Abbey Road

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Abbey Road
Àlbum de The Beatles
Publicat 26 de setembre del 1969
Gravat 22 de febrer del 196920 d'agost 1969 als Abbey Road Studios, Olympic Sound, i Trident Studios
Gènere Rock, rock and roll, hard rock, blues rock, rock progressiu, art rock, rock psicodèlic
Duració 47:24
Discogràfica Apple, Parlophone, EMI
Productor George Martin
Cronologia de The Beatles
Yellow Submarine
(1969)
Abbey Road
(1969)
Let It Be
(1970)

Abbey Road és l'onzè àlbum del grup britànic The Beatles, editat l'any 1969. Es va posar a la venda el 26 de setembre al Regne Unit, i l'1 d'octubre als Estats Units. Va ser produït per George Martin per a Apple Records, amb Geoff Emerick com a enginyer d'enregistrament i Tony Banks com a operador de cinta. També hi va participar Alan Parsons com a assistent d'enregistrament. Es tracta de l'últim cop que els Beatles s'ajuntarien per a fer un disc, ja que Let It Be, que sortí l'any següent, havia estat gravat amb anterioritat.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Després de les tumultuoses sessions d'enregistrament de Let it Be, els Beatles havien arribat, pel que fa a les seves relacions personals, al punt més baix de la seva carrera. Els seus camins se separaven a poc a poc i cadascú pensava ja en les coses que podia fer pel seu compte. No obstant això, es va acordar realitzar un últim esforç per a recuperar l'"esperit Beatle" enregistrant un nou àlbum. Amb aquesta intenció, Paul McCartney va demanar a George Martin de tornar a fer-se càrrec de les sessions una última vegada, "com en els vells temps". Martin va acceptar l'oferta posant com a condició que els altres membres del grup també s'avinguessin a la idea.

Les dues cares de l'àlbum tenen una estructura diferent: la cara A és una col·lecció de cançons soltes mentre la B consisteix en una llarga sèrie de composicions, moltes d'elles relativament curtes, i unides entre si per ponts musicals.

Producció i gravació[modifica | modifica el codi]

El so d'aquest àlbum és més refinat que el dels anteriors: va ser el primer a ser mesclat amb una taula de transistors i no de bombetes com fins aleshores; però sobretot va ser el primer disc dels Beatles gravat en vuit pistes (abans només hi havia quatre pistes d'enregistrament), cosa que va permetre millorar la qualitat de l'estèreo multiplicant, per exemple, el so de la bateria, que es pot escoltar alhora a la dreta, a l'esquerra i al centre.[1]

També és un dels primers discs de rock on s'utilitza el sintetitzador (concretament el mini-moog). Va ser una iniciativa de George Harrison, que l'acabava de descobrir tot realitzant els seus treballs experimentals en solitari Wonderwall Music (1968) i Electronic Sound (1969).

El resultat va ser el que els crítics han considerat un dels millors àlbums de la seva carrera, tant en l'aspecte tècnic com en el creatiu.

Portada[modifica | modifica el codi]

El títol de l'àlbum correspon als estudis d'EMI a Abbey Road, Londres, on els Beatles van gravar gairebé la totalitat dels seus discs. Es va pensar anomenar el disc Everest, en honor a la marca de cigarrets que fumava Geoff Emerick, i fins i tot es va planificar un viatge a l'Himalaya per a fotografiar la portada.

No obstant això, a mesura que el disc semblava més proper a la seva conclusió, algú va dir "escolta, per què no sortim aquí fora, fem la foto de la portada, i anomenem el disc simplement Abbey Road?". I el 8 d'agost, el fotògraf Ian McMillan va pujar a una petita escaleta per a fer la foto dels quatre Beatles creuant el pas de zebra més universal de tots.

Com que aquell carrer té força trànsit, tan sols es van fer sis fotos. El Volkswagen (amb la matrícula LMW 281F) sovint estava aparcat allà i era propietat d'algú que vivia als pisos del voltant. Els vestits eren simplement els que duien els Beatles aquell dia a l'estudi. McCartney, que vivia a prop, havia vingut amb sandàlies i de fet en alguna de les fotos les duu posades. La contraportada del disc correspon a un cartell del carrer que va desaparèixer fa temps on la paraula "BEATLES" es va afegir posteriorment.

Encara que essencialment va ser fruit de la improvisació, la portada d'Abbey Road ha estat equiparada a la del Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (1967) pel nombre de vegades que ha estat imitada.

Llista de cançons[modifica | modifica el codi]

Cara A

  1. Come Together — 4:20 (Lennon/McCartney, solista:John Lennon)
  2. Something — 3:03 (Harrison, solista: George Harrison)
  3. Maxwell's Silver Hammer — 3:27 (Lennon/McCartney, solista: Paul McCartney)
  4. Oh! Darling — 3:26 (Lennon/McCartney, solista: Paul McCartney)
  5. Octopus's Garden — 2:51 (Ringo Starr, solista: Ringo Starr)
  6. I Want You (She's So Heavy) — 7:47 (Lennon/McCartney, solista:John Lennon)

Cara B

  1. Here Comes the Sun — 3:05 (Harrison, solista: George Harrison)
  2. Because — 2:45 (Lennon/McCartney, veus: Lennon, McCartney i Harrison)
  3. You Never Give Me Your Money — 4:02 (Lennon/McCartney, solista: Paul McCartney)
  4. Sun King — 2:26 (Lennon/McCartney, solista:John Lennon)
  5. Mean Mr. Mustard — 1:06 (Lennon/McCartney, solista:John Lennon)
  6. Polythene Pam — 1:12 (Lennon/McCartney, solista:John Lennon)
  7. She Came in Through the Bathroom Window — 1:57 (Lennon/McCartney, solista: Paul McCartney)
  8. Golden Slumbers — 1:31 (Lennon/McCartney, solista: Paul McCartney)
  9. Carry That Weight — 1:36 (Lennon/McCartney, veus: Lennon, McCartney, Harrison i Starr)
  10. The End — 2:19 (Lennon/McCartney, solista: Paul McCartney)
  11. Her Majesty – 0:23 (Lennon/McCartney, solista: Paul McCartney)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Making Of, emissió de Marc Ysaye a Classic 21, ràdio musical de la RTBF.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abbey Road Modifica l'enllaç a Wikidata