A Streetcar Named Desire

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
A Streetcar Named Desire
Streetcar original.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Elia Kazan
Direcció artística: Richard Day

Producció: Charles K. Feldman

Guió: Tennessee Williams
Oscar Saul

Música: Alex North

Fotografia: Harry Stradling

Muntatge: David Weisbart

Vestuari: Lucinda Ballard

Protagonistes: Vivien Leigh
Marlon Brando
Kim Hunter
Karl Malden

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1951
Gènere: Drama
Duració: 122 min.
Idioma original: Anglès

Companyies
Productora: Warner Bros. Pictures

Pàgina sobre “A Streetcar Named Desire a IMDb

Valoracions
IMDb 8.1/10 stars
FilmAffinity 8.1/10 stars

A Streetcar Named Desire és una pel·lícula estatunidenca en blanc i negre estrenada el 1951, dirigida per Elia Kazan.

Argument[1][modifica | modifica el codi]

En un apartament lamentable de Nova Orleans, Stella DuBois (Kim Hunter), descendent d'una vella família aristocràtica, viu amb el seu marit Stanley Kowalski (Marlon Brando), un polonès plebeu i sensual pels ulls bonics del qual ha abandonat la plantació familiar. Arriba Blanca (Vivien Leigh), la germana de Stella. Psicològicament sacsejada pel suïcidi del seu marit, té una atracció malaltissa pel seu cunyat tot i que la repugnen les seves maneres. Un vespre, després d'una violenta baralla, Stanley la viola. L'equilibri precari del seu esperit s'esquerdarà cada vegada més, i després d'una escena on Stanley la posa enfront de la seva decadència física, Blanca s'enfonsa completament en la bogeria.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Una pel·lícula mítica que anuncia la irrupció de les pulsions sexuals en l'univers cinematogràfic Hollywoodenc fins aleshores molt apagat. Els clarobscurs expressius i patètics de Kazan aïllen els cossos i els sentiments en un pis d'un antic hotel destrossat. Marlon Brando, símbol sexual virilitzat, s'oposa a una magnífica Vivien Leigh, sensual i etèria que s'enfonsa inexorablement en la bogeria.

Aquesta pel·lícula anuncia el naixement oficial de l'estil Actors Studio en el cinema.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Vivien Leigh a la pel·lícula.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Per evitar una condemna de la Legion of Decency , l'estudi Warner Brothers va ordenar al muntador de realitzar un total de 12 talls (aproximadament 4 minuts de pel·lícula), sense informar el director (Elia Kazan no tenia els drets de tall final (final cut) en aquell temps).

Els trossos tallats van ser trobats el 1989 i reintegrats a la pel·lícula. La Warner va tornar a treure la pel·lícula íntegra el 1993.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Marlon Brando a la pel·lícula.

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «A Streetcar Named Desire». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema