Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí al-Mudhàffar, més conegut simplement com Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova. Era fill d'Almansor (el seu segon fill) i d'Al-Dhalfa que era una umm wàlad.
Va participar a diverses campanyes al nord d'Hispània i a Marroc, del que fou una mena de virrei després del 998, amb residència a Fes, fins el 999 quan fou cridat altre cop a Còrdova.
A la mort (10 d'agost de 1002) d'Almansor (Al-Mansur) a Medinaceli, tres dies després de la batalla de Calatañazor (8 d'agost de 1002) el va succeir com hàjib el seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar. Els regents de Lleó, el comte gallec Menendo Gonzàlez, la seva dona Na Major i Elvira de Castella i de Ribagorça, la mare del rei, van rebutjar pagar el tribut a Còrdova. El mateix va fer el comte de Barcelona i el comte de Castella. Aprofitant la feblesa musulmana, els catalans van atacar la frontera, enfrontant-se a la Batalla d'Albesa però foren derrotats. Abd al-Malik va iniciar el 1003 la seva primera campanya a les zones de frontera (thughur), aquesta contra el Comtat de Barcelona (Bilad al-Ifrandj), i va devastar les regions occidentals, la serra del Montseny, les comarques d'Igualada i Manresa a l'Osona, en especial Castellolí prop d'Igualada que fou arrasada.
El 1004 va fer una expedició contra el comte de Castella, Sanç I Garcia, que era oncle del rei de Lleó, que va demanar una treva i va fer aliança amb el nou hadjib, en l'esperança d'obtenir la seva ajuda per substituir a Menendo Gonzàlez com a regent de Lleó; després de signada l'aliança Sanx Gàrces va reclamar la regència.
El 1005 Abd al-Malik va fer una expedició contra el Regne de Lleó; la comarca de Zamora fou assolada per forces dirigides pel general Wadih. Amb els cordovesos anaven forces castellanes que reclamaven la regència del regne pel seu comte. Menendo Gonzàlez no hi va accedir i va portar el litigi davant el califa de Còrdova, però per raons desconegudes aquest va fallar en favor de Menendo, i no va autoritzar el tractat amb Castella. Llavors el comte va declarar la guerra al califat. Sanx Gàrces va enviar soldats a recuperar Sepúlveda i altres fortaleses que havia hagut de cedir a la vora del riu Duero, va repoblar aquestes regions i va concedir furs a les viles.[1]
El 1006 el hadjib va atacar el Comtat de Ribagorça destruint totes les seves esglésies entre elles, la catedral de Roda d'Isàvena.[2] Els comtes catalans es van unir per fer front a l'hadjib i Ramon Borrell de Barcelona, Bernat Tallaferro de Besalú, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell[3] van enfrontar-se amb els exèrcits musulmans a la batalla de Torà, a castrum Thoranum.[4] Els musulmans van ser derrotats, patint 5.000 baixes, entre ells un dels seus principals homes. Castella, Lleó i el Regne de Navarra van formar una aliança contra Còrdova. A aquesta ciutat el visir Isa ben Said Al-Yashubi va preparar un complot per deposar al hadjib, que fou descobert. Isa fou executat el 4 de desembre del 1006.
El 1007 va fer una expedició contra Castella i va devastar la fortalesa de Clunia. Aquesta victòria fou la que li va valer l'obtenció del califa del lakab (títol) honorific de Al-Muzaffar ("el triomfador").
El 1008 preparava una expedició contra Castella, quan va morir d'una malaltia de pit a la vora del Guadimellato o Wadi Armilat prop de Cordova (20 d'octubre del 1008). Els rumors deien que havia estat enverinat pel seu germanastre Abd al-Rahman ben Sanxul ben Muhammad ben Abi Amir "Shandjwilo" ("Sanchuelo") que el va succeir com hadjib i va obligar al califa Hixam a atorgar-li el nomenament.
Durant el seu govern va conservar el poder fort i va afavorir als funcionaris esclavons (sakaliva) contra l'aristocràcia àrab.
[modifica] Vegeu també
- Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar, visir.
[modifica] Referències
- ↑ del que va derivar el seu renom de "el dels bons furs"
- ↑ Junyent, Eduardo. L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. L'Abadia de Montserrat, 1983, p.53. ISBN 8472025551.
- ↑ (anglès) Carl Erdmann, The Origin of the Idea of Crusade, p.99-100. Traduït de l'alemany a l'anglès per Marshall W. Baldwin i Walter Goffart. Princeton University Press, 1977
- ↑ Castell o lloc fortificat de Torà
[modifica] Bibliografia
- Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "ʿAbd al-Mālik ibn Abī ʿĀmir".
- Ibn Bassan, Dhakhira
- Ibn Idhari, Bayan (traduit per Dozy)
- Évariste Lévi-Provençal, Historia de la España Musulmana
