Aureli Maria Escarré i Jané
Aureli Maria Escarré i Jané (l'Arboç, 15 d'abril de 1908 - Barcelona, 21 d'octubre de 1968), fou un monjo benedictí i abat de Montserrat. Ingressà com a monjo a l'abadia de Montserrat el 1923 i fou ordenat sacerdot el 1933. Després de la revolta militar de 19 de juliol de 1936, a causa de la persecució religiosa dels elements incontrolats de CNT i FAI, aconseguí passar a Itàlia, gràcies a la protecció de la Generalitat de Catalunya.
El 1938 marxà a Saragossa i el gener de 1939 retornà al monestir de Montserrat i aconseguí que el confirmessin com a prior abans de l'arribada de les autoritats franquistes. El 1941 fou nomenat abat coadjutor de l'abat Marcet, i va decidir renovar la comunitat enviant monjos a fer estudis a l'estranger i donant suport decidit a les recerques en els camps de la litúrgia, de la Bíblia i de la cultura en general. Alhora, fou iniciativa seva la cerimònia de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, considerat un dels primers actes de reafirmació nacional i de reconciliació de la postguerra. Tanmateix val a dir que aleshores tenia unes excel·lents relacions amb les autoritats franquistes i conreava l'amistat personal del dictador i de la seva muller, fins al punt que es deien de tu.[1]
Va fer possible l'existència de publicacions com Germinàbit, Serra d'Or, Qüestions de Vida Cristiana i Studia Monastica, i acollí tota mena d'iniciatives, sense discriminacions. Això el va fer xocar sovint amb el govern de Franco, i la seva postura crítica el convertí en un símbol i representant de l'Església catalana. El 1963 va fer unes declaracions al diari francès Le Monde d'oberta oposició a la dictadura, raó per la qual el 1965 el govern franquista el va obligar a abandonar Catalunya i passà a residir al monestir de Viboldone (Llombardia). El 1966 el govern espanyol el va obligar a renunciar al títol d'abat de Montserrat. Malalt de mort, l'abat Cassià Just el portà a Barcelona i fou enterrat a Montserrat. El succeí En Gabriel Maria Brasó i Tulla (1912-1978).
El catalanisme i antifranquisme de l'abat Escarré van ser evocats pel poeta Carles Fages de Climent en aquest epigrama:
| « |
Dur com Sil·la, audaç com Màrius |
» |
| — Carles Fages de Climent [2] | ||
El seu secretari personal, Aureli Argemí i Roca, va batejar en honor seu el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN).
Referències [modifica]
- ↑ Declaracions de l'historiador Josep Benet. Cf. PERMANYER, Lluís. Sagarra vist pels seus íntims. Barcelona: Edhasa, 1982, p. 166. ISBN 84-350-0384-1
- ↑ Epigrames, Carles Fages de Climent, Brau Edicions, 2002. Makarius, va ésser arquebisbe de Xipre, i promotor de la independència de l'illa contra els britànics
| Precedit per: Antoni Maria Marcet |
Abat de Montserrat 1946 - 1966 |
Succeït per: Cassià Maria Just |
