Abd-Al·lah ibn Sad

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu Yahya Abd Allah ben Sad ben Abi Sarh al-Amiri fou un home d'estat i general musulmà, del clan dels quraixites. Germà de llet del Califa Uthman, fou el seu principal suport i finalment cap dels partit dels omeies.

De jove fou secretari de Mahoma i més tard va abjurar de l'islam i va dir que havia alterat als escrits les suposades revelacions del profeta. Va estar a punt de ser condemnat a mort i fou salvat pel seu germà de llet Uthman. Després va tornar a l'islam.

Va prendre part a la conquesta d'Egipte sota les ordres de Amr ibn al-Asi en temps del Califa Omar (Umar), i ja llavors va governar l'Alt Egipte de fet de manera independent aprofitant la baralla entre el Califa i Amr ibn al-Asi.

En agraïment a Uthman, Abd Allah va dirigir tropes en favor del seu germà de llet per portar-lo al califat el 644.

Fou nomenat governador de tot Egipte però la data és incerta.[1] Va arreglar els afers entre musulmans i nubis i va ajudar al jove Muawiya en la seva expedició contra Xipre. El 27 de l'hègira (647-648) va fer una expedició contra l'Àfrica bizantina que va sotmetre; el 651 va establir la pau amb Núbia,[2] i va guanyar als bizantins la batalla naval de Dhat al-Sawari en la que la flota bizantina fou destruïda (655/656).[3]

Quan van esclatar revoltes contra Uthman, Abd Allah fou el campió legitimista. Va sortir d'Egipte per ajudar al califa deixant el govern interí a Al-Saib ibn Hisham, que poc després fou enderrocat pel partit revolucionari egipci dirigit per Muhammad ibn Hudhayfa, que va impedir a Abd Allah el retorn. Aquest, mentre, assabentat de la mort d'Uthman, es va unir a Muawiya.

Va morir entre el 36 i el 37 (entre 656 i 658) a Ascaló o a Ramla.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ibn Taghribirdi diu que fou el 25 de l'hègira, és a dir 645-646; quan va esclatar la revolta d'Alexandria Amr no la va poder controlar i en conseqüència fou destituït i va entregar el poder a Abd Allah quan ja la calma s'havia restablert; Uthman va oferir-li el càrrec de administrador de finances i a Amr ibn al-Asi el govern militar d'Egipte, però Amr va refusar, i Abd Allah va reunir els dos lloc i va augmentar la recaptació de la província
  2. Hrbek, Ivan. Africa from the Seventh to the Eleventh Century (en anglès). James Currey Publishers, 1992, p. 103. ISBN 0852550936. 
  3. Ridpath, John Clark. Ridpath's Universal History, Merrill & Baker, Vol. 12, New York, p. 483.