ARN ribosòmic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'RNA ribosòmic (rRNA o ARNr) és un tipus d'RNA sintetitzat als nuclèols per l'RNA polimerasa I, i és a més la part central dels ribosomes, l'orgànul fabricant de les proteïnes a totes les cèl·lules vives. La funció de l'RNAr és proporcionar un mecanisme per a decodificar l' RNA missatger a aminoàcids i interaccionar amb l'RNA transferència durant el procés de traducció proporcionant l'activitat peptidil transferasa.

Dins del ribosoma[modifica | modifica el codi]

Els ribosomes estan compostos per dos subunitats, anomenades de manera diferent en funció de la velocitat de sedimentació quan se les fa passar per la centrifugadora. L'RNA de transferència (tRNA) està en mig de les dues subunitats (petita i gran) del ribosoma que catalitzen la formació d'un enllaç peptídic (o amida) entre 2 aminoàcids transportats pels tRNA.

Els ribosomes tenen 3 lloc d'unió anomenats A, P i E.

  • Al lloc A d'un ribosoma s'hi uneix un aminoacil-tRNA (un tRNA unit a aminoàcid).
  • El grup NH2 de l'aminoacil-tRNA que conté el nou aminoàcid, ataca el grup carboxil del peptidil-tRNA (contigut dins el lloc P) el qual conté l'últim aminoàcid de la cadena peptídica creixent, procés anomentat Reacció de transferència de peptidil.
  • El tRNA que trasporta l'últim aminoàcid es mou al lloc E (de l'anglès, Exit) per a ser expulsat i el que era l'aminoacil-tRNA ara és el peptidil-tRNA que ocupa el lloc P i deixa el lloc A lliure pel següent aminoacil-tRNA.

Un RNA missatger pot ser traduït simultàniament per diversos ribosomes. En microscòpia electrònica la traducció d'un mRNA se sol veure com un filament extremadament fi (l'mRNA) amb tot de boletes (els ribosomes) al llarg d'ell, com si es tractés d'un collaret de perles.

Diferències entre Procariotes i Eucariotes[modifica | modifica el codi]

Tant els ribosomes dels procariotes com els dels eucariotes poden ser dividits en dues subunitats:

Tipus Mida Subunitat Gran Subunitat petita
procariotes 70S 50S (5S; 23S) 30S (16S)
eucariotes 80S 60S (5S; 5,8S; 28S) 40S (18S)

Noteu que les unitats S (Svedberg) representen mesures de taxa de sedimentació i no de massa. La taxa de sedimentació da cada subunitat és afectada per la seva forma, així com per la seva massa.

Procariotes[modifica | modifica el codi]

En procariotes la subunitat petita 30S conté l'rRNA 16S mentre que la subunitat gran de 50S conté dos tiupus d'RNA ribosòmic (els rRNAs 5S i 23S).

Els gens dels RNAs ribosòmics bacterians 16S, 23S i 5S es troben típicament organitzats i co-transcrits com a un operó. Hi deuen haver una o més còpies de l'operó repartides pel genoma. Escherichia coli, per exemple, en té set.

Dins el grup Archaea podem trobar-nos també amb una sola còpia o amb múltiples còpies d'aquest operó d'rDNA.

L'extrem 3' de l'RNA ribosòmic 16S d'un ribosoma s'uneix a la seqüència de l'extrem 5' de l'mRNA anomenat seqüència Shine-Dalgarno.

Eucariotes[modifica | modifica el codi]

Una petita subunitat d'RNA, domini 5' extret de la base de dades Rfam. Aquest exemple és troba a RF00177

Contràriament, en eucariotes trobem generalment diverses còpies dels gens dels rRNA organitzats en repetició en tàndem; en humans hi ha aproximadament unes 300–400 repeticions d'rDNA organitzats en cinc "clústers" o agrupacions en els cromosomes 13, 14, 15, 21 i 22.

En la majoria d'eucariotes, l'rRNA 18S conforma la subunitat petita del ribosoma, mentre que la subunitat gran està constituïda per tres tipus de RNA ribosòmic: l'5S, 5,8S i el 28S).

Les cèl·lules de mamífers contenen dues molècules d'rRNA mitocondrial (el 12S i el 16S) a més de 4 tipus de RNA ribosòmics citoplasmàtics (28S, 5,8S, 5S (a la subunitat gran) i 18S (a la subunitat petita)). Els rRNAs 28S, 5,8S i 18S es troben codificats per una única unitat transcripcional (45S) i separats per 2 espaiadors transcrits interns o ITS (de l'anglès, Internally transcribed spacer). L'rDNA de 45S es troba organitzat en 5 "clusters" (cadascun amb 30-40 repeticions) als cromosomes 13, 14, 15, 21 i 22. Aquests són transcrits per la RNA polimerasa I. El 5S es troba organitzat en tàndem (~200-300 gens 5S vertaders i diversos pseudogens dispersos), el més llarg dels quals en el cromosoma 1q41-42, i és transcrit per la RNA polimerasa III.

L'estructura terciària de la subunitat ribosomal petita ha estat ressolta per cristal·lografia de raigs-X.[1] Se sap també que l'estructura secundària d'aquesta subunitat conté 4 dominis diferents — els dominis 5' central, 3' major i 3' menor. En la figura que acompanya el text, es mostra un model de l'estructura secundària de 500-800 nucleòtids del domini 5' .

Traducció[modifica | modifica el codi]

La Traducció la duu a terme el ribosoma i consisteix en la síntesi de la proteïna per polimerització dels aminoàcids, un rere l'altre seguint el codi de bases d'una còpia d'RNA missatjer. Això succeeix a partir de la complementarietat de la subunitat 16S de l'RNA ribosòmic amb les bases de l'RNA missatjer. El ribosoma es va desplaçant de l'extrem 5' al 3' de l'mRNA i mentre avança per la seva seqüència va addicionant els aminòcids. És aquí on intervenen els tRNAs.

Dins el ribosoma hi ha dos espais on es col·loquen els tRNAs amb l'anticodó complementari al codó de l'mRNA (el triplet de bases que codifica per un tipus d'aminoàcid). Així, la síntesi de la proteïna comença quan el ribosoma s'ensambla sobre l'extrem 5' de l'mRNA i en la seva cavitat més 3' (lloc A) hi entra el primer tRNA (tRNAMet) que reconeix el codó d'inici AUG que codifica per una metionina (Met). Seguidament, el ribosoma es desplaça una posició 3' passant el (tRNAMet) a la segona cabitat (lloc P) i deixant la primera buida (lloc A) per l'entrada del segón tRNA. El segón tRNA, serà el que transporti l'aminoàcid que indiqui el segón codó. Un cop tingui lloc el reconeixement de codó es formarà un enllaç amida entre la metionina i el segón aminàcid i el ribosoma es desplaçarà una altra posició en sentit 3'. Tindrem l'alliberament del primer tRNA (sense aminoàcid), el segón tRNA en la segona cabitat i de nou, la primera cabitat buida esperant l'entrada del següent tRNA. Aquest procés es repetirà fins a completar la proteïna.

Importància[modifica | modifica el codi]

Les característiques dels RNA ribosòmics els fan molt importants en el camp de la medicina i en estudis de l'evolució.

  • El gen de l'rRNA és el més conservat (menys variable) en les cèl·lules dels diferents organismes. Per aquesta raó, els gens que codifiquen l'rRNA (rDNA) són seqüenciats per a identificar el grup taxonòmic d'un organisme, calcular grups relacionats i estimar la taxa de divergència entre espècies. Així, milers de seqüències d'rRNA són emmagatzemades en bases de dades especialitzades, tals com RDP-II[2] o la European SSU database.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Yusupov MM, Yusupova GZ, Baucom A, et al. «Crystal structure of the ribosome at 5.5 A resolution». Science, vol. 292, 5518, 2001, pàg. 883–96. DOI: 10.1126/science.1060089. PMID: 11283358.
  2. Cole, JR. «The Ribosomal Database Project (RDP-II): previewing a new autoaligner that allows regular updates and the new prokaryotic taxonomy». Nucleic Acids Res, vol. 31, 2003, pàg. 442–443. PMID 12520046.
  3. Wuyts, J. «The European database on small subunit ribosomal RNA». Nucleic Acids Res, vol. 30, 2002, pàg. 183–185. PMID 11752288.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]