Abd al-Rahman ben Hixam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abd al-Rahman ben Hixam - عبد الرحمان (àrab) - (1789/1790- Meknes, 28 d'agost de 1859) fou soldà de Marroc del 1822 al 1859. Fou proclamat a Fes el 30 de novembre de 1822 succeint al seu oncle Mawlay Sulayman, que l'havia designat hereu. Va haver de fer front a diverses revoltes:

  • Revolta dels Zemmur el 1824/1825
  • Revolta dels Banu Zarwal el 1825
  • Revolta dels Shiyadma el 1827
  • Revolta dels Shararda el 1828
  • Revolta dels Udaya el 1831/1832
  • Revolta dels Zemmur el 1843
  • Revolta dels Banu Amir i el Za'ir el 1849
  • Revolta dels Zemmur el 1852
  • Revolta dels Banu Musa 1853
  • Revolta dels Zemmur el 1857/1858

Va signar acords comercials amb diversos estats europeus i Estats Units:

  • Portugal el 1823
  • Gran Bretanya el 1824
  • Sardenya el 1825
  • Espanya el 1825
  • França el 1825
  • Gran Bretanya el 1827
  • Àustria el 1830
  • Nàpols el 1834
  • Estats Units el 1836
  • França el 1844
  • Suècia el 1844
  • Dinamarca el 1844

El 1828 els britànics van bloquejar Tànger i el 1829 els austríacs van bombardejar Larraix, Arzila i Tetuan en represàlia pel fet que els marroquins havien capturat naus de comerç.

El 1830 va nomenar khalifes (delegats) a Tlemcen, Miliana i Medea sobre els que va tenir autoritat fins al 1832 quan els franceses el van obligar a retirar-los. De 1832 a 1834 va ajudar a Abd el-Kader, cap de la guerra santa a Algèria. Quan més tard Abd el-Kader es va refugiar al Marroc, els francesos van bombardejar Tànger (6 d'agost de 1844), van derrotar els marroquins a Isly (14 d'agost de 1844) i van bombardejar Mogador (15 d'agost de 1844) obligant al soldà a declarar a Abd el-Kader fora de la llei pel tractat de Tànger del 26 d'octubre de 1844, i el 1847 va acceptar expulsar-lo dels seus dominis, i es va haver d'entregar a França.

El 1843 l'agent consular espanyol Darmon al Marroc fou assassinat; el 1851 fou saquejat el correu francès "Courraud Rose" provocant la represàlia francesa amb el bombardeig de Salé; i després fou assassinat l'agent francès Paul Rey el 1855; en cada cas va haver d'acceptar les imposicions de les potències estrangeres.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • L. Godard, Description et histoire du Maroc, París 1860