Abadia de Morimond

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Capella

L'Abadia de Morimond està situada en el que avui dia és Parnoy-en-Bassigny, al departament de l'Alt Marne, a la regió de la Xampanya-Ardenes, a França. Aquesta abadia fou la quarta de les quatre grans filles de l'Abadia de Cîteaux, aquestes quatre foren de gran importància per a l'expansió de l'Orde del Cister, establint-se La Ferté al sud, Pontigny a l'oest, i Claravall al nord.

El nom de Morimond deriva de l'expressió llatina mori mundo (morir del món), que expressava l'ideal cistercenc de renúncia al món material.

Història[modifica | modifica el codi]

Situada a la diòcesi de Langres, Morimond fou fundada pel comte Odolric o Ulric d'Aigremont i la seua muller, Adeline de Choiseul l'any 1115, amb monjos procedents de l'Abadia de Citeaux sota la direcció del seu primer abat, l'abat Arnold.

La situació estratègica, entre les regions de la Xampanya i Lorena, va convertir a Morimond en una avançada del Cister per a la seua expansió cap a Alemanya i els països de l'est. Es desenvolupà ràpidament i creà nombroses abadies o monestirs filials a França, Alemanya, Polònia, Bohèmia, Espanya i fins i tot Xipre. Entre les més conegudes estan la de Kamp (1123) i Ebrach (1126) a Alemania, l'abadia de Heiligenkreuz a Àustria (1134), les abadies d'Aiguebelle (1137), Escaladieu (1137), Sedlec (1142), Bellevaux (1199) i Silvacana (1147) a França, l'abadiía de Dore (1147) a Anglaterra, i el monestir de Belmont (1157) al Líban.

Filles de Morimond[modifica | modifica el codi]

Part de l'església que encara es conserva

Les filials més conegudes de Morimond són:

Morimond continuà participant en la fundació de nous monestirs cistercenc durant dos segles més, així a finals del segle XVIII eren més de set-cents monestirs fundats sota la seua direcció, tana femenins com masculins.

Nombroses butlles pontifícies de diversos papes van posar sota la jurisdicció de Morimond a les principals ordes militars i religioses com les següents:

Entre els monjos més destacats relacionats amb l'abadia es recorda a Otó de Freising, fill de Leopold III, marcgravi d'Àustria, estudià a París i posteriorment entrà a l'abadia arribant a ser el seu abat. També feu la seua carrera eclesiàstica a Morimond el papa Benet XII.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Pla de l'abadia el 1789

L'església abacial era de planta de creu llatina, construïda en un estil senzill i auster, sense ornaments, com marcava la tradició cistercenca. Morimond fou destruïda el 1572 durant les Guerres de Religió, i novament el 1636 en la Guerra dels Trenta Anys, reconstruint-se aleshores. Durant la Revolució Francesa va ser devastada i venuda com a bé nacional. Només va sobreviure l'església, però es va arruïnar al llarg del segle XIX.

Hui dia només subsisteix alguns vestigis medievals a l'ala nord de l'església. La capella de Santa Úrsula és del segle XV, mentre que el pavelló d'entrada, la biblioteca i alguns pavellons són del segle XVIII. Així mateix, també existeixen altres restes d'infraestructures hidràuliques fetes per al bon funcionament de les forges i molins del cenobi.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abadia de Morimond Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 48° 3′ 26″ N, 5° 40′ 22″ E / 48.05722°N,5.67278°E / 48.05722; 5.67278