "Ramiro Prialé", realitzat el 5, 6 i 7 de juny de 2004, es va nomenar l'actual Comitè Executiu Nacional, així com la Direcció nacional de Política per al període 2004-2006. Jorge Del Castillo va renunciar al seu càrrec de Secretari General per a passar a ésser Primer Ministre del Perú, quedant en el seu lloc el Secretari Col·legiat Maurici Mulder.

Candidats presidencials de l'APRA[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seva història, el Partit Aprista ha presentat a diversos candidat a la Presidència, sent Víctor Raúl Haya de la Torre i Alan García qui més vegades ho han intentat i aquest últim l'únic President de la República del Perú electe per l'APRA. A continuació es presenten als candidats de l'APRA als processos electorals:

Elecció Resultat Candidat Lloc Percentatge Nota
1931 Perdé Víctor Raúl Haya de la Torre Segon 35% Primera candidatura de l'APRA a la Presidència
1962 1r. Lloc Víctor Raúl Haya de la Torre Primer 33% * La Constitució de 1933 establia que de no obtenir cap candidat el 50% dels vots vàlids, el Parlament elegiria el President de la República.
* Procés interromput per un Cop d'Estat.
1963 Perdé Víctor Raúl Haya de la Torre Segon 34% Última postulació d'Haya de la Torre
1980 Perdé Armando Villanueva del Campo Segon 27% * Primera postulació d'un candidat que no sigui Haya.
* Andrés Townsend postulà pel Movimiento de Bases Hayistas
1985 Guanyà Alan Gabriel Ludwig García Pérez Primer 53% Primer President electe per l'APRA
1990 Perdé Luis Juan Alva Castro Tercer 22% Resultat alto malgrat el govern de García
1995 Perdé Mercedes Cabanillas Bustamante de Llanos De La Matta Tercera 7% Primera dona candidata a la Presidència de l'APRA
2000 Perdé Abel Salinas Izaguirre Cinquè 1% Resultat més baix obtingut per l'APRA
2001 Perdé Alan Gabriel Ludwig García Pérez Segon (Segon) 25% (46%) Alan García retornà de l'exili a França
2006 Guanyà Alan Gabriel Ludwig García Pérez Segon (Primer) 24% (52%) Segon President electe per l'APRA
2011 Per definir-se S'especula que sigui algú jove

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: APRA Modifica l'enllaç a Wikidata