Aaron Alexandre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aaron Alexandre

Aaron Alexandre
Naixement 1765 o 1768
Hohenfeld, Franconia
Defunció 16 de novembre de 1850 (als 82 anys aprox.)
Londres
Nacionalitat Alemanya Alemanya
França França
Ocupació Jugador i escriptor d’escacs
Religió jueu

Aaron (Albert) Alexandre (en hebreu: אהרון אלכסנדר, nascut entre 1765 i 1768, a Hohenfeld, Francònia, Alemanya – mort el 16 de novembre de 1850, a Londres, Anglaterra) va ser un jugador d'escacs i escriptor jueu, que va ostentar les nacionalitats alemanya i francesa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Aaron Alexandre, bavarès format com a rabí, va arribar a França el 1793.[1] Encoratjat per la política de tolerància religiosa de la República Francesa, s'acollí a la ciutadania francesa. Al principi, va treballar com a professor d'alemany i com a mecànic inventor. Finalment, els escacs es van convertir en la seva principal ocupació.

Obra[modifica | modifica el codi]

Va tractar de fer un estudi complet de les obertures d'escacs, sobre les quals va publicar Encyclopédie des échecs (Enciclopèdia d'Escacs, París, 1837). Amb aquest llibre, va introduir la notació algebraica i els símbols de l'enroc O-O, O-O-O.

Va continuar amb un estudi d'anàlisi de finals i una recopilació de gairebé dos mil problemes d'escacs, que va publicar el 1846 amb el títol de Collection des plus beaux Problèmes d'Echecs, París, i al mateix temps en traduccions en anglès i alemany: Beauties of Chess, Londres, i Praktische Sammlung bester Schachspiel-Probleme, Leipzig.[2]

Tots dos llibres van ser acceptats com a obres de referència estàndard, la qual cosa demostra els grans coneixements tècnics d'Alexandre. En escacs i en altres activitats, "ell preferia l'erudició a l'actuació pràctica".[3] El 1838, va guanyar un matx contra Howard Staunton a Londres.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Saint-Amant [Pierre-Charles Fournier de], Nécrologie: A. Alexandre, La Régence, 1st ser., 3, no. 1 (gener de 1851): 3–13.
  2. «Knight's Tour Notes, Part Cb: Chronology 1800 – 1899» (en anglès). ktn.freeuk.com.
  3. «Crescendo of the Virtuoso "ch1"» (en anglès). [Consulta: 5 de novembre de 2012].
  4. David Hooper, Ken Whyld, The Oxford companion to chess (1984), pàg. 326