Abd-ar-Rahman al-Fihrí

Abd-ar-Rahman ibn Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí (en àrab, عبد الرحمن بن حبيب بن أبي عبيدة الفهري, ʿAbd ar-Raḥmān ibn Ḥabīb ibn Abī-ʿUbayda al-Fihrī) (mort el 755), més conegut com Abd-ar-Rahman al-Fihrí, fou un general musulmà.

El fill d'Abd-ar-Rahman, Habib ibn Abd-ar-Rahman, qui es va revoltar i amb l'ajut d'un dels seus oncles paterns, Imran ibn Habib, governador de Tunis, va enderrocar l'usurpador i va assolir el govern, i besnét d'Uqba ibn Nafi, valí d'Ifriquiya durant el califat omeia.

Va participar en algunes expedicions del seu pare, Habib ibn Abi-Ubayda, contra el Sus (Marroc) i Sicília. Va sobreviure a la greu derrota que els berbers van infringir als àrabs el 741, en la que van morir el seu pare i el governador Kulthum ibn Iyad. Llavors va passar a l'Àndalus, però, amenaçada la seva vida, va tornar a Ifriquiya el 744 i es va revoltar contra el governador Hanzala ibn Safwan al-Kalbí, qui finalment li va lliurar el govern provincial el 745.

Com a governador a Kayrawan, va haver de fer front a diverses revoltes tribals. Va fer expedicions a Sicília i Sardenya (752). Caiguda la dinastia omeia, es creu que inicialment va reconèixer als abbàssides (vers 751), però sota el califa Al-Mansur (que va accedir al tron el 754) va rebre un missatge injuriós i li va retirar el reconeixement. El califa va instigar a dos germans del governador a revoltar-se; un dels germans, Ilyàs ibn Habib el va assassinar i es va erigir en governador el 755.

Referència

Levi Provençal, E. Historia de la España musulmana.