Abellerol verd
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Merops orientalis Latham, 1802 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Merops viridis Neumann, 1910 |
||||||||||||||
L'abellerol verd (Merops orientalis) és un ocell de la família dels meròpids (Meropidae) que habita en Àfrica i Àsia Meridional fins el sud-est asiàtic. [2]
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Fa 16 – 18 cm de llargària de les quals uns 5 cm corresponen a les dues allargades plomes centrals de la cua. Semblant a altres abellerols és un ocell esvelt amb colors vistosos.
- Sense dimorfisme sexual, el plomatge és verd brillant amb la gola blava. Capell i parts superiors amb un tint daurat vermellós.
A les ales, les plomes de vol són vermelloses girant progressivament a verd i les puntes negroses. Una fina línia ocular negra travessa l'ull.
- Iris vermell, bec negre i potes de color gris fosc.
- Els peus són febles amb els tres dits units a la base.[3]
- Els joves no presenten les llargues plomes centrals a la cua.
- De vegades hi ha diferencies notables entre subespècies, així els ocells del sud-est asiàtic tenen el capell vermellós i la cara, i parts inferiors color verd, mentre els de la Península Aràbiga tenen el capell ver, la cara blava i les parts inferiors blavoses. [4]
Hàbitat i distribució [modifica]
Cria en camp obert amb arbustos. A l'Àfrica i Aràbia es troba en zones àrides, però més cap a l'est ocupa hàbitats més variats. Aquesta espècie sovint caça des de talaies molt baixes, a un metre o menys. Utilitza filferros de les tanques i cables elèctrics. A diferència d'altres abellerols, es poden observar lluny de l'aigua. [5]
S'els veu sobretot a planures, però de vegades es poden trobar fins als 1500 – 1800 metres a l'Himàlaia. Són residents a les terres baixes del sud d'Àsia, però algunes poblacions es mouen estacionalment segons patrons poc coneguts [3] En algunes zones de Pakistan, són visitants estivals1906). [6]
Llistat de subespècies [modifica]
Se n'han descrit un nombre variat de subespècies:
- Merops orientalis viridissimus Swainson 1837. Des de Senegal, fins Eritrea, Etiòpia i l'oest de Sudan.
- Merops orientalis flavoviridis Niethammer 1955. Zones subdesèrtiques del Txad, fins la vora del Mar Roig a l'altura de Sudan.
- Merops orientalis cleopatra Nicoll 1910. A la llarga de la vall del Nil.
- Merops orientalis cyanophrys (Cabanis et Heine) 1860. Península aràbiga, Israel.
- Merops orientalis najdanus Bates 1935. Planura central de la Península Aràbiga.
- Merops orientalis beludschicus Neumann 1910. Des de la vora nord del Golf Pèrsic, fins Belutxistan i l'oest de l'Índia
- Merops orientalis orientalis Latham 1802. Des del nord-oest de l'Índia fins Bangladesh i Sri Lanka.
- Merops orientalis ferrugeiceps Anderson 1879. Des de Assam i Birmània fins Vietnam.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abellerol verd |
- ↑ Distribució i justificació d'estatus en IUCN Redlist Rev. 20-02-2010
- ↑ Fotografies i nomenclatura en alguns idiomes de l'abellerol verd a Birdguides Rev. 3-03-2011
- ↑ 3,0 3,1 Hugh Whistler (1949). Popular Handbook of Indian Birds. Fourth Edition. Gurney and Jackson. pp. 295–296. http://www.archive.org/details/popularhandbooko033226mbp
- ↑ C.H.Fry & K.Fry. (1992). Kingfishers, Bee-Eaters and Rollers. A Handbook. Princeton University Press. ISBN 0713680288
- ↑ S,Ali & S D Ripley (1983). Handbook of the birds of India and Pakistan. 4 (2 ed.). Oxford University Press. pp. 108–111
- ↑ Douglas Dewar (1906). "A Note on the Migration of the Common Indian Bee-eater (Merops viridis).". J. Bombay Nat. Hist. Soc. 17 (2): 520–522.
