Abeurador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Abeurador en una muntanya.

Un abeurador és un lloc on solen anar a beure els animals.[1]

Classes[modifica | modifica el codi]

Naturals[modifica | modifica el codi]

Els rius, rierols, torrents, llacs i deus figuren en el grup d'abeuradors naturals junt amb alguns vegetals, les fulles dels quals, per la seva forma còncava, conserven l'aigua de la pluja i la rosada de les nits, com algunes espècies de cards, que serveixen d'abeurador als ocells.

Als països tropicals hi ha diverses plantes que destil·len un suc aquós, límpid, potable i molt fresc que els viatgers usen, en aquelles immenses selves, per apagar la set, com les lianes, l'interior de les quals està ple d'aigua i el nepente, tan comú en Madagascar, on els indígenes li donen un nom que equival a abeurador.

Artificials[modifica | modifica el codi]

Consisteixen uns en una esplanada en pendent, empedrada i tancada, a la qual es condueix l'aigua; la pendent de l'esplanada no pot ser superior a 0,10 per metre. Si l'aigua és corrent, la tanca de l'abeurador podrà consistir en pilons; si l'aigua és estancada és necessari separar el bany dels animals de l'abeurador.

L'abeurador ha de ser espaiós, perquè els animals puguin entrar i sortir amb facilitat sense causar-se dany ni atropellar les propietats contigües. Ha d'anar-se amb compte que les aigües siguin bé netes, a fi que no danyin als animals, ni saturin l'atmosfera amb gèrmens, amb aquest objecte s'han de netejar-se sovint i evitar que en els esmentats paratges es tirin animals, cossos, immundícies o altres objectes que puguin corrompre les aigües.

D'altres consisteixen en un piló allargat, de pedra o fusta, col·locat horitzontalment, al costat d'un pou o font. Alguns són a un temps fonts monumentals i abeuradors.

Amb el temps els abeuradors han anat incorporant diferents tècniques i tecnologies a mesura que la ramaderia anava incorporant aquestes. La industrialització de la ramaderia ha donat a lloc diferents solucions per tal de mantenir el bestiar convenientment hidratat i al mateix temps estalviar aigua. Així per exemple han aparegut els abeuradors mecànics, els quals són dotats de mecanismes per omplir-los d'aigua, com els abeuradors automàtics[2] que s'omplen quan l'animal fa obrir la tapadora del recipient o els de nivell constant[3] que es mantenen sempre plens d'aigua amb l'ajut una vàlvula de flotador que manté el nivell de l'aigua.

referències[modifica | modifica el codi]

  1. «abeurador». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «Abeurador». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Abeurador». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abeurador Modifica l'enllaç a Wikidata