Abd-al-Aziz ibn Saüd

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Abd-al-Aziz ibn Saüd
Abd-al-Aziz ibn Saüd
Ibn Saüd en una imatge de 1945.

1r rei d'Aràbia Saudita Aràbia Saudita
Regne
22 de setembre de 1932 - 9 de novembre de 1953
Succeït per Saud bin Abdul-Aziz

Naixement 15 de gener de 1876[1]
Al-Riyad
Defunció 9 de novembre de 1953 (als 77 anys)
Taif, Aràbia Saudita

Abd-al-Aziz ibn Abd-ar-Rahman ibn Fàysal Al Saüd, també conegut, abreujadament, com Abd-al-Aziz ibn Saüd o, senzillament, Ibn Saüd (en àrab عبد العزيز بن عبد الرحمن بن فيصل آل سعود, ʿAbd al-ʿAzīz b. ʿAbd ar-Raḥmān b. Fayṣal Āl Saʿūd) (Riad, 26 de novembre de 1880 (?) — Taif, 9 de novembre de 1953), primer rei d'Aràbia Saudita des del 22 de setembre de 1932 fins a la seva mort, és considerat el fundador de l'estat modern saudita.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Pertanyent a la família Al Saüd, tradicionals senyors del país interior de Najd i de la ciutat de Riad, va haver d'exiliar-se al costat de la seva família a Kuwait on va passar part de la seva adolescència. En la primavera de 1901, va assolir reunir amb el suport de diverses tribus àrabs, una expedició que va penetrar en territori sota ocupació de l'imperi Otomà, amb la intenció de recuperar les terres d'origen de la seva família. En finalitzar el ramadà, que va provocar la dissolució de la major part de la tropa, va atacar amb únicament una vintena d'homes la capital Riad en la nit del 15 de gener de 1902, aconseguint donar mort al governador de la família rival Rashidi. El lideratge d'Ibn Saud va aconseguir llavors l'adhesió de nombrosos fidels a la seva causa amb els quals va poder conquerir definitivament la ciutat.

Sultà de Najd[modifica | modifica el codi]

Progressivament, Ibn Saüd va consolidar els territoris entorn de la regió de Najd, en disputa amb els partidaris d'Ibn Ràixid, aliat dels turcs, i gràcies al suport britànic que, no obstant això, va derivar en un protectorat des de 1915, durant la Primera Guerra Mundial. En 1922 va aconseguir derrotar definitivament els raixidi amb el que les seves possessions es van duplicar.

En 1925 va conquerir la ciutat de La Meca acabant amb gairebé 700 anys de dominació Haiximita dels sants llocs de l'Islam.

Rei de Hijaz[modifica | modifica el codi]

El 8 de gener de 1926 és proclamat rei del Hijaz,[2] sent reconeguda pels britànics en el Tractat de Jiddah el 20 de maig de 1927 la seva sobirania independent sobre els territoris de Najd, a l'est, i del Hijaz, a l'oest.

En el període de 1927 a 1932, Idn Saud va estendre el seu govern sobre cada vegada més territoris de la península fins que va culminar la seva pràctica total dominació.

Rei d'Aràbia Saudita[modifica | modifica el codi]

Decidit a unificar les seves possessions, el 22 de setembre de 1932 s'autoproclama rei d'Aràbia Saudita amb el suport del govern britànic.

A partir de 1938 es descobreixen en terres saudites jaciments colossals de petroli que són objecte d'acords preferents amb companyies petrolieres, principalment dels EUA, que contribueixen a l'enriquiment directe de la Casa de Saud.

Tot i les relacions estretes amb les potències aliades, Aràbia Saudita va mantenir una posició neutral durant la Segona Guerra Mundial i va prendre partit per la causa àrab durant la guerra d'independència d'Israel de 1948.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abd-al-Aziz ibn Saüd
  1. No es té certesa de quin va ser el dia exacte del seu naixement.
  2. Leatherdale, Clive. Britain and Saudi Arabia, 1925-1939: the Imperial Oasis (en anglès). Routledge, 1983, p.59. ISBN 0714632201.