Abd al-Rahman ben Hixam
Abd al-Rahman ben Hixam (عبد الرحمان ,1789/1790-1859) fou soldà de Marroc del 1822 al 1859.
Fou proclamat a Fes el 30 de novembre de 1822 succeint al seu oncle Mawlay Sulayman, que l'havia designat hereu. Va haver de fer front a diverses revoltes:
- Revolta dels Zemmur el 1824/1825
- Revolta dels Banu Zarwal el 1825
- Revolta dels Shiyadma el 1827
- Revolta dels Shararda el 1828
- Revolta dels Udaya el 1831/1832
- Revolta dels Zemmur el 1843
- Revolta dels Banu Amir i el Za'ir el 1849
- Revolta dels Zemmur el 1852
- Revolta dels Banu Musa 1853
- Revolta dels Zemmur el 1857/1858
Va signar acords comercials amb diversos estats europeus i Estats Units:
- Portugal el 1823
- Gran Bretanya el 1824
- Sardenya el 1825
- Espanya el 1825
- França el 1825
- Gran Bretanya el 1827
- Àustria el 1830
- Nàpols el 1834
- Estats Units el 1836
- França el 1844
- Suècia el 1844
- Dinamarca el 1844
El 1828 els britànics van bloquejar Tànger i el 1829 els austríacs van bombardejar Larraix, Arzila i Tetuán en represàlia per que els marroquins havien capturat naus de comerç.
El 1830 va nomenar khalifes (delegats) a Tlemcen, Miliana i Medea sobre els que va tenir autoritat fins el 1832 quan els franceses el van obligar a retirar-los. De 1832 a 1834 va ajudar a Abd el-Kader, cap de la guerra santa a Algèria. Quan més tard Abd el-Kader es va refugiar al Marroc, els francesos van bombardejar Tànger (6 d'agost de 1844), van derrotar els marroquins a Isly (14 d'agost de 1844) i van bombardejar Mogador (15 d'agost de 1844) obligant al soldà a declarar a Abd el-Kader fora de la llei pel tractat de Tànger del 26 d'octubre de 1844, i el 1847 va acceptar expulsar-lo dels seus dominis, i es va haver d'entregar a França.
El 1843 l'agent consular espanyol Darmon al Marroc fou assassinat; el 1851 fou saquejat el correu francès "Courraud Rose" provocant la represàlia francesa amb el bombardeig de Salé; i després fou assassinat l'agent francès Paul Rey el 1855; en cada cas va haver d'acceptar les imposicions de les potències estrangeres.
Va morir a Meknes el 28 d'agost de 1859.
Bibliografia [modifica]
- L. Godard, Description et histoire du Maroc, París 1860
