A la recerca del temps perdut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
A la recerca del temps perdut
Editor Grasset i Gallimard
Autor Marcel Proust
Títol original À la recherche du temps perdu
País França
Llengua Francès
Gènere Modernisme literari
Data de publicació 1913-1927

A la recerca del temps perdut (À la recherche du temps perdu, en francès) és una sèrie de set novel·les de Marcel Proust, escrites entre 1908 i 1922 i publicades entre 1913 i 1927, les tres darreres de les quals són pòstumes. Més que del relat d'una sèrie determinada d'esdeveniments, l'obra es basa en la memòria del narrador: els seus records i especialment els vincles que s'hi creen, aquest darrer aspecte justifica el nom donat a la sèrie: A la recerca del temps perdut.

Els set volums que formen l'obra són:

  • Pel cantó de Swann (editat per l'editorial Grasset en 1913, a compte de l'autor mateix, i després en una versió modificada en l'editorial Gallimard en 1919)
  • A l'ombra de les noies en flor (1919, editorial Gallimard; premiat amb el Goncourt aquest mateix any)
  • El món de Guermantes (en 2 toms, editorial Gallimard (1921-1922)
  • Sodoma i Gomorra (editorial Gallimard, 1922-1923)
  • La presonera (pòstuma, 1925)
  • La fugitiva (pòstuma, 1927)
  • El temps recobrat (pòstuma, 1927)

És important de tenir en compte que l'escriptura i la publicació van anar paral·leles i s'espaiaren en un llarg període de temps d'acord amb les circumstàncies de cada moment i no pas com a reflex d'un propòsit preestablert per l'autor, i que durant aquest temps, la concepció mateixa de l'obra anà evolucionant.

El primer volum (Pel cantó de Swann) comença amb l'evocació del flux de records que assetgen el narrador durant l'endormiscament, moment en el qual la consciència d'un mateix és prou desactivada perquè hi interfereixi la raó. El narrador va reconstruint una imatge fragmentada de la seva infància a la vila de Combray a còpia d'evocació d'aquells records involuntaris que ressorgeixen de bell nou quan determinats actes del present evoquen sensacions aparentment oblidades. Aquesta tècnica és descoberta pel protagonista en un dels passatges més coneguts de l'obra: aquell moment en què les sensacions que li provoca el gust d'una magdalena sucada en una tassa de te, li provoquen una allau de records que havien romasos "perduts" i que, un cop recuperats, resten com a "temps recobrat".

"Un amor de Swann", la segona part de Pel cantó de Swann, es publica sovint separadament. Aquesta obra narra les peripècies sentimentals de Charles Swann amb Odette de Crécy, i com que es tractar d'una història independent i relativament curta, es considera que pot ser una bona introducció a l'obra i s'estudia sovint als centres educatius francesos. El lector, ja sigui d'edat mitjana o jove, troba forçosament un poc de si mateix en un Swann enamorat i amb el seu amor enfortit per les contrarietats que va trobant.

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

Marcel, jove hipersensible pertanyent a una família burgesa de París de la primeria del segle XX, vol ser escriptor. Malgrat això, les temptacions mundanes el desvien del seu primer objectiu; atret per la falsa brillantor de l'aristocràcia o dels llocs d'estiueig de moda (com Balbec, ciutat imaginària de la costa normanda), creix a la vegada que descobreix el món, l'amor i l'existència de l'homosexualitat. La malaltia i la guerra, que l'apartaran del món, també propiciaran que prengui consciència de l'extrema vanitat de les temptacions mundanes i de la seva aptitud per arribar a ser escriptor i ser capaç de fixar el temps perdut.

Elements de reflexió[modifica | modifica el codi]

Proust, en estudiar, en la recerca de la seva vida personal fins als detalls més insignificants i en un mitjà molt específic (l'alta burgesia i l'aristocràcia francesa de principis del segle XX) va reeixir, paradoxalment, que la seva obra esdevingui universal. Així, la filosofia i l'estètica de l'obra de Proust no es poden separar de la seva època:

El seu estil és molt especial i es compon de frases molt llargues que resulten estranyes en francès, i per a les quals cal prendre alè si es vol arribar al punt sense ofegar-se. Els seus contemporanis asseguren que de fet, es tractava pràcticament de la manera que l'autor parlava, cosa que també resulta paradoxal si es té en compte que Proust era asmàtic.

Aquest particular estil es basa en la voluntat de l'autor d'abraçar la realitat en totes les seves dimensions, en totes les seves possibles percepcions, en totes les facetes del prisma dels diferents participants. Això concorda amb les preocupacions dels impressionistes: la realitat només té sentit a través de la percepció, real o imaginària, del subjecte.

El prisma no és solament el dels diferents personatges, sinó que és també el de l'autor, que se situa en diferents angles del temps: el punt de vista del present, el punt de vista del passat i, finalment, el punt de vista del passat tal com el revivim en el present.

Però els aspectes psicològics i introspectius no són els únics que apareixen en l'obra. Els aspectes sociològics són presents en molts llocs (oposició entre el món aristocràtic de la duquessa de Guermantes i el món de la burgesa arribista de Madame Verdurin, o el món dels criats, representat per Françoise. Les controvèrsies polítiques de l'època apareixen a través de la polèmica que va generar el cas Dreyfus.

Aquesta complexitat, que aquí a penes dibuixem, ens situa el cicle de "A la recerca del temps perdut", entre les "novel·les globals" com puguin ser-ho la Comèdia humana d'Honoré de Balzac o els Rougon-Macquart d'Émile Zola, per citar-ne algunes dins la tradició literària francesa.

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

  • A la recerca del temps perdut, traducció de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany.Barcelona, Columna edicions, 1990
  • Pel cantó de Swann, 2 vol. Traducció de Jaume Vidal alcover. Barcelona, Llibres del Mall, 1986
  • El temps retrobat. Traducció de Joan Casas. Barcelona, Edicions 62, 1986. Dins "Les millors Obres de la literatura universal del Segle XX", vol 6.
  • Albertine desapareguda. Traducció de Jaume Vidal Alcover. Barcelona, Columna, 1989.
  • Un amor de Swann. Traducció de Jaume Bofill i Ferro. Barcelona, Proa, 1931 (1971, reedició complint-se el centenari de la naixença de Proust).
  • Combray. Traducció de Josep Maria Pinto. Barcelona, El Cercle de Viena, 2009.
  • Un amor d'en Swann. Traducció de Josep Maria Pinto. Barcelona, El Cercle de Viena, 2009.
  • A l'ombra de les noies en flor, I. Traducció de Josep Maria Pinto. Barcelona, El Cercle de Viena, 2011.
  • Pel cantó de Swann. Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona, labutxaca, 2011.
  • A l'ombra de les noies en flor. Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona, labutxaca, 2013.
  • A l'ombra de les noies en flor, II. Traducció de Josep Maria Pinto. Barcelona, El Cercle de Viena, 2013.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A la recerca del temps perdut Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Text electrònic dels 3 primers volums (francès): a le Château i a Projecte Gutenberg.
  • Sobre els llocs de A la recerca del temps perdut (Illiers-Combray, París, Trouville), el lloc www.terresdecrivains.com (francès) ofereix una breu presentació, totes les informacions necessàries per realitzar visites i fotografies.
  • La Societat d'Amics de Marcel Proust i el Museu de Tante Léonie en Illiers-Combray
  • Una imatge de Marcel Proust per Walter Benjamin en Revista Observacions Filosòfiques