Abd-al-Latif al-Baghdadí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:18, 29 maig 2016 amb l'última edició de MALLUS (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Abd-al-Latif al-Baghdadí, també conegut pel seu làqab com a Ibn al-Labbad (en àrab موفق الدين أبو محمد عبد اللطيف بن يوسف بن محمد بن علي بن أبي سعد ابن اللباد, Muwawwaq ad-Dīn Abū Muḥammad ʿAbd al-Laṭīf b. Yūsuf b. Muḥammad b. ʿAlī ibn Abī Saʿd ibn al-Labbād) (Bagdad 1162/1163-1231/1232) fou un erudit, egiptòleg, historiador i metge àrab de Bagdad. Estudià gramàtica, dret, tradicions i altres temes fins a abraçar quasi tots els àmbits del coneixement de l'època. El 1192 es va entrevistar amb Saladí a Jerusalem i després va anar a Damasc i el Caire (llocs on ja havia estat abans). després de la conquesta d'Erzindjan per Kai Kobad, va viatjar a Erzurum, Erzindjan i Alep passant per Kamakh, Diwrigi i Malatya (1228), per tornar finalment a Bagdad on va morir poc després. Va deixar molts escrits però pocs es conserven; entre aquests Al-Ifada wa-l-i-tibar, publicat a París el 1810, i escrits de tradició, medicina, filologia, matemàtiques i filosofia.[1]

Notes

  1. *L. Leclerc, Histoire de la médicine arabe

Referències