Abús sexual infantil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una definició de l'abús sexual infantil generalment acceptada és la proposada pel National Center of Child Abuse and Neglect (depenent del United States Department of Health and Human Services), el 1978: Contactes i interaccions entre un nen i un adult, quan l’adult (agressor) utilitza al nen per estimular-se sexualment ell mateix, al nen o a altre persona. L'abús sexual pot també ser comès per una persona menor de 18 anys, quan el perpetrador és significativament major que la víctima o quan l’agressor està en una posició de poder o control sobre el que és menor.[1]

Els efectes de l'abús sexual infantil poden incloure la depressió,[2] el trastorn per estrès posttraumàtic,[3] l'ansietat,[4] la propensió a una major victimització en l'edat adulta,[5] i el dany físic per al nen, entre altres problemes.[6] L'abús sexual per un membre de la família és una forma d'incest, i pot comportar en un trauma psíquic més seriós i de llarg termini, especialment en el cas de l'incest parental.[7]

La prevalença global d'abús sexual infantil s'ha estimat en 19,7% per a les dones i 7,9% per als homes, segons un estudi de 2009 publicat a Clinical Psychology Review, que va examinar 65 estudis de 22 països. Amb les dades disponibles, la taxa de prevalença més alta d'abús sexual infantil geogràficament es troba a Àfrica (34,4%), principalment a causa de les altes taxes de Sud-àfrica, Europa va mostrar la taxa de prevalença més baixa (9,2%), Amèrica i Àsia van tenir taxes de prevalença entre 10,1% i 23,9%.[8] La majoria dels ofensors d'abús sexual estan al corrent de les seves víctimes, aproximadament el 30% són parents del nen, més sovint germans, pares, oncles o cosins, al voltant del 60% són altres coneguts com a "amics" de la família, mainaderes, o veïns, els estranys són comporten aproximadament un 10% dels casos d'abús sexual infantil.[9] La majoria de l'abús sexual infantil és comès pels homes; hi ha estudis que mostren que les dones cometen entre el 14% i el 40% dels delictes denunciats contra els nens i 6% dels delictes denunciats contra les nenes.[9][10][11] Algunes fonts informen que la majoria dels delinqüents que abusen sexualment dels nens prepúbers són pedòfils,[12] però alguns delinqüents no compleixen amb els estàndards de diagnòstic clínic de la pedofília.[13][14]

L'abús sexual a menors és un delicte en molts països. La llei protegeix els menors d'aquestes accions.

En el terreny de la prevenció, el Consell d'Europa, ha publicat la "Regla de Kiko",[15] un material educatiu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alonso Varea, José-Manuel; Font Cabrè, Pere; Val Liso, Asun. «Ep! No badis!. Guia pedagògica per a la prevenció de l'abús sexual i altres maltractaments infantils», setembre 2001.
  2. Roosa MW, Reinholtz C, Angelini PJ. «The relation of child sexual abuse and depression in young women: comparisons across four ethnic groups». Journal of Abnormal Child Psychology, vol. 27, 1, February 1999, pàg. 65–76. PMID: 10197407.
  3. Widom CS. «Posttraumatic stress disorder in abused and neglected children grown up». The American Journal of Psychiatry, vol. 156, 8, August 1999, pàg. 1223–9. PMID: 10450264.
  4. Levitan RD, Rector NA, Sheldon T, Goering P. «Childhood adversities associated with major depression and/or anxiety disorders in a community sample of Ontario: issues of co-morbidity and specificity». Depression and Anxiety, vol. 17, 1, 2003, pàg. 34–42. DOI: 10.1002/da.10077. PMID: 12577276.
  5. Messman-Moore, T. L.; Long, P. J.. «Child Sexual Abuse and Revictimization in the Form of Adult Sexual Abuse, Adult Physical Abuse, and Adult Psychological Maltreatment». Journal of Interpersonal Violence, vol. 15, 5, 2000, pàg. 489. DOI: 10.1177/088626000015005003.
  6. Dinwiddie S, Heath AC, Dunne MP, et al.. «Early sexual abuse and lifetime psychopathology: a co-twin-control study». Psychological Medicine, vol. 30, 1, January 2000, pàg. 41–52. DOI: 10.1017/S0033291799001373. PMID: 10722174.
  7. Courtois, Christine A. Healing the incest wound: adult survivors in therapy. New York: Norton, 1988, p. 208. ISBN 0-393-31356-5. 
  8. «Prevalence of Child Sexual Abuse in Community and Student Samples: A Meta-Analysis». Journalist's Resource.org.
  9. 9,0 9,1 Julia Whealin, Ph.D.. «Child Sexual Abuse». National Center for Post Traumatic Stress Disorder, US Department of Veterans Affairs, 2007-05-22.
  10. Finkelhor D. «Current information on the scope and nature of child sexual abuse». The Future of Children, vol. 4, 2, 1994, pàg. 31–53. DOI: 10.2307/1602522. JSTOR: 1602522. PMID: 7804768.
  11. Dube SR, Anda RF, Whitfield CL, et al.. «Long-term consequences of childhood sexual abuse by gender of victim». American Journal of Preventive Medicine, vol. 28, 5, June 2005, pàg. 430–8. DOI: 10.1016/j.amepre.2005.01.015. PMID: 15894146.
  12. Ames, A.; Houston, D. A.. «Legal, social, and biological definitions of pedophilia». Archives of Sexual Behavior, vol. 19, 4, 1990, pàg. 333–342. DOI: 10.1007/BF01541928. PMID: 2205170.
  13. Laws, Dr. Richard; William T. O'Donohue. Sexual Deviance: Theory, Assessment, and Treatment. Guilford Press, 1997, p. 175–193. ISBN 1-57230-241-0. 
  14. Blaney, Paul H.; Millon, Theodore. Oxford Textbook of Psychopathology (Oxford Series in Clinical Psychology). 2nd. Oxford University Press, USA, 2009, p. 528. ISBN 0-19-537421-5. «Some cases of child molestation, especially those involving incest, are committed in the absence of any identifiable deviant erotic age preference.» 
  15. «La Regla de Kiko». Consell d'Europa. [Consulta: 7 novembre 2013].