Abdallah II de Jordània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Abdallah II de Jordània
Abdallah II de Jordània
El rei Abdallah II de Jordània.

Regne
7 de febrer de 1999 - present
Precedit per Hussein I de Jordània
Coronació 9 de juny de 1999
Hereu príncep Hussein de Jordània

Batejat عبد الله الثاني بن الحسين
Naixement 30 de gener de 1962 (1962-01-30) (52 anys)
Amman, Jordània
Consort Rania Al-Yassin
Descendència
Casa Reial Haiximita
Pare Hussein I de Jordània
Mare Antoinette Avril Gardiner

Coat of Arms of Jordan.svg

Abd-Al·lah II de Jordània (també transcrit Abdal·là o Abdullah) (Amman, Jordània, 1962). És l'actual rei de Jordània, éssent el quart membre de la dinastia haiximita que governà Jordània.

Fill del rei Hussein I de Jordània i la seva segona esposa, la britànica Antoinette Gardiner convertida en princesa Muna al-Hussein. Nascut el dia 30 de gener de 1962 al Palau de la Governació d'Amman succeí al seu pare al tron el 7 de febrer de 1999.

Formació[modifica | modifica el codi]

Educat als millors col·legis del Regne Unit i els Estats Units i seguint el camí del seu pare rebé formació militar a l'elitista Royal Academy de Sandhurst on han rebut formació el comte Joan de Borbó, el príncep Carles de Gal·les o el príncep Pau de Grècia. Posteriorment estudià a Oxford i el 1986 es llicencià en relacions internacionals per la Universitat de Georgetown. Després prestà serveis a l'exèrcit britànic i a les unitats cuirassades de l'Exèrcit reial jordà.

Realitzà una brillant carrera militar tant a l'exèrcit britànic com al jordà i l'any 1993 fou ascendit al grau de subcomandant de les forces especials encarregades de la protecció de la família reial, i l'any següent, després de dirigir una reeixida operació de captura d'un pistoler que havia abatut a diverses persones, al grau de general al front d'una unitat especial antiterrorista. Aquesta unitat va participar en el restabliment de l'ordre públic arran dels disturbis de 1996 al sud del país.

Abdallah nasqué amb la condició de príncep hereu de la corona jordana però l'any 1965 Hussein cregué oportú designar el seu germà, el príncep Hassan de Jordània, davant dels múltiples atemptats contra la seva persona. Hussein tornà a canviar la decisió poques setmanes abans de morir.

Matrimoni i descendència[modifica | modifica el codi]

L'any 1993 contragué matrimoni amb Rania Al-Yassin, nascuda a Kuwait en el si d'una distingida família palestina i resident a Jordània des de 1990. Pel matrimoni i la successió de 1999 Rània té dret a la dignitat de reina per la disposició del seu espòs de 21 de març de 1999. El matrimoni té quatre fills:

  • el príncep hereu Hussein de Jordània, nascut el 1994 a Amman.
  • la princesa Iman de Jordània, nascuda el 1996 a Amman.
  • la princesa Salma de Jordània, nascuda el 2000 a Amman.
  • el príncep Hashem de Jordània, nascut el 2005 a Amman.

Rei de Jordània[modifica | modifica el codi]

El 25 de gener de 1999, el rei Hussein, a les portes de la mort i des d'Estats Units, on rebia un tracatament contra el càncer que patia, va emetre un decret pel qual retirava a Hassan la condició de príncep hereu i l'atorgava a Abdallah. El dia següent Hassan traspassà tots els símbols de príncep hereu al seu nebot el nou príncep hereu Abdallah.

La decisió sorprengué profundament. No es discutia la capacitat del nou príncep hereu ni la de l'anterior, però sorprengué pel moment extremadament dramàtic en què tingué lloc. Segurament la decisió parteix de les gens dissimulades mostres d'ambició del príncep Hassan en forma d'intrigues palatines i de moviments per col·locar els seus homes de confiança a llocs claus de l'Administració i de l'Exèrcit. La trajectòria de Hassan, excel·lent gestor però príncep poc popular acabaren de fer decantar la balança.

Amb Abdallah al tron es restaurava el principi de primogenitura i de descendència directa del llinatge haiximita. La seva experiència militar li garantia el suport de les forces armades i l'afecte del poble del qual el nombrós component palestí (30% de la població) veuria amb bons ulls tenir una reina palestina. Malgrat tot, tenia poca experiència en l'Administració o en la diplomàcia però tenia bones relacions amb les Cases reials del Golf i havia participat en nombrosos projectes de desenvolupament turístic.

El 6 de febrer el rei Hussein va entrar en coma irreversible, i Abdallah fou declarat regent. Les declaracions d'Abdallah tranquil·litzaren enormement a la comunitat internacional, per a qui era un complet desconegut: "intentaré efectuar una transició pacífica i tranquil·la per mantenir l'estabilitat del país" i "emprendre reformes democràtiques radicals" i "un suport més gran al procés democràtic, a la llibertat d'expressió, al pluralisme polític i a les institucions de la societat civil".

El rei Hussein I de Jordània morí el 7 de febrer. Hores després Abdallah jurà com a príncep hereu i designà successor el seu germà, el príncep Hamzah de Jordània. L'enterrament, on acudí la comunitat internacional en ple, fou l'oportunitat per demostrar una imatge de normalitat i d'unitat entre les relacions del nou rei i el seu oncle, el príncep Hassan.

Dies abans Abdallah havia estat rebut per la secretària d'Estat Madeleine Albright qui havia recolzat plenament el nou monarca i havia compromès ajudes suplementàries al Regne de Jordània per tal d'evitar-ne l'excessiva dependència d'Iraq. Respecte al veí Iraq, el nou monarca canvia un pèl la política del seu pare, abandonà la neutralitat absoluta de Hussein i qualificà el país com una amenaça per la seguretat de certs països del Golf. Abdallah oferia les màximes garanties als Estats Units i n'esdevenia una fidel aliat que ja des de 1996 gaudia al seu nomenat el sisè país aliat princial no de l'OTAN.

La trobada amb Iàssir Arafat a Gaza el 26 de maig va demostrar que la desaparició de Hussein no alteraria les relacions entre Jordània i Palestina. Dos mesos després es trobà a Àqaba amb el primer ministre israelià Ehud Barak i també visità Síria i Líban. En les reunions deixà clar el seu suport a la causa palestina. L'any 2000 arran de la segona intifada va condemar l'ús de l'exèrcit per part d'Israel però alhora demanà prudència al moviment palestí.

A l'ordre intern, el setembre de 1999 Abdallah va disposar mesures represives en contra de sectors islamistes i fonamentalistes de Hamàs. L'advertència anava en contra de tots els partits islamistes inclosos els Germans Musulmans.


Precedit per:
Hussein I
Rei de Jordània
1999–present
Succeït per:


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abdallah II de Jordània