Abdó i Senén

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sants Abdó i Senén, o
sants Nin i Non

retaule de sant Abdó i Senén de Jaume Huguet (1460). (església de Sant Pere de Terrassa)
màrtirs
Nom secular Abdo i Sennis
Naixement segle III
Pèrsia?
Defunció c.250
Roma
Enterrament Basilica di San Marco (Roma); altres tradicions diuen que són a l'abadia de Santa Maria d'Arles, l'abadia de Saint-Médard a Soissons o a Florència
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització antiga
Lloc de pelegrinatge Roma, Arles (Vallespir)
Festivitat 30 de juliol
Fets destacables se'n dubta de la historicitat
Iconografia els dos junts, amb robes de noble i amb diadema o corona i espases a la mà
Patronatge diòcesi de Perpinyà, Alcoi, Lleó, Péscia (Itàlia), Sahagún, Cubelles, Banyoles (Terme), Gualta, Arles de Tec, l'Espluga de Francolí, Simat de la Valldigna, Sagunt, Inca, etc.; hortolans (a partir del s. XVI-XVII van ser substituïts per Sant Isidre), llauradors; boters, enterradors
Supressió del culte 1969, per Pau VI (elimina el sant del santoral romà, però en deixa el culte com a opcional)

Els sants Abdó i Senén (? - c. 254), en diversos calendaris i martirologis antics Abdo, Abdus, i Sennes, Sennis, Zennen són reconeguts sants per l'Església Catòlica Romana, i la seua festa se celebra el 30 de juliol.[1] A algunes localitats se celebra el 20 de març o el primer diumenge de maig.[2]

Llegenda[modifica | modifica el codi]

No se sap res sobre aquests sants excepte els seus noms, que van ser màrtirs, i que van ser soterrats un 30 de juliol en el cementeri de Pontianus vora la Via Portuensis. A causa d'aquesta falta de coneixement sobre ells i la manca de proves de la seva existència real, ja no estan inclosos al calendari catòlic romà de sants que es commemora litúrgicament en tot el món[3] tot i que se'n permet el culte als llocs on és tradicional.

Les seues cròniques, escrites majoritàriament abans del segle IX, i el beat Jaume de Voràgine a la seva Llegenda Àuria,[4] els descriuen com a ciutadans perses i cavallers principals, que, essent cristians, s'ocupaven de donar sepultura als cossos dels qui, amb la seva mort, havien assolit la vida eterna.

L'emperador Deci manà agafar-los i guardar amb altres perses que ja tenia captius, entrant amb ells a Roma amb gran magnificència. Després feu que Claudi, pontífex del Capitoli, exhortés Abdó i en Senén perquè adoressin ídols; però ells, amb gran resolució, li respongueren que només Jesucrist reconeixien per Déu, i a Ell havien ofert el sacrifici de si mateixos. Els fuetejaren cruelment amb plomades, i, despullats en l'amfiteatre, deixaren anar contra ells tres ferotges lleons i quatre óssos que es llençaren als peus dels sants màrtirs, encerclant-los i protegint-los. El jutge Valerià, atribuint aquest miracle a art màgica, menà que allí mateix els destrossessin: foren traslladats davant una imatge del Sol on foren degollats.[4]

Es diu que els seus cossos van ser soterrats per un subdiaca, Quirí, i traslladats durant el regnat de Constantí fins al cementeri de Pontianus, prop de les portes de Roma. Un fresc trobat al sarcòfag que conté les seues restes els representa rebent corones de mans de Crist. Segons Martigny, aquest fresc data del segle VII.

Relíquies[modifica | modifica el codi]

A Roma, se'n veneren les restes a la basílica de Sant Marc, vora el Capitoli (els bol·landistes afirmaren, davant les pretensions d'altres llocs, que aquestes eren les úniques restes autèntiques). Altres llocs, però, reclamen la possessió dels sants cossos: a l'abadia de Saint-Médard de Soissons es diu que són des del segle VII; a Florència també. També són venerats a Arles (el Vallespir), almenys des de finals del segle IX. Segons una tradició local l'abat Arnullf va portar-ne els cossos a l'abadia de Santa Maria d'Arles des de Roma, un fet que surt representat al retaule de sant Abdó i Senén de Jaume Huguet (1460). L'anomenada Santa Tomba va ser motiu de pelegrinatges durant l'Edat Mitjana.

Cripta dels sants Abdó i Senén a San Marco in Campidoglio de Roma, amb les relíquies dels sants a l'altar.  
La Santa Tomba a Arles, d'on raja aigua cada 30 de juliol.  
Selecció de Wikicommons

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Martyrologium Romanum (Libreria Editrice Vaticana, 2001 ISBN 88-209-7210-7)
  2. Holweck, Frederick George. A biographical dictionary of the saints: with a general introduction on hagiology (en anglès). Omnigraphics, 1991. ISBN 9781558888463. 
  3. Calendarium Romanum: ex decreto Sacrosancti Oecumenici Concilii Vaticani II instauratum. Typis Polyglottis Vaticanis, 1969. , p. 132
  4. 4,0 4,1 de Voragine, Jacobus; Rebull, Nolasc. Llegenda àuria. Olot, 1976 [Consulta: 2 d'agost de 2011]. , p. 422

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abdó i Senén Modifica l'enllaç a Wikidata