A Rush of Blood to the Head

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:58, 26 feb 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'àlbumA Rush of Blood to the Head
Tipusàlbum d'estudi Modifica el valor a Wikidata
ArtistaColdplay Modifica el valor a Wikidata
Publicat26 agost 2002 Modifica el valor a Wikidata
Gènererock alternatiu Modifica el valor a Wikidata
Durada54:12 Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaParlophone
Capitol Records Modifica el valor a Wikidata
PortadaSølve Sundsbø Modifica el valor a Wikidata
ProductorColdplay i Ken Nelson Modifica el valor a Wikidata
Formatdisc compacte, LP, descàrrega digital i estríming de música Modifica el valor a Wikidata
Posició a les llistes
Cronologia
Àlbums de Coldplay en ordre cronològic
← Parachutes
(2000)
X&Y, Live 2003 →
(2005, 2003) Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 0RHX9XECH8IVI3LNgWDpmQ Discogs: 3354 Allmusic: mw0000218992 Modifica el valor a Wikidata

A Rush of Blood to the Head és el segon àlbum d'estudi del grup anglès Coldplay. La seva publicació es va produir el 26 d'agost de 2002 al Regne Unit sota la producció de Ken Nelson i la mateixa banda. La composició de les lletres es va veure afectada pels atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York.[1] La revista Rolling Stone va situar el disc en la posició 473 dins la llista dels 500 millors àlbums de la història.

Informació

Després de l'èxit aconseguit amb el seu àlbum de debut, Coldplay era molt popular a Europa i diversos països de l'exterior.[2] Mentre el grup encara realitzava la gira per presentar aquest disc, ja tenien preparat nou material i sovint tocaven algunes cançons per veure la seva rebuda.[3] El disc inclou balades i cançons acústiques amb un llarg ús de la guitarra i el piano. Martin va indicar que hi havia dos grups de cançons segons les seves lletres a causa de l'atac de l'11 de setembre de 2001 a Nova York. Mentre les primeres eren relaxades i confortables, les posteriors foren escrites amb més urgència i per tant, més impulsives.[4]

Cap al juny de 2002, la banda va finalitzar la gravació de A Rush of Blood to the Head però no els acabava de convèncer el seu so, i finalment van acordar posposar el llançament del disc amb la discogràfica fins que estiguessin satisfets.[5] Com a conseqüència, diverses cançons van ser descartades perquè s'acostaven massa al so de Parachutes. Martin va indicar que el grup volia progressar i millorar les seves habilitats com a músics, per tant, necessitaven fer coses noves.[6]

La portada del disc fou dissenyada pel fotògraf Sølve Sundsbø, de la revista Dazed & Confused, i especialista en fotografia usant d'escàners 3D.[7] La model de la fotografia estava maquillada totalment de blanc amb una capa acolorida. L'ordinador no pot llegir els colors i són reemplaçats per puntes, i el cap fou tallat perquè l'escàner només podia escanejar 30 centímetres. A l'editor de la revista li va agradar la imatge i la va publicar en una de les seves publicacions. Posteriorment, Chris Martin va veure la imatge i va contactar amb Sundsbø per poder utilitzar la fotografia com a portada d'A Rush of Blood to the Head. Per als senzills de l'àlbum, Martin li va preguntar a Sundsbø si tenia alguna idea i ell li va proposar escanejar els caps dels membres de la banda.[7] El llibret interior conté només dues fotografies: una del grup en un bosc i una del grup a l'estudi.

El disc fou molt aclamat per diversos crítics musicals indicant que era millor que el seu àlbum de debut. El grup va superar les expectatives marcades per Parachutes i va demostrar la confiança en el seu talent i la seva música.[8][9] La crítica va destacar la solidesa del disc, l'evolució musical de la banda, el refinament de la veu de Martin i el treball de Buckland amb la guitarra.[10]

Al Regne Unit, A Rush of Blood to the Head fou un èxit total. Va debutar al número u de la llista UK Albums Chart i amb més de 2,6 milions de còpies, la British Phonographic Industry el va certificar amb vuit discs de platí.[11] Gràcies a la rebuda aconseguida amb els seus senzills, el disc es va mantenir més d'un any dins la llista britànica i es va situar en la posició setena dins la llista dels àlbums més venuts al Regne Unit durant el segle XXI.[12] Als Estats Units va debutar a la cinquena posició superant a Parachutes. Fou certificat amb quatre discs de platí superant els quatre milions i mig d'unitats.[13]

El disc fou guardonat amb diversos premis per part de la premsa musical nacional i internacional. Entre els més importants destaquen els Grammys al millor àlbum alternatiu, millor actuació de grup de rock per "In My Place" i millor gravació de l'any per "Clocks", el BRIT al millor àlbum britànic.[14][15] La revista Rolling Stone el va situar en la posició 473 dins la llista dels 500 millors àlbums de tots els temps.[16]

Llista de cançons

Totes les cançons foren escrites i compostes per Coldplay. 

Núm. Títol Durada
1. «Politik»   5:19
2. «In My Place»   3:48
3. «God Put a Smile upon Your Face»   4:57
4. «The Scientist»   5:09
5. «Clocks»   5:07
6. «Daylight»   5:27
7. «Green Eyes»   3:43
8. «Warning Sign»   5:31
9. «A Whisper»   3:58
10. «A Rush of Blood to the Head»   5:51
11. «Amsterdam»   5:19
Durada total:
 54:08

Posicions en llista

Llista Posició Certificacions
Australian Albums Chart[17] 1 5x platí
Canadian Albums Chart[18] 1 4x platí
European Albums Chart[18] 36 4x platí
French Albums Chart[17] 4 Platí
German Albums Chart[19] 1 3x or
Spanish Albums Chart[17] 4 2x platí
UK Albums Chart[20] 1 8x platí
U.S. Billboard 200[18] 5 4x platí

Personal

Coldplay
Producció
  • Producció per Coldplay i Ken Nelson
  • Enginyeria i mescles per Coldplay, Ken Nelson i Rik Simpson
  • Producció addicional i mescles per Mark Pythian

Referències

  1. ↑ «Coldplay Ready Second Album As 'Trouble' Heats Up» (en anglès). MTV, 18-12-2001. [Consulta: 13 juliol 2010].
  2. ↑ «Parachutes: Coldplay» (en anglès). Billboard. [Consulta: 17 juliol 2010].
  3. ↑ Nelson, Chris. «Coldplay Warm Up On U.S. Tour Opener» (en anglès). MTV, 12-02-2001. [Consulta: 17 juliol 2010].
  4. ↑ Cumberbatch, Franklin. «Coldplay: Going Out of My Head» (en anglès). VH1, 13-08-2002. [Consulta: 17 juliol 2010].
  5. ↑ Wiederhorn, Jon. «Road To The Grammys: The Making Of Coldplay's 'Clocks'» (en anglès). MTV, 02-02-2004. [Consulta: 21 juliol 2010].
  6. ↑ Wiederhorn, Jon. «Coldplay Bleed For Beauty On A Rush Of Blood To The Head» (en anglès). MTV, 27-08-2002. [Consulta: 21 juliol 2010].
  7. ↑ 7,0 7,1 Benedictus, Leo. «Sølve Sundsbø's best shot» (en anglès). The Guardian, 14-02-2008. [Consulta: 25 juliol 2010].
  8. ↑ Petridis, Alexis. «Coldplay: A Rush of Blood to the Head» (en anglès). The Guardian, 16-08-2002. [Consulta: 29 juliol 2010].
  9. ↑ Sheffield, Rob. «Coldplay: A Rush Of Blood To The Head» (en anglès). Rolling Stone, 27-08-2002. [Consulta: 29 juliol 2010].
  10. ↑ Wilson, MacKenzie. «A Rush of Blood to the Head: Coldplay» (en anglès). Macrovision Company. [Consulta: 29 juliol 2010].
  11. ↑ «Certified awards» (en anglès). British Phonographic Industry. [Consulta: 29 juliol 2010].
  12. ↑ Jones, Alan. «The 20 biggest selling albums of the 21st Century» (en anglès). Music Week, 12-03-2008. [Consulta: 29 juliol 2010].
  13. ↑ «Chart Watch Extra: The Top 20 New Acts Of The 2000s» (en anglès). Chart Watch. [Consulta: 29 juliol 2010].
  14. ↑ «Grammy Awards Winners» (en anglès). The Recording Academy. [Consulta: 29 juliol 2010].
  15. ↑ «Brit Awards 2003: Winners» (en anglès). British Broadcasting Corporation, 21-02-2003. [Consulta: 29 juliol 2010].
  16. ↑ «The RS 500 Greatest Albums of All Time» (en anglès). Rolling Stone, 18-11-2003. [Consulta: 29 juliol 2010].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Hung Medien summary
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Billboard positions
  19. ↑ German Albums Chart
  20. ↑ UK Albums Chart

Enllaços externs


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=A_Rush_of_Blood_to_the_Head&oldid=16541852»