Abraham ibn Ezra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portada del Comentari a l'Èxode, d'Abraham ibn Ezra (publicat a Nàpols el 1488)

Abraham ibn Ezra (en hebreu: אברהם בן מאיר אִבּן עזרא Abraham ben Meïr ibn Ezra, en àrab: أبو إسحاق إبراهيم بن ماجد بن عزرا Abu Isḥaḳ Ibrahim ibn al-Majid ibn Ezra i en llatí: Abraham Judaico) (Tudela, ca. 1089 - Calahorra, ca. 1167), fou un erudit jueu d'Al-Àndalus, que cultivà la poesia, l'exegesi bíblica, la filosofia, la gramàtica hebrea i les ciències dels astres (astronomia, astrologia, matemàtiques i calendari).

Fou una de las veus jueves més importants d'Al-Àndalus i figura fonamental en la tasca de difusió de les cultures hebrea i àrab d'Al-Àndalus dins l'Espanya cristiana i Europa.[1][2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

No ha arribat als nostres dies molta informació sobre els primers anys d'Ibn Ezra. Se sap que nasqué al voltant de 1089 a Tudela,[3] pertanyent a la taifa de Saragossa, durant el regnat del húdida Àhmad II, i tot pareix indicar que la seva família no tenia recursos econòmics. Estudià primerament tots els aspectes de la cultura jueva en la seva ciutat i posteriorment es trasllada a Toledo, Còrdova, Lucena, Sevilla i Granada, a més d'altres ciutats del Nord d'Àfrica,[4] on va rebre una important formació de les cultures jueva i àrab[1][5] Durant aquests viatges d'estudis conegué a molts importants pensadors, com Yehudà ha-Leví, amb qui mantindria una continuada amistat.[6]

En arribar la invasió almohade hagué de fugir d'Al-Àndalus, iniciant la vida d'erudit itinerant. La destrucció duta a terme pels conquistadors almohades de les aljames que no acceptaren la conversió forçada a l'Islam impacta fortament a l'ànim d'ibn Ezra, sentiments que abocà en la seva poesia.[1][7] Nogensmenys la sòlida formació científica i humanística, Ibn Ezra no va tenir cap talent a nivell econòmic[8] —el mateix Abraham ibn Ezra era conscient d'aquesta situació, i fins i tot va escriure còmicament sobre el tema—[9][10] raó per la qual el peregrinatge de 25 anys que el va dur per diversos països d'Àfrica, Àsia i Europa va estar acompanyat per penuries de tot tipus, depenent sempre dels mecenes jueus[8] i de les comunitats jueves en general, en les quals es dedica a l'ensenyament i a la traducció.[11][1] Aquest exili va ser patit per Abraham ibn Ezra amb un fort sentiment de pèrdua de la seva pàtria.[12]

En l'any 1139 surt d'Al-Àndalus, i és possible que fes un viatge pel Nord d'Àfrica i arribés a Bagdad i Babilònia,[13] per traslladar-se seguidament a Itàlia, primerament a Roma, on viu de 1140 a 1143, i en aquest període realitza un viatge a Salern, Kairuan i Gabès, fins a arribar a Egipte.[14] Després torna a Itàlia i viu a Lucca, on roman de 1143 a 1145, més tard a Màntua, on viu durant 1145 i 1146, i després a Verona, en 1147.[15] Posteriorment es trasllada a la ciutat occitana de Besiers, al voltant de 1148, i d'allí mou cap a les ciutats de Bordeus, Angers i Rouen,[16][17] en aquesta última viu de 1153 a 1156.[18] L'any 1158 el passa a Londres, d'on torna a França en 1160 per residir un temps a Narbona, d'on mou cap a la península Ibèrica, a Calahorra, on va morir al voltant de 1167.[16][19][20]

Obra[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

Escriu més de 500 poemes litúrgics,[1] piyutim, que encara s'inclouen en els rituals de les sinagogues, i uns 250 poemes profans. Per un costat la seva obra poètica és una bella representació de l'escola andalusí, tant en la prosòdia com en la temàtica; per altre costat, apareixen noves tendències poètiques que s'han de considerar precursores d'un nou període de la poesia hebrea.[21]

L'elecció d'Ibn Ezra dels subjectes dels seus poemes profans s'aparta dels temes cortesans i cavallerescos tractats per Samuel ha-Naguid i Salomó ibn Gabirol, per a reflectir un nou realisme provocat per la desfeta de les comunitats jueves després de la invasió almohade d'Al-Àndalus en la quarta dècada del segle XII, i escriu sobre situacions, llocs i persones reals (captaires, gentola de tot tipus, etc.).[1][10] Ibn Ezra és pioner en el canvi dels temes amb un tractament heroic-burlesc front a les dificultats de la vida diària.[22] Bon coneixedor de la poesia d'Al-Àndalus, crea nous gèneres, desenvolupa noves estructures estròfiques,[23] i potencia el realisme i l'estil satíric, una innovació en la història de la poesia profana del món jueu andalusí.[24]

  • Diwan.

Exegesi[modifica | modifica el codi]

  • (Comentari a l'Eclesiastès). Compost a Roma el 1140.[18][25]
  • (Comentari a Job). Compost a Roma.[18]
  • (Comentari a Lamentacions). Compost a Roma.[18]
  • (Comentari a Daniel). Dues versions, la primera escrita a Roma, i la segona, al nord de França.[18]
  • (Comentari a Rut).Compost a Roma.[18]
  • (Comentari a Ester). Dues versions, composta la primera a Roma, i la segona, al nord de França.[18]
  • (Comentari al Càntic dels Càntics). Dues versions, escrita a Roma la primera, i la segona al nord de França.[18]
  • Sefer ha-Yashar (Comentari al Pentateuc). Dues versions, primerament a Lucca, i una segona, al nord de França.[18]
  • (Comentari a Isaïes). Compost a Lucca.[18]
  • (Comentari als primers Profetes). Dues versions, la primera a Lucca, i la segona a França.[18]

Filosofia religiosa[modifica | modifica el codi]

Ibn Ezra segueix el corrent neoplatònic de l'època però amb poca originalitat. Fidel en molts dels seus postulats a Ibn Gabirol, exposa la doctrina de la voluntat creadora i la identifica amb la Saviesa i el Verb diví. Tot el que ha estat creat procedeix de la Voluntat de Déu, a partir dels dos elements irreductibles: la matèria i la forma, on la matèria és eterna, invariable i espiritual, i a ella van les formes, que tenen un caràcter accidental, i amb la conjunció dels dos elements sorgeixen totes les criatures. La creació o infusió de forma a la matèria es produeix sobre un element previ i etern, i s'articula en tres estrats subordinats: el superior, dels àngels i de l'ànima còsmica, l'intermedi, dels astres, i l'inferior, dels éssers corruptibles, on està l'home. Per altra banda, l'ésser humà és la conjunció de tres ànimes: la vegetativa i animal, ambdues limitades i peribles, i la superior o racional, immortal, que controla les anteriors.[26]

  • Ḥay ben Méqiṣ. Adaptació en prosa rimada del conte filosòfic Ḥayy ibn Yaqzān d'Avicenna, el qual dedica a Samuel ibn Jacob ibn Jāmiʾ, de Gabès.[14]
  • Yesod Morà (Base del temor reverencial). Escrit l'any 1158. És la formulació més sistemàtica del seu pensament filosòfic. Es tracta d'un tractat sobre la lògica dels manaments, un intent de desenvolupar una filosofia estrictament jueva. Per a ell existeixen uns manaments absoluts, coneguts mitjançant la raó, abans inclús de rebre la Torà.[27][28]
  • Arugat ha-ḥojmah u-pardes ha-mezimmah (Pomell de saviesa i paradís de la intel·ligència).[16]
  • Sefer Higgayu (Lògica).[16]
  • Bēt middōt (Casa dels costums).[16]

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

  • Sefer Moznayim (Llibre de la balança). Compost a Roma el 1140. És un tractat gramatical amb intenció pedagògica.[29][30]
  • Sefer ha-Yēsot (Llibre dels principis —de la gramàtica—). Compost a Lucca.[29] És una petita monografia sobre els nombres i sobre el sistema babilònic-hebreu de puntuació.[30]
  • Śēfat Yeter (Llengua de preferència). Compost a Lucca. Defensa a Saadia Gaon d'una crítica d'Adonim ha-Levi, nom que possiblement correspon a Dunaix ben Labrat.[29][31]
  • Sefer Ṣaḥot (Llibre de l'expressió pura). Compost a Màntua el 1145. És la seva millor obra de gramàtica i la primera de l'Hebreu que conté un capítol dedicat a la poètica hebrea.[15][30]
  • Śafa bērura (Llengua clara). Inacabat. Compost el 1167.[32] És un breu resum de gramàtica.[30]

Astrologia[modifica | modifica el codi]

  • Séfer Reixit Hokhmà (Llibre del començament de la saviesa). Es coneixen dues versions, la primera composta en Besiers l'any 1148. És una introducció a l'astrologia, considerada la més famosa i difosa de les seves obres astrològiques.[33][34]
  • Séfer ha-Teamim (Llibre de les raons). Existeixen dues versions, la primera composta en Besiers en 1148 i la segona, possiblement composta al nord de França, al voltant de 1154. És l'explicació dels termes i conceptes astrològics del Séfer Reixit Hokhmà.[35][36]
  • Sefer Mišpeté ha-Mazalot (Llibre dels judicis dels signes zodiacals). Compost probablement a Rouen amb posterioritat a l'any 1157. És una altra introducció a l'astrologia.[37][38]
  • Séfer ha-Olam (Llibre del món). Hi ha dues versions, una primera composta a Besiers el 1148, i altra, posterior, escrita al nord de França. Tracta de l'astrologia històrica i meteorològica.[39][40]
  • Séfer ha-Moladot (Llibre de les nativitats). Hi ha dues versions, composta la primera a Besiers el 1148, i posteriorment la segona, de la qual sols es conserva la traducció llatina Liber Nativitatum. Aquesta obra exposa l'astrologia individual mitjançant l'anàlisi de l'horòscop personal.[41][42]
  • Séfer ha-Tequfà (Llibre de la revolució). Astrologia individual.[43]
  • Séfer ha-Mibharim (Llibre de les eleccions). Existeixen tres versions de l'obra. Tracta de la doctrina de les eleccions, on l'astròleg pot establir el moment més adequat per realitzar una activitat amb la confecció d'un horòscop.[44][45]
  • Séfer ha-Xeelot (Llibre de les interrogacions). Amb tres versions conegudes, la primera de Besiers composta el 1148. Estudia la doctrina astrològica de les interrogacions, on l'astròleg respon a preguntes mitjançant la confecció d'un horòscop.[46]
  • Séfer ha-Meorot (Llibre de les lluminàries). Compost a Besiers el 1148. És un tractat d'astrologia mèdica, on estudia la influència dels astres sobre els dies crítics en la malaltia d'un pacient.[47][48]

Astronomia[modifica | modifica el codi]

  • Hokhmà ha-Mazalot (Ciència dels estels).[49]
  • Séfer Taamé ha-Luhot (Llibre de les raons últimes de les taules astronòmiques). Escriu dues versions en hebreu, la primera a Lucca, en 1146, i la segona a Narbona, entre 1148 i 1154; i dues en llatí, una escrita a Pisa en 1146, i la segona a França l'any 1154 (Liber de rationibus tabularum). Es tracta d'un estudi de les taules astronòmiques per efectuar mesures astronòmiques i astrològiques, on apareixen nocions de trigonometria.[50]
  • Kelí ha-Nehóixet (L'instrument de llautó —Llibre de l'astrolabi—). Existeixen tres versions en hebreu, la primera escrita possiblement a Lucca o Verona el 1146, la segona, del mateix any, amb alguns trets diferents, escrita a Màntua o Verona, i la tercera, escrita el 1148 a Besiers; i també una versió en llatí, escrita l'any 1146, possiblement a Màntua. És un tractat tècnic sobre l'astrolabi per utilitzar-lo en astronomia i astrologia.[51]
  • Hokhmat toledet ha-Xamàyim (Ciència del producte del cel). Tractat de cosmogonia.[49]

Matemàtiques[modifica | modifica el codi]

  • Hokhmà ha-Heixbon ha-Midot ve-ha-Arakhim. Tractat d'aritmètica i geometria[49]
  • Séfer ha-Mispar (Llibre del Nombre). Escrit a Itàlia, possiblement l'any 1146, i traduït al llatí poc després. És un tractat d'aritmètica amb les operacions bàsiques i la introducció del valor posicional dels nombres en el sistema decimal, seguint a al-Khwarazmí.[52]
  • Séfer ha-Ehad (Llibre de la Unitat). Escrit abans de 1148. Breu tractat matemàtic, que tracta dels atributs dels nombres.[53]

Calendari[modifica | modifica el codi]

  • Séfer ha-Ibbur (Llibre d'intercalació). Existeixen dues versions, la primera composta a Verona el 1146, i la segona, a Narbona abans de 1148. Tractat on descriu els principals trets del calendari jueu i explica els seus fonaments.[54]
  • Tres Responsa, contestant a preguntes sobre el calendari jueu, escrites a Narbona entre 1148 i 1154.[55]
  • ʾIgeret ha-Shabbat (Epístola del Sàbat). Composta en 1158 a Londres.[56]

Ciències naturals[modifica | modifica el codi]

  • Hokhmà ha-toledet.[49]

Psicologia[modifica | modifica el codi]

  • Hokhmà ha-Néfeix (Ciència de la ment).[49]

Lògica[modifica | modifica el codi]

  • Hokhmà ha-mivtà (Equilibri de tota la ciència).[49]

Traduccions[modifica | modifica el codi]

  • Taʿamei al-Muthannâ (Translació d'Al-Muthannà). Compost a Anglaterra l'any 1160. Traducció de l'obra d'Ibn al-Muthannâ, Comentaris a les taules astronòmiques d'Al-Khwarazmí.[57]
  • Kitab al-tanḳiṭ, Kitab al-af’al dhawât huruf al-lîn i Kitab al-af’al dhawât hurûf al-mathalain, les principals obres gramaticals de Judà ben David Hayyuj, traduïdes del judeoàrab a l'hebreu.

Repercussions[modifica | modifica el codi]

L'impacte d'Ibn Ezra fou ràpid i extens. En les diverses comunitats on habita presenta la seva obra d'una forma didàctica. Les seves contribucions, generalment, no van arribar al nivell d'altres erudits del seu temps però fou un gran difusor de la cultura que es feia al món musulmà, tant d'àrabs com de jueus.[58]

En tant que exegeta, difon en Europa els mètodes d'interpretació dels erudits sefardites mitjançant l'adopció del sentit literal-filosòfic i per la utilització d'argumentacions filosòfiques. Enfoca les seves anàlisis des de la crítica textual, negant validesa a la interpretació d'altres exegetes.[59] La seva tasca tingué molta importància en la seva època i ofereix una originalitat que no apareix en els seus altres estudis, on ataca els texts bíblics amb gran audàcia i atreviment, netejant-los de l'antropomorfisme i de les deformacions de l'excessiu literalisme, i per tal motiu fou admirat per Baruch Spinoza.[60]

La figura d'Ibn Ezra, fora dels ambients erudits, es difon en el món jueu mitjançant els contes o relats tradicionals on mereix la categoria de personatge. En aquesta literatura apareix retratat amb qualitats físiques i morals on es mescla la realitat i la mistificació: Pobresa, mala sort, enginy, endivinació i saviesa (rabí, astrònom, astròleg, expert en escacs).[61]

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Saenz-Badillos 1991: pp. 147-153.
  2. Golb 1985: p. 172.
  3. S'han indicat altres dates pel seu naixement, com 1088 o 1092 (Strickman 2011, p. 139).
  4. No obstant, Romano, pàgina 105, afirma que no existeixen proves fefaents que hagués estat mai a Al-Andalus i menys encara al Nord d'Àfrica.
  5. Cantera Montenegro: pp. 241-242.
  6. Gómez Aranda 1994: p. XXV.
  7. Golb 1985: p. 173.
  8. 8,0 8,1 Dubnow 1977: pp. 399-401.
  9. Si em dediqués a vendre sudaris, no es moriria ningú, i si vengués espelmes, el sol no es posaria fins al dia de la meva mort (citat a Dubnow 1977: p. 399).
  10. 10,0 10,1 Saenz-Badillos 1997: p. 401.
  11. O practicant la medicina per sobreviure (Graboïs 1993, p. 49.)
  12. De la seva terra partí, la qual és Sefarad i a Roma baixà amb l'ànima torbada. (citat a Sáenz-Badillos 1991: p. 151).
  13. Díaz Díaz 1991: p. 145.
  14. 14,0 14,1 Golb 1985: p. 174.
  15. 15,0 15,1 Valle Rodriguez 1988: p. 301.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Díaz Díaz 1991: p. 146.
  17. Alguns autors substitueixen Rouen per Dreux
  18. 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 Sela 2003: p. 10.
  19. Miguel Reboles 2008: p. 166.
  20. No hi ha certesa quant a l'any de la seva mort: 1164, 1165 o 1667 (Dubnow 1977: pp. 399-401 i Saenz-Badillos 1991: pp. 147-153), ni en el lloc on va morir: Londres, Calahorra o Roma (Strickman 2011, p. 139).
  21. Itzhaki 2001: p. 149.
  22. Ibn Ezra-Weinberger 2010: p. 14.
  23. En alguns poemes apareixen influències de la poesia provençal (Itzhaki 2000: p. 58).
  24. Itzhaki 2001: p. 150.
  25. Gómez Aranda 1994.
  26. Díaz Díaz 1991: pp. 146-147.
  27. Langermann 2006: cap. 10.
  28. Strickman 2011: p. 140.
  29. 29,0 29,1 29,2 Valle Rodriguez 1988: p. 307.
  30. 30,0 30,1 30,2 30,3 Jewish Encyclopedia. «Comentaris».
  31. Gómez Aranda 2007: p. 51.
  32. Valle Rodriguez 1988: p. 306.
  33. Alba 2010: pp. 375 i 383.
  34. Sela 2003: pp. 58-59.
  35. Alba 2010: pp. 375 i 385.
  36. Sela 2003: pp. 59-62.
  37. Alba 2010: pp. 376 i 395.
  38. Sela 2003: pp. 69-74.
  39. Alba 2010: pp. 376 i 388.
  40. Sela 2003: pp. 67-69.
  41. Alba 2010: pp. 376 i 387.
  42. Sela 2003: pp. 62-64.
  43. Alba 2010: p. 376.
  44. Alba 2010: pp. 376 i 392.
  45. Sela 2003: pp. 64-66.
  46. Alba 2010: pp. 376 i 390.
  47. Alba 2010: pp. 376 i 391.
  48. Sela 2003: pp. 66-67.
  49. 49,0 49,1 49,2 49,3 49,4 49,5 Sela 2003: p. 13.
  50. Sela 2003: pp. 22-27.
  51. Sela 2003: pp. 28-36.
  52. Sela 2003: pp. 19-21.
  53. Sela 2003: pp. 36-37.
  54. Sela 2003: p. 39.
  55. Sela 2003: pp. 44-45.
  56. Sela 2003: p. 49.
  57. Sela 2003: p. 75.
  58. Langermann 2006: cap. 3.
  59. Graboïs 1993, pp. 49-50.
  60. Díaz Díaz 1991: pp. 147-148.
  61. Romero Castelló 1990

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]