A priori a posteriori

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: A priori)

A priori[1] i a posteriori[2] són dues locucions llatines i conceptes importants dins el pensament filosòfic.

A priori[modifica]

Els elements, principis, estructures o coneixements que no tenen un origen empíric, ja que descansen en la naturalesa de la pròpia raó.

Segons Immanuel Kant, el coneixement a priori és aquell que és necessàriament veritable i universal, fins i tot abans d'anar al món de l'experiència, ja que no depèn de l'experiència. El seu fonament són les condicions transcendentals, pures, que no només no depenen i són anteriors a l'experiència sinó que són les condicions que fan possible l'objectivitat de l'experiència. Els judicis (o proposicions) a priori són universals i necessaris; allò peculiar del pensament kantià en aquest punt és la seva creença en l'existència de judicis sintètics a priori; per ser a priori no tenen el seu fonament en l'experiència i són universals i necessaris; per ser sintètics, són extensius, ens donen informació nova.

Al llenguatge corrent, és sinònim amb prejudici, avís emès abans d'observar o d'analitzar les coses de la realitat.[3]

A posteriori[modifica]

Allò que té com a fonament l'experiència sensible o que s'obté d'ella.

A posteriori designa el coneixement la validesa del qual es funda en l'experiència, és a dir en el coneixement empíric definit com el coneixement basat en l'experiència i en últim terme en la percepció.

Ens diu què és el que existeix i les seves característiques, però no ens diu que alguna cosa ha de ser necessàriament així i no d'altra forma, ni ens dona veritable universalitat. Aquest tipus de coneixement té caràcter particular: no pot garantir que el conegut es compleixi sempre i en tots els casos.

Referències[modifica]