A Galceran Marquet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:47, 10 oct 2015 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'obra artísticaA Galceran Marquet
Tipusobra escultòrica Modifica el valor a Wikidata
Part deart públic de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
CreadorFrancesc Daniel Molina, Damià Campeny
Creació1851
Mètode de fabricacióescultura Modifica el valor a Wikidata
Gènereart públic Modifica el valor a Wikidata
MovimentNeoclàssic
MaterialFerro fos sobre base de pedra de Montjuïc
Mida1321 (Alçada) × 790 (Amplada) cm
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40374 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona529 Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
Identificador1828-1
Localització
Municipiel Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça del Duc de Medinaceli Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 42″ N, 2° 10′ 44″ E / 41.378328°N,2.178963°E / 41.378328; 2.178963

A Galceran Marquet és un monument escultòric situat a la Plaça del Duc de Medinaceli de Barcelona, al districte de Ciutat Vella. Creat el 1851, va ser obra de l'arquitecte Francesc Daniel Molina i l'escultor Damià Campeny, ajudat en la decoració de la base per Josep Anicet Santigosa. Aquesta obra està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/529.[1]

Història i descripció

Figura de l'almirall.
Detall de la font.

Aquesta obra va ser concebuda com a font ornamental per a decorar la recent urbanitzada Plaça del Duc de Medinaceli, al costat del Passeig de Colom, al port de Barcelona. Anteriorment hi havia en aquest indret una placeta anomenada de Sant Francesc, on hi havia un convent franciscà que va ser destruït per un incendi el 1835. Als terrenys del convent es va aixecar un parc d'artilleria, actual edifici del Govern Militar de Barcelona, però una part de l'espai va quedar lliure, i juntament amb uns terrenys donats pel duc de Medinaceli es va procedir a eixamplar la plaça —que va rebre el nom del benefactor—, projecte que va ser a càrrec de l'arquitecte Francesc Daniel Molina.[2]

Les obres de la font van començar sense tenir cap dedicatòria específica, tot i que la proximitat al mar feia aconsellable la seva adjudicació a alguna temàtica marítima. Així, l'escultor Josep Anicet Santigosa va començar a elaborar algunes de les figures que decorarien la base de la font, les quals van ser executades en bronze pel fonedor Valentí Esperó. Sobre la font es va erigir una columna de ferro de 18 metres d'alçada, fet que suposà el primer ús d'aquest material amb fins ornamentals a la ciutat.[3] Per a rematar la columna es va pensar en una estàtua dedicada a algun personatge prominent de la història marítima de la ciutat, plantejant-se diversos noms, com Cristòfor Colom o Blasco de Garay. Finalment es va escollir Galceran Marquet, un personatge relativament obscur que al segle XIX encara no havia estat contrastat històricament del tot,[4] però que va ser el vicealmirall de la flota catalana que va lluitar contra la genovesa el 1331,[5] a les ordres de Guillem de Cervelló. L'estàtua va ser encarregada a Damià Campeny, un escultor ja octogenari, fet pel que es dubta de la seva autoria, que alguns historiadors atorguen al mateix Santigosa, autor de la decoració inferior. La font fou inaugurada el 29 de juny de 1851.[6]

La font està formada per un estany circular al centre del qual es troba un bloc paral·lelepipèdic amb quatre piques angulars sobre les que vessen aigua uns corns tocats per tritons. Sobre aquest bloc central s'aixeca la columna, decorada amb relleus de motius marins, i que a un terç d'altura presenta dos braços en forma de vaixell que sostenen sengles fanals, així com dos escuts de Barcelona al centre d'ambdós braços; la resta del fust de la columna està docorada amb fulles de plantes aquàtiques. El capitell de la columna és corinti, decorat amb cavalls marins, sobre el que s'aixeca l'estàtua, dempeus amb indumentària de guerrer i la capa de conseller de la ciutat, amb la mà esquerra recolzada en una espasa i la dreta sostenint un pergamí enrollat.[7]

L'obra va ser restaurada el 1929 i 2007.[8]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Monument a l'almirall Galceran Marquet». [Consulta: 7 abril 2014].
  2. ↑ Lecea et al., 2009, p. 53.
  3. ↑ Cesàreo, 1986, p. 50.
  4. ↑ «A Galceran Marquet». Web d'Art Públic. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 22 gener 2015].
  5. ↑ «A Galceran Marquet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ Fabre, Huertas i Bohigas, 1984, p. 35-36.
  7. ↑ Lecea et al., 2009, p. 54.
  8. ↑ Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Judit Subirachs i Burgaya. «A Galceran Marquet». [Consulta: 7 abril 2014].

Bibliografia

  • Cesàreo, Pere. Barcelona, art i aigua. Barcelona: Aldina, 1986. ISBN 84-86627-001. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep M.; Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. Barcelona: L'Avenç, 1984. ISBN 84-85905-21-0. 
  • Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni; Sobrequés, Jaume Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A Galceran Marquet

{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=A_Galceran_Marquet&oldid=15860384»