Abd el-Kader

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Abd el-Kader

Abd-al-Qàdir ibn Muhyí-d-Din al-Hassaní al-Jazaïrí (en àrab عبد القادر الجزائري, `Abd al-Qādir al-Jazā'irī) (Guetna (Mascara), 1808- Damasc, 1883), conegut com a emir Abd-al-Qàdir o, segons la pronunciació dialectal i la transcripció tradicional francesa, emir Abd el-Kader o Abdelkader, va ser un escriptor, poeta, filòsof i teòleg sufí algerià. Amb la invasió francesa del país, es va convertir en un home polític i cap militar per dirigir la resistència. És considerat com el primer creador de la nació algeriana i es va convertir en símbol de la resistència contra el colonialisme i l'opressió.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La família era originària del Rif i va néixer el 1808 a Guetna al-Hamman a 20 km a l'oest de Mascara. Va estudiar a Arzeu i Orà. El 1828/1829 va peregrinar a la Meca poc després del seu matrimoni.

Guerra[modifica | modifica el codi]

Quan els francesos van ocupar Alger el 5 de juliol de 1830, el seu pare Muhyí-d-Din va assolir a la seva regió la direcció de la lluita contra els invasors, però el pare va deixar la direcció al fill que fou proclamat soldà dels àrabs el 22 de novembre de 1832 per les tribus haixim, bani amir, i gharaba. Les seves forces però van fracassar davant Orà i Mostaganem (1833) encara que va aconseguir mantenir l'agitació.

El general Desmichels va negociar amb ell la pacificació (4 i 26 de febrer de 1834) i fou reconegut com a emir dels creients; la seva autoritat s'estenia fins a la vora d'Alger (abril de 1835) però les seves pretensions van provocar la represa de la guerra.

El 28 de juny va derrotar els francesos a Macta, però Clauzel i Bugeaud van prendre venjança cremant Mascara (6 de desembre) i ocupant Tremissèn (Tlemcen) (13 de gener de 1836) i van derrotar Abd el-Kader al ued Sikkak el 6 de juliol. Per tres vegades l'emir fou abandonat per les seves tropes, però tres vegades les va reagrupar.

Els francesos es trobaven bloquejats a les viles i els colons eren atacats arreu; les tribus aliades als francesos també patien represàlies. El govern de Lluís Felip va decidir negociar i es va signar el tractat de la Tafna (30 de maig del 1837) entre Abd el-Kader i Bugeaud. Els francesos conservaven Orà, Arzeu, Mostaganem, Alger, Blida i Kolea, i l'emir rebia la província d'Orà, part de la d'Alger i tot el beilicat del Titteri.

Del juliol de 1837 al novembre del 1839 hi va haver pau i l'emir va aprofitar per organitzar les seves tropes. La seva capital es va establir a Tagdempt, i es va fer reconèixer per tots els caps de tribus fins al Marroc i el Sàhara. L'ambigüitat del tractat va fer que entrés en territori que els francesos consideraven que no hi tenia dret; el general Valée va proposar un tractat addicional aclaridor però Abd el-Kader no el va voler signar.

L'expedició "Portes de ferro" en la que el duc d'Orleans va unir Constantina i Alger, va servir de pretext a Abd el-Kader per reprendre la guerra i el 20 de novembre de 1839 les seves forces van envair la Mitidja, saquejant els establiments i massacrant als colons; Alger estava amenaçada; els francesos van ocupar la Miliana i Medea (maig i juny del 1840) però això no ho va resoldre, ja que les guarnicions franceses havien de ser abastides per combois que eren objecte d'atacs.

El 29 de desembre de 1840 el general Bugeaud fou nomenat governador general. Entre 1841 i 1843 va ocupar les ciutats de Tagdempt, Mascara, Boghar, Taza, Saïda, Tremissèn (Tlemcen), Sebdou i Nedroma i va fer expedicions per tot el país intentant capturar al seu enemic i destruir a les seves forces. El dia 16 de maig de 1843 la nova capital de l'emir, Smala, fou ocupada; les tribus es van començar a sotmetre a França.

A finals d'any, molt debilitat, Abd el-Kader es va refugiar a la frontera marroquina per quedar a resguard i enrolar soldats . L'ocupació de Lalla Maghnia pels francesos va provocar un conflicte amb Marroc, però els francesos van reaccionar contra aquest país bombardejant Tànger i Mogador (6 i 15 d'agost de 1844) i van derrotar a les forces marroquines a Isly el 14 d'agost de 1844. El soldà Mawlay Abd-ar-Rahman va haver de refusar ajudar al seu hoste i el va haver de declarar fora de la llei.

El 1846 Abd el-Kader va tornar a Algèria per agafar la direcció de les revoltes que esclataven a diversos llocs. El 23 de setembre va obtenir una victòria a Sidi Brahim, però els francesos van enviar 18 columnes que el van empènyer altre cop cap al Marroc (juliol del 1846) on va trobar l'hostilitat del sultà, i va quedar bloquejat entre les tribus lleials al soldà marroquí i els francesos. Va entrar a Algèria altre cop, ja que no tenia cap sortida per anar més al sud com volia, i finalment es va rendir al duc d'Aumale el 23 de desembre de 1847 contra la promesa de ser enviat a Jerusalem o Alexandria, que no es va complir.

Enviat a Toló, després a Pau, i després a Amboise, finalment fou alliberat per Lluís Napoleó el 16 d'octubre de 1852 i va rebre una pensió dels francesos dels que havia esdevingut lleial. Va anar a viure a Brousse el 1853 i el 1855 va anar a Damasc, on va provar la seva lleialtat salvant al cònsol de França i a milers de persones cristianes que els drusos volien matar (juliol del 1860).

Va morir la nit del 25 al 26 de maig de 1883.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abd el-Kader


  • Coronel Paul Azan, L'Émir Abd el-Kader, París 1925
  • M. Emerit, L'Algéria a l'époque d'Abd el-Kader, París 1951