Abdul Rahman Ghassemlou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAbdul Rahman Ghassemlou

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Urmia (Iran) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1989 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Père-Lachaise, 76 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perpolític kurd
Activitat
Ocupaciópolític, personal acadèmic Modifica el valor a Wikidata
Partitpartit Democràtic del Kurdistan Iranià (1968–1989)
Tudeh (1948–1968) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
funeral (Cementiri de Père-Lachaise) Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 177851426 Modifica el valor a Wikidata

Abdul Rahman Ghassemlou (kurd: عەبدوڕەحمان قاسملوو, Ebdurehman Qasimlú) (Urmia, 22 de desembre de 193013 de juliol de 1989) fou un dirigent polític kurd iranià.

Era fill de Muhammad Vesugh, un ric terratinent kurd de la tribu Shahak. Va estudiar a una escola alcorànica a Urmia i després estudis universitaris a França i a Txecoslovàquia on va conèixer a Helen Krulich amb la qual es va casar i va tenir dues filles, Mina (1953) i Hewa (1955).

Va tornar al Kurdistan el 1952 i durant uns anys fou un actiu militant kurd a les files del Partit Democràtic del Kurdistan Iranià. El 1973 fou elegit secretari general del partit al tercer congrés i després reelegit algunes vegades. Va donar suport a la revolució contra el xa Reza Pahlevi el 1979, i quan Khomeini no va reconèixer els drets kurds es va revoltar contra aquest que va declarar als kurds la guerra santa; els kurds van patir massacres i execucions, moltes de membres del partit, que van durar fins al 1984. Ghassemlou es va exiliar a Europa. Des de 1980 a 1988 la guerra Iran-Iraq va amagar el conflicte kurd. Acabada la guerra el govern iranià va decidir negociar i es van celebrar diverses entrevistes a Viena (28 i 30 de desembre de 1988, 20 de gener i 13 de juliol de 1989).

A la darrera reunió del 13 de juliol la delegació iraniana la formaven Mohamed Jafar Sahraroudi, Hadi Mustafawi i Amir Mansur Bozorgian, i la kurda Abdullah Ghaderi Azar, Fadhil Rassul i el mateix Ghassemlou. Els tres iranians van matar els tres kurds i van poder escapar tranquil·lament. Ghassemlou fou enterrat a París el dia 20. El govern austríac no va denunciar a la república islàmica per aquests assassinats i va permetre el retorn a l'Iran dels tres assassins, un lliurement, un altres expulsat, i el tercer després d'estar uns mesos refugiat a l'ambaixada. No hi va haver investigació. El vicesecretari general, Sadegh Sharafkandi, va ocupar el lloc de Ghassemlou.