A l'est de l'edèn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
East of Eden
A l'est de l'edèn
East of Eden pòster.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Elia Kazan

Producció: Elia Kazan

Guió: Paul Osborn,
John Steinbeck (novel·la)

Música: Leonard Rosenman

Fotografia: Ted D. McCord

Muntatge: Owen Marks

Protagonistes: James Dean
Raymond Massey
Julie Harris
Burl Ives
Richard Davalos
Jo Van Fleet

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1955
Gènere: Drama
Duració: 115 min.
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: Warner Bros.

Pàgina sobre “East of Eden a IMDb

Valoracions
IMDb 8.1/10 stars
FilmAffinity 7.7/10 stars

A l'est de l'edèn (títol original en anglès East of Eden)[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Elia Kazan i estrenada l'any 1955.

Argument[2][modifica | modifica el codi]

Carl és un jove que viu una doble marginació: el seu pare manifesta públicament predilecció pel seu germà Aron i aquest, a més, surt amb Abra, la noia que ell també estima. En fracassar el seu pare en un negoci de congelació de verdura, Carl s'hi fica per provar sort i guanyar l'afecte patern. Una nit, en un parc d'atraccions, Carl convida Abra. Ella afirma estar enamorada d'Aron, però correspon a les apassionades carícies de Carl. Amb motiu de l'aniversari del pare, Carl li explica la bona marxa del seu negoci, però topa amb el retret tant del pare com del germà. Ferit per aquesta reacció, Carl esbomba el secret que guardava sobre la seva mare, desapareguda feia temps.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Adaptació de la famosa novel·la de John Steinbeck, és un drama familiar de context rural que va suposar l'efímer enaltiment de James Dean. L'asfixiant atmosfera que va aconseguir el seu director, imbuïda d'obsessions religioses i puritanes, és la principal virtut del film. La impossibilitat de transcendir els límits d'aquesta atmosfera en una narració més fluida i on les abstraccions prenguessin cos va malmetre part de les seves possibilitats, però no va arribar a invalidar-les.

Les relacions entre pares i fills, la recerca de les arrels, la influència genètica conductual, l'apreciació subjectiva de la bondat o maldat, la niciesa de la percepció maniquea i la lluita redemptora en un context alienat són alguns assumptes tractats en un títol de tonalitat agredolç i planyívola. Excel·lent utilització del cinemascope per retratar amb eficàcia les personalitats, situacions i paisatges que conformen un drama que de vegades recorre massa al subratllat emocional, encara que la cerca sensitiva en la plasmació dels temes referits sigui la seva essència com a pel·lícula.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A l'est de l'edèn Modifica l'enllaç a Wikidata