Aalbeke

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Aalbek.
Aalbeke
Panorama amb molí a vent
Panorama amb molí a vent
País
• Regió
• Província
• Municipi
Bèlgica Bèlgica
Flandes Flandes
Flandes Oriental
Kortrijk
Superfície 7,17 km²
Altitud 40 m msnm
Població (2007)
  • Densitat
2.961 hab.
412,97 hab/km²
Coordenades 50° 46′ 42″ N, 3° 13′ 47″ E / 50.77833,3.22972Coord.: 50° 46′ 42″ N, 3° 13′ 47″ E / 50.77833,3.22972
Codi postal 8511
Municipi 1815-1977
web www.aalbeke.be

Aalbeke és un nucli de la ciutat de Kortrijk, a la província de Flandes Occidental a la regió flamenca de Bèlgica, a la frontera lingüística a costat de Moeskroen. L'1 de gener de 1978 fusionà amb Kortrijk. Compta amb uns 2961 habitants per a una superfície de 717 hectàrees.

L'església de Corneli I
De Sjouwer - El Temporer

El primer esment del poble Albecca data del 1136. El territori actual era dispersat sobre diferents senyories, de les quals la senyoria d'Aalbeke no era la més extensa, però era la que donava dret al títol de senyor del poble.[1] El 1842 s'inaugurava la línia ferroviària Kortrijk-Moeskroen, però només molt més tard va obrir-se una parada, ja tancada de nou.

És un poble dormitori de la ciutat de Kortrijk, l'activitat econòmica és mig agraria, mig industrial amb activitats principals com una fàbrica de teules i una de transformació de fusta. Fins fa poc la filatura de catifes 'Louis de Poortere', que es trobava damunt la frontera amb Moeskroen, era una de les que aportava més llocs de treball. El poble va perdre molt de terreny al nus de les autopistes europees E17-E403 i a la creació de la zona logística LAR. [1]

Monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • L'església de Corneli I: l'edifici actual data de 1717
  • El monument De Sjouwer o El temporer (diseny Jacques Moeschal), al llarg de l'autopista E17, construït el 1974 en honor dels milers de temporers flamencs que van anar treballar al Nord – Pas-de-Calais
  • El molí de vent
  • El Castell Allart (1800)

Persones[modifica | modifica el codi]

  • De 1930 a 1940, els pares de l'escriptor Hugo Claus (1929-2008) van internar-lo al Pensionnat Saint-Joseph, un pensionat de monges catòliques desaparegut, del qual va immortalitzar l'experiència traumàtica al seu magnum opus La pena de Bèlgica.

Referències i enllaços[modifica | modifica el codi]