Cas abessiu
El cas abessiu (també conegut com a cas caritiu o cas privatiu) és el cas gramatical utilitzat per marcar l'absència del substantiu que es declina en aquest cas. En català, aquesta funció està feta per la preposició sense o pel prefix a-.
El nom abessiu ve del verb llatí abesse ("estar lluny, estar absent") i és utilitzat especialment en referència a les llengües finoúgriques. El nom caritiu ve del verb llatí carere ("mancar") i se sol fer servir en referència a les llengües caucàsiques. El nom privatiu ve del verb llatí privare ("privar").
Taula de continguts |
En les llengües aborígens australianes [modifica]
Martuthunira [modifica]
En Martuthunira, el cas privatiu es forma amb dos sufixos, wirriwa i wirraa. No és clar quin criteri es fa servir per decidir quin dels dos sufixos cal usar.
| Parla-wirraa | nganarna. |
| diners-PRIV | 1PL.EXC |
| No tenim diners. | |
En llengües finoúgriques [modifica]
Finès [modifica]
En finès, el cas abessiu s'indica amb els sufixos -tta i ttä, segons les regles de l'harmonia vocàlica. Per exemple:
- raha "diners"
- rahatta "sense diners"
Una construcció equivalent es pot crear amb el mot ilman i el partitiu:
- ilman rahaa "sense diners"
o, més rarament:
- rahaa ilman "sense diners"
El cas abessiu s'utilitza rarament en la llengua escrita i encara menys en la llengua oral, malgrat que algunes formes abessives són més comuns que els seus equivalents amb ilman:
- tuloksetta "sense èxit, sense profit"
- Itkin syyttä. "vaig plorar sense motiu"
El cas abessiu, tanmateix, s'utilitza sovint per les formes nominals dels verbs (que es formen amb l'afix -ma- / -mä-, com ara puhu-ma-tta "sense parlar", osta-ma-tta "sense comprar" o välittä-mä-ttä "sense importar":
- Juna jäi tulematta "El tren no va aparèixer"
Sovint, aquesta forma pot ser substituïda per la forma negativa del verb:
- Juna ei tullut.
A vegades és possible sentir un usatge incorrecte de l'abessiu en finès, en què es combinen l'abessiu i el mot ilman:
- ilman rahatta
Es debat si això és degut a la influència de l'estonià.
Estonià [modifica]
L'estonià també utilitza l'abessiu, que s'indica amb el sufix -ta tant en el singular com en el plural:
- (ilma) autota "sense cotxe"
Les formes nominals dels verbs s'indiquen amb l'afix -ma- i la marca d'abessiu -ta:
- Rong jäi tulemata. "El tren no va aparèixer"