Abdalwadites

De Viquipèdia

Els abdalwadites, també coneguts com abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites (en àrab بنو عبد الواد, Banū ʿAbd al-Wād, بنو زيان, Banū Zayyān, o الزيانيون, az-zayyāniyyūn), van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.

Bandera dels abdalwadites

L'origen de la dinastia és zanata berber; els Banu Abd-al-Wad, igual que els Banu Marín, els Banu Tujín , els Banu Raixid o els Banu Mzab, formaven part del grup zanata dels Banu Wasin. Aquestos nòmades foren expulsat de la regió de l'Aures cap a l'oest per la invasió hilaliana de Tunísia del segle XI i es van establir a l'altiplà d'Orà. La tribu fou partidària dels almohades, especialment en el període de lluita contra els mallorquins Banu Ghaniya (1185-1203).

Els Banu Abd-al-Wad van defensar la ciutat de Tlemcen. La ruïna de les ciutats de la rodalia va portar cap aquesta molts refugiats i emigrants. El 1235 el xeic de la tribu, Yaghmurassan ibn Zayyan, va heretar de son germà el comandament de totes les branques de la família; l'elecció, aprovada per les tribus, fou sancionada per un decret del califa almohade (1236). La caiguda dels almohades el 1248, als que va sostenir fins al final, el va enfrontar als marínides. El primer gran enfrontament fou el setge de Tlemcen pels marínides que va durar del 1298 al 1306. Mansura (Victòria), el campament dels assetjants, va sorgir llavors. Abu-Zayyan I va aconseguir l'aixecament del setge el 1306.

La primera ocupació marínida es va fer el 1337 i va durar uns deu anys. Altra cop fou conquerida el 1352 fins que el 1359 Abu-Hammu II, amb suport hàfsida, els va expulsar, però el seu fill Abu-Taixufín II va ocupar el poder amb ajut marínida i s'hi va mantenir poc més que com a vassall, per després donar suport a altres emirs que van arribar al poder no sempre legítimament.

Al segle XV el perill va venir del costat dels hàfsides, que el 1424 i 1468 van imposar sobirans vassalls en dues expedicions victorioses. El 1509 es va imposar el protectorat espanyol i el 1517 el dels otomans. El 1540 es va restablir el protectorat espanyol per ser substituït pel turc i el 1543 altre cop l'espanyol, liquidat per una revolta que el 1544 va imposar altre cop el retorn del partit dels turcs. L'Imperi Otomà va eliminar la dinastia el 1555.