Ab Urbe Condita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per al terme llatí que significa «des de la fundació de la ciutat», vegeu Ab urbe condita.
Històries de Livi I.4, en el mural d'un altar d'Ostia. El Pare Tiber mira cap avall a la dreta mentre la lupa (lloba) nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment que els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'aquila (àguila) hi és representada.

Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC BC[1] El seu títol significa "Llibres a partir de la fundació de la ciutat".

L'obra cobreix des dels llegendaris temps d'Enees, unes quantes generacions abans de la llegendària fundació de Roma, fet que s'acostuma a situar a l'any 753 aC fins al moment de la mort de Drus el Vell, esdevinguda l'any 9 aC, durant el regnat d'August, l'època en què vivia Livi. De tota aquesta obra, només ens n'ha arribat una quarta part.

Contingut[modifica | modifica el codi]

Corpus[modifica | modifica el codi]

Ab Urbe Condita Libri originàriament estava formada per 142 llibres, o, com en diríem nosaltres, capítols, dels quals, trenta-cinc (els llibres de l'1 al 10 amb el prefaci i els llibres del 21 al 45) ens han arribat pràcticament sencers. Els danys patits per un manuscrit del segle V fan que hi hagi grans llacunes als llibres 41, 43 i 45 mentre que llacunes petites n'hi ha a tot arreu.[2]

Un palimpsest amb fragments del llibre 91 que contenia un miler de paraules va ser descobert a la Biblioteca del Vaticà el 1772, com també, durant el segle XX s'han trobat a Egipte fragments en papir de passatges anteriorment desconeguts, i, en la dècada de 1980 van descobrir-se una quarantena de paraules sobre el llibre 11.

Epítoms[modifica | modifica el codi]

Del llibre 1 se'n va fer epítom o resum, el qual va ser resumit de nou al segle IV en les Periochae, que no són pas més que un índex de continguts; aquest document existeix avui dia. També es va descobrir un epítom dels llibres 37-40 i dels 48-55 a Oxirrinc en un papir, danyat i incomplert, conservat avui dia al Museu Britànic. Gràcies a les Periochae, elaborades no pas a partir del text original sinó d'una edició abreujada, ens podem fer una idea de les matèries de què va tractar Livi als llibres perduts, excepte en el cas dels llibres 136 i 137

Cronologia[modifica | modifica el codi]

Llibres 1-5 – La llegenda de la fundació de Roma, incloent-hi la narració de l'arribada d'Enees a Itàlia, el període dels reis i els primers temps de la República fins a l'ocupació de la ciutat pels gals de Brennus (c.753 aC – c.386 aC)

Llibres 6-15 – La conquesta d'Itàlia (les guerres samnites) fins a l'inici del conflice amb Cartago. (Els llibres 11-15 estan perduts). (c.387 aC264 aC)

Llibres 16-30 – Les dues primeres guerres púniques. (Els llibres 16-20 estan perduts). (264 aC201 aC)

Llibres 31-45 – Les Guerres Macedòniques i d'altres accions militars a l'Orient fins al 167 aC (201 aC167 aC)

Els següents llibres estan perduts:

Llibres 46-70 – Des del 167 aC fins a l'esclat de la Guerra Social (90 aC)

Llibres 71-90 – Fins a la mort de Sul·la(9078 aC)

Llibres 91-108 – La Guerra de les Gàl·lies (7850 aC)

Llibres 109-116 – Des de l'inici de la Guerra entre Cèsar i Pompeu fins a la mort de Juli Cèsar. (49-44 aC)

Llibres 117-33 – Fins a la mort de Marc Antoni (44-30 aC)

Llibres 134-42 – El regnat d'August fins a l'any 9 aC

Estil[modifica | modifica el codi]

Livi va escriure en una barreja de cronologia anual i de narrativa, sovint havent d'interrompre un relat per anunciar les eleccions de nous cònsols Collins defineix el mètode annalista com la menció dels càrrecs públics i el registre dels esdeveniments de cada any;[3] aquells que més se n'han vist influïts són els que denominem annalistes. Ab Urbe Condita Libri és, doncs, una expansió dels fasti, la crònica pública oficial mantinguda pels magistrats, que fou una font primària per als historiadors romans.

La primera i la tercera dècades (ací per dècada entenem cada grup de deu llibres) estan tan ben escrites que Livi ha esdevingut un sine qua non de l'edat d'or del llatí clàssic; tanmateix, la qualitat del seu estil va començar a decaure en els llibres posteriors; es contradiu i es fa repetitiu i verbòs; així, sobre el llibre 91, Barthold Georg Niebuhr va dir que les repeticions hi eren tan freqüents en el petit espai de quatre pàgines i la prolixitat tan gran, que difícilment ens creuríem que es tracta d'una obra de Livi; aquest declivi de la qualitat de l'estil se l'explicà suposant que l'autor s'havia fet vell i s'havia tornat loquaç, de tal manera que arriba a suposar que si els darrers llibres s'han perdut va ser perquè els copistes no tenien pas ganes d'elaborar exemplars d'una obra de tan mala qualitat.[4]

Al llibre 9, seccions 17-19, s'hi troba la primera ucronia coneguda: segons Livi, si Alexandre el Gran hagués viscut uns quants anys més i s'hagués dirigit a Occident per atacar Roma, els romans l'haurien vençut.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

1. (2002) Volum I: Llibre I. Introducció d'Antonio Fontán. Text revisat, traducció i notes d'Antoni Cobos. Col·lecció Bernat Metge (Història llatina), núm. 330. ISBN 84-7225-795-9.
2. (2007) Volum XI: Llibre XXI. Text llatí establert, traducció i notes de Jordi Avilés. Col·lecció Bernat Metge (Història llatina), núm. 363.
  • Livi, Tit (1993). Els Orígens de Roma: Ab urbe condita, liber I. Introducció, traducció i notes de Bàrbara Matas i Bellés. Barcelona, Edicions de la Magrana. Col·lecció L'Esparver Clàssic, núm. 3. ISBN 84-7410-696-6.
  • Livio, Tito. Historia de Roma desde su fundación. Obra completa. Madrid, Editorial Gredos, 1990/1997. ISBN 978-84-249-1428-8. 
  1. Volumen I: Libros I-III, 1997. ISBN 978-84-249-1434-9. 
  2. Volumen II: Libros IV-VII, 1990. ISBN 978-84-249-1429-5. 
  3. Volumen III: Libros VIII-X, 1990. ISBN 978-84-249-1441-7. 
  4. Volumen IV: Libros XXI-XXV, 1993. ISBN 978-84-249-1608-4. 
  5. Volumen V: Libros XXVI-XXX, 1993. ISBN 978-84-249-1609-1. 
  6. Volumen VI: Libros XXXI-XXXV, 1993. ISBN 978-84-249-1620-6. 
  7. Volumen VII: Libros XXVI-LX, 1993. ISBN 978-84-249-1629-9. 
  8. Volumen VIII: Libros XLI-XLV, 1994. ISBN 978-84-249-1643-5. 
  • Tite-Live, Histoire romaine, en sept livres, trad. Annette Flobert, Flammarion, 1995-1997, Paris.
    • Livres I à V : De la fondation de Rome à l'invasion gauloise, présentation et traduction par Annette Flobert
    • Livres VI à X : La conquête de l'Italie, traduction d'Annette Flobert
    • Livres XXI à XXV : La Seconde Guerre Punique I, présentation et traduction par Annette Flobert
    • Livres XXVI à XXX : La Seconde Guerre Punique II, présentation et traduction par Annette Flobert
    • Livres XXXI à XXXV : La libération de la Grèce, présentation et traduction par Annette Flobert
    • Livres XXXVI à XL : Les progrès de l'hégémonie romaine I, présentation et traduction par Annette Flobert
    • Livres XLI à XLV : Les progrès de l'hégémonie romaine II, présentation, répertoire des noms géographiques et traduction par Annette Flobert
  • Historiens de la République, t. I : Tite-Live : Histoire romaine. Salluste, Gallimard, coll. "Pléiade", 1088 p.
  • Tite-Live,Histoire romaine, Les Belles lettres, Collection des universités de France, Série latine (volumes bilingues)
  • Abrégés des livres de l'Histoire romaine de Tite-Live, T. XXXIV, partie : Periochae transmises par les manuscrits (Periochae 1-69), texte établi et traduit par P. Jal, CXXIV - 236 p. ISBN 978-2-251-01324-4
  • Abrégés des livres de l'Histoire romaine de Tite-Live, T. XXXIV, partie : Periochae transmises par les manuscrits (Periochae 70-142) et par le papyrus d'Oxyrhynchos, texte établi et traduit par P. Jal, 234 p. ISBN 978-2-251-01327-5

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://en.wikisource.org/wiki/1911_Encyclopædia_Britannica/Livy, "From Analysis of the History" secció: Diferents indicacions assenyalen el període entre els anys 27 i 20 aC com aquell en què s'hauria escrit la primera dècada. Al llibre primer (19.3) l'emperador és denominat August, un títol que ell va assumir el 27 aC, i al IX.18 no s'hi fa cap referència a la recuperació dels estendards presos a la Batalla de Carrhae, restitució esdevinguda l'any 20 aC; per tant es pot deduir que aquest passatge va ser escrit en data anterior. A l'epítom del llibre LIX hi ha una referència a una llei aprovada per August el 18 aC .
  2. Hardwick, Lorna. Reception Studies. Oxford: Oxford University Press for the Classical Association, 2003, p. 23. 
  3. Collins, William Lucas. Livy. Philadelphia: J.B. Lippincott & Co, 1876, p. 13–14. 
  4. Niebuhr (1844), p. 38.