Abraham Gotthelf Kästner

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Abraham Gotthelf Kästner
Abraham Gotthelf Kästner.jpg
Naixement 27 de setembre de 1719
Leipzig
Mort 20 de juny de 1800 (als 80 anys)
Göttingen, Baixa Saxònia
Camp Matemàtiques
Institucions Universitat de Leipzig
Universitat de Göttingen
Alma mater Universitat de Leipzig
Director de tesi   Christian August Hausen
Estudiants de doctorat   Georg Simon Klügel
Johann Friedrich Pfaff
Farkas Bolyai
Georg Ch. Lichtenberg
Treball(s) Llibres de text

Abraham Kästner va ser un matemàtic i epigramatista alemany, del segle XVIII.

Vida[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Leipzig (Saxònia), fill d’un professor universitari de jurisprudència. Seguint els desitjos del seu pare va ingressar a la Universitat de Leipzig amb la intenció d’estudiar Dret; però ben aviat el seu interès es va inclinar per la filosofia, la física i les matemàtiques.

El 1739 va obtenir la “venia legendi” que el va permetre donar classes de matemàtiques, filosofia i dret, a la pròpia universitat com a “privatdozent”, sense cobrar, fins al 1746 en que va ser nomenat professor extraordinari.

El 1756 va ser nomenat professor de matemàtiques i física a la Universitat de Göttingen per a substituir a Johann Andreas Segner que havia deixat el lloc per anar a la Universitat de Halle. En aquella època, Göttingen era una jove universitat (havia estat fundada el 1734), sense el prestigi que va obtenir al segle XIX i començaments del XX (sobretot en matemàtiques, sota la direcció de Gauss, Riemann, Dedekind, Hilbert i altres).

El 1762, en morir Tobias Mayer, també es va convertir en director de l’observatori astronòmic de Göttingen. No va deixar cap d’aquests llocs fins a la seva mort el 1800.

Tot i que no va ser un destacat investigador en matemàtiques,[1] la seva tasca docent va ser molt considerable en editar nombrosos llibres de text en alemany per a estudiants universitaris.[2] A més, a partir dels seus deixebles van néixer diverses generacions de grans matemàtics, com és el cas de Pfaff (director de tesi de Gauss), Bartels (director de tesi de Lobatxevski), Farkas Bolyai (pare de János Bolyai), Scherk (director de tesi de Kummer), Erxleben, Lichtenberg, i altres.

També va ser un àcid autor de poemes epigramàtics en els que caricaturitzava els seus contemporanis i que van ser publicats parcialment, sense el seu permís, el 1781. Aquesta activitat li va valdre l’irònic comentari de Gauss (que havia estat alumne seu a Göttingen en els darrers anys del segle XVIII) dient: Kaestner és el millor poeta entre els matemàtics i el millor matemàtic entre els poetes.[3]

Principals Obres[modifica | modifica el codi]

El seu llibre Anfangsgründe der angewandten Mathematik (Fonaments de matemàtica aplicada) va ser reeditat nombroses vegades inclús després de la seva mort; així com altres llibres de similars característiques que servien com a llibre de text a les universitats.

El 1783 va publicar els seus poemes i epigrames amb el títol de Vermischten Schriften (Fonts Mixtes) 2 volums.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Porter, pàgina 57.
  2. Baasner, pàgina 23.
  3. Baasner, pàgina 26.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abraham Gotthelf Kästner