Abarquh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran. L'etimologia popular diu que el seu nom deriva de "bar kuh" ("a la muntanya") perquè originalment estava en un turó encara que més tard es tva traslladar a la plana; a uns 5 km hi ha un massís que es diu Abarkuh. Actualment forma part del sharestan o província de Yadz, on forma el baksh o comtat d'Abarquh.

Apareix documentada des del segle X. Al segle XI estava en mans dels kakúyides d'Esfahan i Hamadan, una dinastia daylamita vassalla dels Buwàyhides. Abu Kalidjar Imad al-Din, emir buwàyhida de Fars, va atacar al Kakúyida Zahir al-Din Abu Mansur Faramarz ben Ala al-Dawla Muhammad el 435 de l'hègira (1043 / 1044) i li va ocupar la ciutat però després fou el seljúcida Toghrul Beg el que va sotmetre als kakúyides a vassallatge (1049) i el 1051 va ocupar Esfahan a Zahir al-Din Abu Mansur Faramarz però en compensació li va donar Yadz i Abarquh. La ciutat fou governada per la família firuzànida d'origen daylamita (Eskavar al Mazanderan) que apareix vers el 1056 o 1057, amb Amid-al-dīn Shams al-dawla Abu Ali Hazarasp Fīruzani, sotmesa als seljúcides.

Va pertànyer a seljúcides, khwarizmshah, ilkhànides, injúides, muzaffàrides, timúrides i Ak Koyunlu. Sota els safàvides el seu govern junt amb Yazd, Biabanak i altres ciutat de la part centro-occidental d'Iran, fou concedit a alts oficials de la cort, i formava part dels dominis de la corona (mahall-e kassa). Al començament del segle XVII es va nomenar unjutge religiós (hakem-e shar) a la ciutat mentre el districte fou governat pel tofangci agasi ("comandant dels mosqueters"). Va ser teatre de lluites contra els afgans primer i després entre zands i qajars; inicialment en poder dels qajars va ser ocupada per Lutf Ali Khan Zand el 1793 / 1794 i la va conservar fins al final del seu regnat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 31° 07′ N, 53° 17′ E / 31.117,53.283