Abadia de Sant Marcial de Llemotges

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'abadia de Sant Marcial del Llemotges fou un establiment religiós del Llenguadoc, fundat el segle IX. Va existir com a tal fins a revolució (1789) i l'edifici del monestir principal fou demolit a l'inici del segle XIX excepte la cripta del segle X (redescoberta el 1960) amb la tomba de Sant Marcial, primer bisbe de Llemotges, i la de sant Valeri un llegendari màrtir dels inicis del cristianisme.

Pipí I d'Aquitània al seu retorn al regne després de l'expedició a les terres frontereres del sud de Septimània (827) i de ser cridat a Lió pel seu pare per una nova campanya contra els sarraïns a la mateixa zona (que no es va portar a terme) va anar a l'abadia de Sant Marcial de Llemotges (828). Alli va trobar a l'abat Willafred de Montoliu (de la diocesi de Carcassona) que li va demanar confirmar la fundació del seu monestir; Pipí hi va accedir. El mateix va fer amb Lleoní, abat del monestir de Sant Hilari.

Referència[modifica | modifica el codi]

Coord.: 45° 51′ 00″ N, 1° 15′ 00″ E / 45.8500°N,1.2500°E / 45.8500; 1.2500

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abadia de Sant Marcial de Llemotges Modifica l'enllaç a Wikidata