Abidos de Mísia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la ciutat grega. Si cerqueu la ciutat egípcia, vegeu Abidos.

Abidos (grec antic: Ἄβυδος; llatí: Ăbȳdus i Ăbȳdos ) fou una ciutat de Mísia a l'Hel·lespont, al lloc de la punta Negara, a la part asiàtica, a l'altre costat de l'antiga ciutat de Sestos.

Fou probablement una ciutat de població tràcia que va esdevenir colònia de Milet vers el 700 aC. Darios I el gran la va incendiar durant la seva expedició a Tràcia perquè no fos ocupada pels escites (512 aC), però després es va recuperar i fou reconstruïda.

El 499 aC es va unir a la revolta de Jònia però fou ocupada pel general persa Daurises el 498 aC. Xerxes II de Pèrsia el 480 aC hi va construir un pont de vaixells perquè les seves tropes poguessin passar l'estret fins a l'altre costat (prop de Sestos, entre aquesta ciutat i Maditos).

Aliada d'Atenes, després del desastre de Sicília la ciutat es va revoltar el 411 aC i es va declarar a favor d'Esparta sotmetent-se al general espartà Dercílides. Després, com les ciutats gregues d'Àsia Menor, va passar a Pèrsia el 386 aC.

El 334 aC es va sotmetre amb joia a Alexandre el gran i va romandre una ciutat aliada de Macedònia; va passar a mans d'Antígon el borni que el 305 aC es va proclamar rei de Sardes, i després de ser derrotat i mort a Issos el 301 aC, va passar a mans de Lisímac de Tràcia, fins que aquest fou derrotat el 281 aC per Seleuc I Nicàtor que es va apoderar de les seves possessions asiàtiques i va passar a Europa on fou assassinat però els selèucides van conservar la costa asiàtica incloent Abidos. El 200 aC fou atacada per Filip V de Macedònia, i es va defensar aferrissadament però es va haver de rendir. Després de la primera guerra entre Macedònia i Roma el 196 aC, Roma la va declarar ciutat lliure junt amb altres ciutat asiàtiques i des de llavors va estar sota influència romana. La ciutat tenia al seu territori algunes mines d'or que eren exhaurides al temps dels romans.

La ciutat va existir fins després de la caiguda de Bizanci al segle XV, però va gairebé desaparèixer sota els otomans. Un llogaret anomenat Aidos o Avido seria l'antiga Abidos. Al segle XX, després de la I Guerra Mundial, fou una zona restringida, ja que era l'únic punt dels Dardanels on es permetia l'estacionament d'un contingent militar, justament al lloc on l'estret tenia menys amplada.

Llengenda d'Hero i Leandre[modifica | modifica el codi]

Abidos i Sestos són l'escenari de la llegenda d'Hero i Leandre, tal com l'explica el poeta grec del segle V, Museu, Leandre vivia a Abidos i Hero a Sestos; es van conèixer a un festival d'Afrodita i es van enamorar. Per visitar-la, Leandre creuava l'estret cada nit nedant, i Hero li posava llum a una torre per guiar-lo, però una nit el foc de la torre es va apagar per una turmenta i Leandre es va ofegar; quant el seu cos fou descobert l'endemà, Hero es va tirar al mar, per unir-se en la mort amb el seu estimat.

Coord.: 40° 11′ 43″ N, 26° 24′ 18″ E / 40.19528°N,26.40500°E / 40.19528; 26.40500