Abdalwadites

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Abdalwadites
الزيانيون
Flag of Morocco 1147 1269.svg
1235 – 1556 Armoiries Habsbourg.svg
Flag of the Ottoman Empire (1453-1517).svg

de}}}

Bandera

Ubicació de
Capital Tilimsen
Forma de govern Soldanat
Història
 • Establiment 1235
 • Dissolució 1556

Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites (en àrab بنو عبد الواد, Banū ʿAbd al-Wād, بنو زيان, Banū Zayyān, o الزيانيون, az-zayyāniyyūn), van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.

L'origen de la dinastia és zanata berber; els Banu Abd-al-Wad, igual que els Banu Marín, els Banu Tujín, els Banu Raixid o els Banu Mzab, formaven part del grup zanata dels Banu Wasin. Aquestos nòmades foren expulsat de la regió de l'Aures cap a l'oest per la invasió hilaliana de Tunísia del segle XI i es van establir a l'altiplà d'Orà. La tribu fou partidària dels almohades, especialment en el període de lluita contra els mallorquins Banu Ghaniya (1185-1203).

Els Banu Abd-al-Wad van defensar la ciutat de Tlemcen. La ruïna de les ciutats de la rodalia va portar cap aquesta molts refugiats i emigrants. El 1235 el xeic de la tribu, Yaghmuràssan ibn Zayyan, va heretar de son germà el comandament de totes les branques de la família; l'elecció, aprovada per les tribus, fou sancionada per un decret del califa almohade (1236). La caiguda dels almohades el 1248, als que va sostenir fins al final, el va enfrontar als marínides. El primer gran enfrontament fou el setge de Tlemcen pels marínides que va durar del 1298 al 1306. Mansura (Victòria), el campament dels assetjants, va sorgir llavors. Abu-Zayyan I va aconseguir l'aixecament del setge el 1306.[1]

La primera ocupació marínida es va fer el 1337 i va durar uns deu anys. Altra vegada fou conquerida el 1352 fins que el 1359 Abu-Hammu II, amb suport hàfsida, els va expulsar, però el seu fill Abu-Taixufín II va ocupar el poder amb ajut marínida i s'hi va mantenir poc més que com a vassall, per després donar suport a altres emirs que van arribar al poder no sempre legítimament.

Al segle XV el perill va venir del costat dels hàfsides, que el 1424 i 1468 van imposar sobirans vassalls en dues expedicions victorioses. El 1509 Ferran el Catòlic va sortir victoriós de la Jornada de Mers el-Kebir, i el 1517 l'imperi otomà va establir el seu protectorat, tot i que entre 1543 i 1545 es van succeir diversos governants fins a imposar-se altre cop el retorn del partit dels otomans, que van eliminar la dinastia el 1555.[2]

Llista d'emirs abdalwadites de Tremissen[modifica | modifica el codi]

Emirs abdalwadites de Tremissen

Primera conquesta marínida 1337 - 1348 (el sobirà marínida era Abu-l-Hàssan Alí)
Governador Uthman ibn Yahya ibn Djarar (de una branca abdalwadita llunyana, els Tiklussen Ibn Taa-Al·lah)
Segona conquesta marínida 1352 - 1359 (el sobirà marínida era Abu-Inan Faris)
Tercera conquesta marínida, 1360 (el sobirà marínida era Abu-Sèlim Ibrahim)
Quarta conquesta marínida, 1372 (el sobirà marínida era Abu-Faris Abd-al-Aziz al-Mústansir)
Cinquena cinquesta marínida 1383 (el sobirà marínida era Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ibrahim)
Ocupació hafsida (sobirà hàfsida Abu-Faris Abd-al-Aziz 1430-1431)
Govern d'Oruç Reis, setembre del 1517- maig del 1518

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Andrés Giménez Soler, El sitio de Almería en 1309, p.25
  2. Abun-Nasr, Jamil M. A History of the Maghrib in the Islamic Period. 3a edició (en anglès). Cambridge University Press, 1987, p.155. ISBN 0521337674.